12/12/07

Breus suggeriments al PTPCT pel que fa a la comarca del Baix Penedès


En primer lloc el PTPCT hauria de recollir les demandes que des de la societat civil s’han expressat, de diferents formes i maneres, sobre dos qüestions bàsiques que determinaran la direcció del desenvolupament territorial:


1. Proposta per a la desaparició del sòl potencialment estratègic corresponent al Logis Penedès demandada per la societat civil i la major part dels partits polítics de la comarca, així com bona part dels ajuntaments i el consell comarcal del Baix Penedès.


2. Acceptar les al·legacions fetes pels ajuntaments i el consell comarcal sobre l’ampliació de l’AP-7 a 4 carrils, gratuïta a canvi de no fer l’autovia com alternativa a la variant de la N-340.


Les dues implantacions generarien un impacte greu i alterarien substancialment de manera irreversible l’estructura socio-econòmica, ambiental i territorial del Baix Penedès. Aquest assumpte, considerat molt greu per bona part de la població penedesenca, mereix ser consultat, com a mínim, amb el territori. Les explicacions donades per la societat civil i les administracions locals i comarcals, són prou convincents. Al contrari dels arguments exposats des de l’administració actuant que ha callat i fet la seva, menystenint els principis bàsics democràtics de la participació ciutadana contemplada amb detall a la legalitat vigent. El fet de què el territori, de manera massiva, s’hagi pronunciat de manera inequívoca, sobre la no construcció de l’autovia com a variant de la N-340 i de la no implantació del CIM a la comarca, és preocupant que els documents de l’avanç de planejament del PTPCT no reflecteixi ni tant sols les esmentades demandes.

Encaix més acurat del model territorial:

1. El Baix Penedès no pot cenyir-se al model oficialista, aplicat arreu de Catalunya, a la lleugera. La proposta d’un nucli de creixement important entorn del Vendrell i aplicar uns creixements aleatoris a la resta dels nuclis, en funció d’un model preestablert o d’uns determinats interessos ─el cas de Banyeres per la presència del Logis, per exemple─, i afirmar que es preserva el territori agrícola no és acceptable. Cal una anàlisi més 1. en profunditat del territori comarcal, cosa el PTPCT no fa.

Com exemple cal valorar que el conjunt de nuclis urbans del Vendrell té empatx de creixement, i no el pot pair. Donar-li més menjar és agreujar la malaltia. Cal pensar més a fondo el model.




Tampoc podem establir “no creixements” a la costa quan d’altra banda es preveuen creixements cap dalt la muntanya ─cas de Segur de Calafell─ o preveure sòl de reserva fins a les carenes de la serralada litoral─cas de Cunit─. Resulta contradictori i no contribueix a solucionar el problema de les urbanitzacions residencials extensives. Sabem que és difícil, però la solució adoptada no serveix.



2. La costa requereix d’una intervenció especial per reconduir el desgavell existent, sobretot per la presència de les urbanitzacions de baixa densitat de 2ª residencia en procés de primera. Per tant, és millor que el PTPCT no digui res sobre creixements i es limiti a protegir la poca serralada que ens queda en aquest indrets i a fixar normes per al seu manteniment. No dir res sobre com créixer, millor concretar on no créixer. Una fórmula més subtil que el Pla no ha sabut aplicar.



3. L’interior agrícola està ple d’instal·lacions que cal tractar, abans de pensar en si els nuclis creixen o nocal detectar quins són els problemes que hi han ─el cas greu de la IDIADA, com resoldre el impacte que creix irreversiblement; de les indústries en el camp, escampades; de les urbanitzacions a les faldes de les muntanyes de l’interior; de les expectatives de creixement amb implantacions incompatibles previstes en els plans municipals i altres assumptes per venir— i fer una proposta raonada i convincent, consensuada amb els agents del territori que estan sensibilitzats amb els problemes existents i amb la manera menyspreable com l’administració ha tracta a la població —cas del CIM o l’autovia— impròpia d'una societat democràtica.


4. Per tant fa falta amb total urgència un pla director urbanístic comarcal coordinat amb l’Alt Penedès.

Tenint en compte que ja s’ha aprovat l’àmbit de planificació de la Vegueria Penedès i de que el Pla Director de l’Alt Penedès —tot i tenir el mateix llenguatge i nivell que el PTPCT— ha experimentat un procés de desenvolupament més dilatat en el temps i amb la participació activa de la societat civil, econòmica, política i cultural del territori, cal, amb urgència, elaborar el pla director urbanístic a fi de equilibrar-lo amb la resta del territori penedesenc.

5. La presència de la pista de proves de l’Idiada, ha contribuït —més que a generar “riquesa”— a crear un forat negre al paisatge agrícola. Fins fa poc, l’interior de la pista 3x1 quilòmetres, 300 hectàrees, —més gran que el CIM— era considerada sòl no urbanitzable. Cal que se li demani participar a pal·liar el desgavell que ha produït i aporti recursos per millorar el seu entorn i faci cessions al territori què ha malmès. Caldrà tenir-ho en compte a l’hora del debat sobre el territori.

6. Seria recomanable que l’àrea urbana del Vendrell limités el seu creixement. El seus teixits urbans requereixen més d’una intervenció de reforma interior i de restitució del seu paisatge urbà a les necessitats ambientals del seu entorn: rieres, boscos, espai agrícola, etc. Sense que aquesta necessitat d’ordre sigui excusa per estendre més el seu sòl urbà, ja de per si caòtic i desordenat, paradigma de tots els defectes que aquest territori a patit durant tota la segona meitat del segle passat.

7. S’ha de considerar i modificar l’article 2.9 de les normes “Sòl de protecció preventiva” ja que en molts cassos ocupa tot el municipi –cas de Cunit– i en altres –disposats, incomprensiblement entorn d’algunes urbanitzacions del Vendrell― és excessiu o determinat de forma aleatòria o seguint els criteris d’un interès aliè al model i a les necessitats del territori. Pel que cal eliminar el paràgraf on es proposa que aquests sols puguin “delimitar àrees per a ser urbanitzades i edificades..” Si es vol endegar el paisatge destruït s’han d’emprar altres elements més imaginatius. De fet tot dependrà dels actors polítics locals. Cal no donar facilitats a alguns municipis ancorats, encara, en la menalitat del segle passat.


8. Tampoc és de rebut acceptar el creixement d’àrees residencials per damunt de l’autopista al municipi de Calafell. Prou s’ha permès en deixar urbanitzar un polígon residencial en mig de les muntanyes de la Graiera amb l’excusa dels camps de golf. Cal posar seny, no cedir a les demandes desbordades i desbocades d’alguns actors del territori. El Pla Territorial li tocaria desenvolupar la funció de posar un cert ordre a tant desconcert i, en molts casos, n’hi afegeix. Perquè ens servirà el PTPCT en aquestes circumstàncies? Sembla més orientat a definir noves infraestructures viàries i àmbits “de reserva estratègica o sòl de protecció preventiva” que a cercar un "model" raonable on es conjuguin els interessos del territori amb l'economia.


9. Què proposa el PTPCT sobre els problemes existents a la comarca? Si bé en la seva documentació exposa el problema, ni tant sols apunta mecanismes per resoldre’l: Com hem de tractar els més de 40.000 habitatges de segona residència existents en els municipis costaners. Què hem de fer amb les 2.206 hectàrees de sòl urbanitzable dels nostres municipis? Dues bombes de rellotgeria que el PTPCT no diu com desactivar-les.

Potser pensa que no s’han de desactivar? Dels documents se’n desprèn que sembla que ja li vagi bé, ja que atribueix a molts municipis la possibilitat de créixer per damunt de les previsions existents actualment. La saturació d’aquests paràmetres podria arribar a representar més de 300.000 habitants al Baix Penedès. Volem convertir la comarca en una ciutat de més de 300.000 habitants? Com la volem, omplint insosteniblement les urbanitzacions de baixa densitat escampades per les nostres muntanyes? Emplenant les més de 2.200 hectàrees previstes de sòl urbanitzable? Sabem que és difícil resoldre la qüestió, és un problema existent a tota la costa del Camp de Tarragona i ningú s’atreveix a posar-li el cascavell al gat. Això no vol dir que, com a mínim, es plantegi el problema en els documents propositius, de la lectura dels plànols i la memòria no se’n desprèn, o potser no ho he sabut veure.

10. Dona la sensació que el PTPCT considera el Baix Penedès un territori que ha de servir exclusivament a interessos superiors, però quins són aquests interessos? La logística? equilibrar la piràmide d’edat? augmentar la insostenibilitat del Camp de Tarragona? Esperem que sigui, al final del procés participatiu, la millora del Penedès en el seu conjunt. Tots aquests paràmetres ens recorden massa actituds polítiques de “doctrina de xoc” més que propostes en una societat democràtica.


11. Demanaríem no fer cas de les pressions que determinats grups econòmics exerceixen sobre l’espai forestal que permet la continuïtat biològica entre les dues serralades: la prelitoral i la litoral.

Actualment el PTPCT preserva la muntanya de la Muga en el terme municipal de Bellvei com espai natural. Des de fa temps una empresa privada, d’acord amb l’equip de govern municipal de Bellvei volen construir-hi un camp de golf, evidentment amb urbanització inclosa. L’equip de govern comandat per un alcalde de CiU us demana el camp de golf. Esperem que no us deixeu portar pels cants de sirena i mantingueu i amplieu l’actual classificació d’espai protegit. Seria decebedor que algunes de les coses bones que té aquest avanç de pla desapareguessin.