6/7/13

Paisatge

Foto de Maria Rosa Ferré. Pantà de Foix i Castellet, de Postals del Penedès
El  nivell cultural d’un territori el marquen esdeveniments com  el  Congrés d’Art i paisatge vitivinícola i enoturisme. I es posa en evidència que, sense cultura -l’exercit de Catalunya, dit en el Concert per la llibertat- no hi ha evolució. I sense evolució -no confonguem amb creixement- no anem enlloc. De fet és el què estem fent: pel camí de la crisi econòmica anem perdem la saviesa col·lectiva.

Personalment el Congrés m’ha omplert d’energia i m’ha donat aliment conceptual per canviar alguns valors fins ara establerts. He descobert que existeixen centres culturals on es reuneixen artistes internacionals -el CERCA a Llorenç i HD a Riudebitlles-. He gaudit de la poesia propera. Que hi ha debat i la gent diu la seva, on la diversitat i els conceptes sobre la defensa i creació del paisatge van més enllà de la simplista concepció de que és un retrat de luxe.

El paisatge és el futur, sense ell no anirem enlloc. Més ben dit: el paisatge, en aquests moments d’incerteses, ens marca el camí. Quan l’home i l’entorn estan connectats no hi ha déu que trenqui l’harmonia d’un territori. Un ajuda a l’altre. Al Penedès no tenim que reconstruir, tenim que seguir el sentiment del que ja tenim de base. Foragitar de nosaltres el caos, tan de temps enquistat. Deixar-nos portar per l’esperit de fer les coses a favor del món i tot anirà bé.