Aprendre de la Història

 



Si els càlculs, de l’informe sobre transport ferroviari de l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani 2018, són certs, l’any 2030, per la línia de rodalies: Sant Vicenç- el Vendrell-Vilafranca- Sant Sadurní- Gelida – Martorell-Castellbisbal, passaran més de 100 trens de mercaderies diaris.

En la situació actual, moltes veus es poden aixecar, a corre-cuita, demanant que això passi i reclamin la ‘Logística’. SI fos així, portaríem la crisi a cotes molt més elevades del nivell que hem arribat fins ara, i demostraríem que no hem aprés res dels continus errors que hem anat cometen al llarg d’aquesta història recent. Sobretot dels últims esdeveniments. Estem assistint a la decadència de les fàbriques, en el sentit més pur i dur, on la desaparició de llocs de treball d'indústries, que han aguantat moltíssims anys al nostre territori, se’n vagin.

Apostar pels grans complexos logístics al Penedès, uns immensos magatzems, que substitueixin la vitivinicultura, on impera la robòtica, necessita de pocs treballadors per Ha. i no aporta cap valor afegit ni cap voluntat d'integració social, seria una irresponsabilitat tant gran, que canviaria definitivament el paisatge i la gent, i convertiria el Penedès en capdavanter de la destrucció climàtica i ambiental.

A més seria contradictori i obsolet, ara que Europa proposa re-industrialitzar-se  (a la manera com aquí fem la vitivinicultura: un sector que va del pagès al comercial; de la fabricació, amb la millora del vi i del cava, fins el disseny de les ampolles i la marca) o sigui, creant “clústers” (sectors econòmics interconnectats), que desenvolupin diferents disciplines de R+D, des del disseny fins a la producció, de la recerca fins i la comercialització, d’un o varis sectors productius; de generar xarxes en el territori que impliqui a diferents sectors de la societat i aglutini entorn seu a una diversitat d’empreses que formin un conjunt ben travat dins el territori i integri socialment als col·lectius socials i culturals diferents. Si ens precipitem, ancorats en la logística, perdrem el tren de la història i amb ell el nostre futur.

 “No volem ser magatzem global, sinó rebost d’aliments, per a servir als conciutadans propers.”  Jordi Maurel.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

El paisatge d’un amic

IDIADAGRÍCOLA