5/5/10

Estroncar

Passejar amb bicicleta pels camins agrícoles del meu poble comença a ser cada vegada més difícil. Volíem anar de Bellvei al Vendrell pel camí dels Masets. Una de les avantatges de viure al poble és que pels camins agrícoles podies anar, fins ara, a peu o en bicicleta amb seguretat a tot arreu.

Sorpresa la nostra quan, de cop, el camí queda barrat per unes pedrotes darrera les quals un carrer encara per asfaltar d’una gran urbanització de naus logístiques s’havia menjat el camí.

Solució, agafar les bicicletes a coll, salvar els obstacles de les voreres i circular, ja definitivament fins al Vendrell, per enormes carrers d’asfalt.

Però la sorpresa no s’acabava aquí, paral·lel al camí estroncat apareixia un estret canal de formigó on, no feia massa, hi circulava un frondós torrent que havia tingut la desgràcia de no coincidir amb la sensibilitat dels promotors del polígon. Tot i que no hagués costat massa respectar-lo no ha estat així. Recordo, de regidor, haver proposat convertir el torrent de la Pelliseta en un parc fluvial que unís el Vendrell amb Bellvei.

Evidentment, en alguns ajuntaments del Penedès, encara impera la idea, obsoleta i destructora, de que la terra només té valor si està asfaltada i anar en bicicleta o a peu és un endarreriment més propi de l’antiga Xina comunista.