Paisatge
 |
| Foto de Maria Rosa Ferré. Pantà de Foix i Castellet, de Postals del Penedès |
El nivell cultural
d’un territori el marquen esdeveniments com
el Congrés d’Art i paisatge
vitivinícola i enoturisme. I es posa en evidència que, sense cultura -l’exercit
de Catalunya, dit en el Concert per la llibertat- no hi ha evolució. I
sense evolució -no confonguem amb creixement- no anem enlloc. De fet és
el què estem fent: pel camí de la crisi econòmica anem perdem la saviesa
col·lectiva.
Personalment el Congrés m’ha omplert d’energia i m’ha donat
aliment conceptual per canviar alguns valors fins ara establerts. He descobert
que existeixen centres culturals on es reuneixen artistes internacionals -el
CERCA a Llorenç i HD a Riudebitlles-. He gaudit de la poesia propera. Que
hi ha debat i la gent diu la seva, on la diversitat i els conceptes sobre la
defensa i creació del paisatge van més enllà de la simplista concepció de que
és un retrat de luxe.
El paisatge és el futur, sense ell no anirem enlloc. Més ben
dit: el paisatge, en aquests moments d’incerteses, ens marca el camí. Quan
l’home i l’entorn estan connectats no hi ha déu que trenqui l’harmonia d’un
territori. Un ajuda a l’altre. Al Penedès no tenim que reconstruir, tenim que
seguir el sentiment del que ja tenim de base. Foragitar de nosaltres el caos, tan
de temps enquistat. Deixar-nos portar per l’esperit de fer les coses a favor
del món i tot anirà bé.
Comentaris