Sota un ametller florit



En un territori indecís sobre el seu futur, el món empresarial agroalimentari es mou ràpid, activant projectes seductors sobre el territori. Un d’ells, l’Ametller, amb 180 M€ d’inversió sobre 250 ha, al nord del Penedès, s’ha presentat en societat, ben embolicat amb paper de regal, acompanyat per inversors multinacionals i amb subvencions europees sota el braç. 

Fins ara, la societat civil i els governs locals d’aquest petit país, desconeixen l’abast que tindran els seus efectes. Impacte sobre les terres de cultiu: aparició de problemes edafològics o escassedat d’aigua; transformació d’un paisatge agrícola i natural en un territori intensament antropocèntric; generació d’energia verda d’autoconsum i emissions, només resoltes sobre el paper; l’impacte social a mig i llarg termini produïda per l’efecte d’una economia autàrquica amb pressió sobre la delicada situació del món agrari; l’efecte negatiu sobre l’incipient projecte de la Regió Agroalimentària del Penedès, reivindicada des de la societat civil, basada en l’equilibri ambiental i en la sobirania alimentària -ecològica, regenerativa, integrada, permacultura- tendint a cultius d’escala més humana, on hi puguin cabre la diversitat i grandària d’explotacions agràries diverses i complementàries, a les antípodes de l’hivernacle. 


Aquests, i altres aspectes, són els arguments que, els moviments ecologistes, juntament amb gran part del món agrari i la societat civil més conscienciada, fan veure amb ulls crítics aquest tipus d’instal·lacions industrials de producció alimentaria intensiva. 

Molts diran, i amb raó, “millor això que la logística” però, mentre no definim bé les regles del joc, qualsevol solució serà provisional i fallida. En aquest sentit, el projecte Ametller és una bona noticia, no només pel fet en sí, encara per demostrar, sinó per la riquesa d’arguments que introdueix en el debat del model agroalimentari proposat en el Pla Territorial -contínuament alentit i ara, aturar pel Departament de Territori-. 

Ho vàrem comentar el dia de la presentació. Es tracta d’un bon projecte -el continent- que feia temps no es veia al Penedès. Ara ve el més important, la tasca de desenvolupar el seu contingut: integrar-lo -diluir-lo- en el conjunt del territori i transformar-lo en una peça clau de cooperació del gran projecte agroalimentari penedesenc, que encara està per fer. 

Si deixem perdre l’oportunitat de posar en qüestió aquest projecte i de reivindicar el paper que, des del territori, ha de desenvolupar, estarem més a prop de relegar la regió penedesenca a la seva condició de colònia metropolitana, a la que haurem afegit un parc temàtic. 

El repte està en que, davant de la situació d’urgència climàtica, les activitats econòmiques que pretenen ser tecnològicament punteres no faran la seva funció si, a més, no donen resposta als problemes socials; a contribuir a la riquesa del paisatge; a portar solucions reals en front als reptes ambientals. Vendre un enciam ben embolicat amb paper reciclat, ecològic i de km0 ho pot fer qualsevol, contribuir a fer el futur millor és feina de tots i, sobretot, d’aquesta nova generació d’empresaris que han situat la seva empresa en l’epicentre de la solució ambiental.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cunit, la joia daurada

La Mònica té un turó

L'aigua i les Madrigueres