Consciència penedesenca

 

No és que desconfiï del futur govern que, amb tota probabilitat, serà, oficialment, independentista. Des d’aquesta vessant el recolzo. I espero que es deixin de punyetes de seients i trifulgues egocèntriques. Sabeu que els partits teniu els dies comptats. Ja no representeu les idees, la gran majoria sou empreses de màrqueting.  

Però, a molts, no ens agradaria seguir esllomar-nos en la lluita per un món mínimament decent, com hem fet durant aquestes  últimes dècades, en el submón dels moviments ecologistes d’esquerra, per desfer les accions neocapitalistes i depredadores del territori que, fins ara, els successius governs autonòmics -i centrals- han exercit sobre el Penedès.

No confonguem, doncs, al personal. Sabem que el màxim a que podem aspirar és a un govern tecnòcrata de caire socialdemòcrata ‘light’, d’anar per feina. Feina de tirar el que se’n diu ‘el país endavant’. I, això, senyores, vol dir que haurem de seguir lluitant per contrarestar la incontinència del creixement desbocat. Com ha passat durant dècades amb el tema de la logística. Com passa ara amb les energies verdes al camp. Com torna a passar en el descontrol del creixement urbanístic sense aparent raó de ser. Tot en favor de la crisi climàtica i de les, cada vegada més, diferències socials.

Per decantar la balança només hi veig un camí: la presa de consciencia i l’acció col·lectiva reivindicativa a tots els nivells de la nostra societat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un far a Cunit

Infraestructures Pla Territorial Penedès