L'Arbre de la Vida

La sala, plena a vesar, prometia debat. L'acte sobre «Les Madrigueres: passat, present i futur», després de l’últim ensurt, de construir un passeig de formigó i un aparcament lineal que pretenia tallar-lo d’Est a Oest, era una bona oportunitat per clarificar el pervenir d'aquest espai deltaic protegit.

A mesura que avançava l’exposició, els ponents anaven dissipant les esperances d'un debat. No van aparèixer ni el Pla de recuperació ambiental ni el projecte, aturat in extremis, que Costes va executar pel seu compte. Dos peces clau per entendre la situació real d'aquest espai. Dos maneres antagòniques d’entendre el territori.

Avui encara és tabú afrontar obertament una política de recuperació ambiental. De la grandesa en la lluita -gràcies a gent com el Pep Blasco- per recuperar un espai vital de la salvatge paranoia urbanitzadora  hem passat a la misèria burocràtica de no saber què fer amb ell.

Les Madrigueres,  les arrels de l’arbre que sustenta la vida del Baix Penedès segueix sense tenir el reconeixement inqüestionable, les inversions necessàries i la ferma convicció política.

Què caldrà fer perquè un element tant vital com l'arbre del Baix Penedès recuperi la frondositat perduda? La societat baix penedesenca ha d'assumir que, com a sistema natural comarcal, no només del municipi que el sustenta, és un espai responsabilitat de tots que cal recuperar.