Territori renovat

Hi ha moments màgics on, sense saber per què, una situació convencional es converteix en una cerimònia iniciàtica. Això va passar el dilluns en la presentació del Pla Estratègic del territori de la vegueria Penedès al Neàpolis de Vilanova.

De reunions com aquella se n'havien produït moltes al llarg dels temps que dura el procés de construcció del Gran Penedès.

Aquesta va ser diferent. El centenar de persones que hi varen assistir ho feien amb la intensió de traspassar el llindar a nous paradigmes.  Deixar les velles despulles del passat per encarar el futur amb il·lusió  infantil. Emprant la crisi per obrir nous camins que ens acostin des de baix, des de la gent, a un territori renovat.

La sintonia entre els quatre alcaldes de les capitals comarcals va ser unànime, la Generalitat es va oferir obertament a desenvolupar el projecte destacant les condicions del territori per liderar la capacitat de gestió i de portar a la pràctica les noves propostes lligades a la participació ciutadana, a la valorització dels paisatges penedesencs, especialment  la plana agrícola interior i l’espai litoral i a generar activitats econòmiques des de la qualitat ambiental.

I el més important, es va començar a parlar dels sentiments col·lectius que pot generar un projecte comú, d’engrescar la gent a participar, de fer pinya, de fer país. No és també això el que cerquem a nivell nacional?

Comentaris

Albert Guasch ha dit…
És hora que el Gran Penedès comenci a ordenar, planificar, crear...

Serà l'aire fresc per avançar, ja superada la reivindicació.
Albert Guasch ha dit…
És hora que el Gran Penedès comenci a ordenar, planificar, crear...

Serà l'aire fresc per avançar, ja superada la reivindicació.
Moltes gràcies pel teu article al 3 de vuit. Malauradament una notícia que mereixeria la primera plana dels mitjans penedesencs ha estat reclosa a la darrera pàgina. D'aquesta manera és difícil crear "els sentiments col·lectius" dels que parles. Enhorabona de nou.


Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

El paisatge d’un amic

IDIADAGRÍCOLA