29/10/10

Des de baix

Venen eleccions, afloren crítiques creuades i s’acumulen promeses incomplertes. S’ha d’acontentar a tothom.

Un dia de reflexió és escarransit, el converteixo en un mes. Intento evitar els diaris, saltar-me els telenotícies. Comento la jugada amb la gent, miro quines alternatives noves hi ha i si m’interessen.

Serviran els mateixos vells càrrecs (els qui ara manen i els que manaran després, i que ja han manat abans) per aquest nou escenari de crisi? Estic a la guaita, cansat de llops disfressats d’ovella. Intento entendre el perquè davant del fracàs d’un sistema, la por impulsa a la gent a recolzar-lo més encara.

Medito sobre el temps polític passat: salvar la banca amb els nostres impostos? Construir autovies inútils a costa del transport públic? Ens permetran generar energia neta i gratuïta a casa i no beneficiar tant a les multinacionals que les controlen? Ens podrem auto governar?

Des de baix està clar, la manera de resoldre les coses que ens afecten dia a dia són la millor propaganda, no calen tanques publicitàries a la realitat quotidiana, aquestes creen l’efecte contrari: desorienten, amaguen i adulteren. Per descomptat que votaré i no m’importarà fer-ho al més petit de tots si aquest respon a les meves demandes. Que no em vinguin en que he de salvar la pàtria, els mateixos que volen salvar el seu càrrec o omplir les seves butxaques.

2 comentaris:

Glòria ha dit...

A mi,Pau,el que em preocupa és la desafecció de la gent.
Ja n’estan farts i decebuts de veure com el seu dia a dia s’ha convertit en una càrrega feixuga de suportar, m’entres què per la classe política l’únic que compte és calculà estratègies perquè ningú els mogui el cul de la cadira

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

bona idea de cara al futur, amb la fletxa apuntant a dalt.. salutacions Des de Baix

salut i revolta.