L'Isi

Hi ha persones que passen per la vida sense fer massa soroll i deixen empremta. L’Isidor Rando era d’aquests. Va ser polític per necessitat de portar a terme les seves idees. Ell era més aviat un home connectat amb el món. Tenia una visió clara de l’univers, sabia què es tenia de fer i ho feia. El seu accent europeu li conferia a la llengua d’aquí un signe distintiu. Amable, suau en la parla i contundent en els objectius. Igual que les ondulacions generades per una pedra caiguda en un estany, ell emetia silenciosament la seva energia que arribava fins l’últim racó de l’ànima col·lectiva. No és fàcil implantar la recollida de brossa porta a porta en una societat immadura. Ell ho va aconseguir.  Va impulsar la democràcia participativa a través de jornades on portava gent del nord que ens explicaven les seves experiències. Creia en la gent. Sempre lligat a moviments socials de base feia les coses de manera natural. Persones com l’Isi no tenen etiquetes. Són éssers harmònics que posen en pràctica les seves utopies plenes d’amor a la humanitat. I com qui pinta un quadre ens dona fresques pinzellades d’un món que està per venir.  La seva absència no ho serà perquè, com l’heroi o el sant, la seva presència resta entre nosaltres. I qui sap si des de l’altra univers no ens envia la seva energia tranquil·la i revolucionària per fer el món més amorós.