La taula de dibuix


El maig del 68 tenia 18 anys. Feia poc que treballava en una fàbrica d'ornaments religiosos i decoració de bancs. En Josep Raventós, un dels amos, casat amb l'Antonia de cal Santo de Bellvei, m'havia contractat i destinat al departament de disseny a l'última planta d'un edifici industrial a la Torrassa de l'Hospitalet.

Les taules de dibuix, altes i reclinables, s'alineaven en bateria al llarg d'un finestral. Dibuixàvem de peu o sobre un tamboret elevat. Les folràvem amb paper craft per protegir-les de la invasió de ninots, gargots, frases, taques i esquemes a que les sotmetíem intensament.

Començava un viatge iniciàtic pels paisatges de la creativitat més enllà del meu poble.

En l'últim procés de canvi, arrel de la crisi del 2008, vaig conèixer la Sixta, viuda de'n Francisco -nebot de'n Josep Raventós-. Ella em va ajudar en la creació d'una empresa de mocadors de seda.

Els tallava sobre una taula enorme que l'hi va proporcionar el pare del seu marit. Estava formada per dues taules juntes provinents de l'estudi de disseny de la fàbrica de la Torrassa on jo havia treballat.

Aquest maig acabem d'obrir un estudi-taller al Poble Nou de Barcelona. Hi hem instal·lat la taula de la Sixta. La taula de dibuix que feia servir als 18 anys, el maig del 68, apareix al meu estudi als 68 anys, el maig del 18. Simetria per tancar un cercle de 50 anys i per iniciar una nova aventura creativa.

(A la memòria d'en Josep Raventós)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

El paisatge d’un amic

IDIADAGRÍCOLA