Metropolítica

Ja arriben els tòpics electorals de rància factura política: “Repensar el futur en clau regional”. “Definir objectius de les set comarques de la Regió Metropolitana”. I la Colau, ho remata: "Reivindicació històrica perquè a aquest gran territori no se'l tracti com si fossin municipis de segona, sinó com a nodes principals que és el que són".

Però senyora, de quin ‘Gran Territori’ esteu parlant? Del petit, conflictiu i comprimit rovell d’ou metropolità i els seus satèl·lits? Però si no podeu ni amb el vostre caduc Pla Metropolità del 74! No és sa emprar el país i la gent en clau de contrapoder partidista, al menys, sense abans haver fet els deures.

Ceguera política és negar que hi ha un territori més enllà del Vallés, que té vida pròpia. Què passa amb l’altra Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona? Les respostes davant la crisi ambiental i la desestructuració social no passen en reforçar centres, -teoria passada de rosca i que no resol l’equilibri d’un país-, sinó en diluir-los en una xarxa de paisatges harmònics, sostenibles i equilibrats. Concentrant poder, tal com ho feien el sistemes colonialistes en un centre és repetir models caducs del segle passat que ja no funcionen avui dia.

Aquí, al Penedès en Vegueria, som conscients de l’efecte negatiu que exerceix la falsa ‘centralitat metropolitana’ i ens agrada, també, pensar, proposar i decidir com ens imaginem la nostra terra. No ens menystingueu com una perifèria residual. Som la clau de volta de l’arc metropolità de Catalunya.  No ens menystingueu. Us convidem a repensar el model català, amb generositat. Després ja ens entendrem i intercanviarem cromos, però, sempre, de tu a tu, democràticament.