Símbol vivent

 
Dibuix sobre paper amb carbonet i ceres d'en Fèlix Plantalech 1986

Vestíem de festa i no era diumenge. Esperàvem el bus amb el meu pare. Al món pagès dels anys 60 la gent no tenia cotxe. Durant el curt viatge, la ‘Popular’ parava a cada poble per recollir gent mudada per l’ocasió. Baixàrem prop de les Rambles. La plaça de la Vila i la de Sant Joan plenes de gom a gom esperant l’espectacle de la Diada castellera. 

Més tard, fins els 70, no vaig descobrir l’Entrada de Sant Fèlix. Un esclat de llums. Els sons de les gralles i els tambors. Tot un univers de gent de Vila que bullia amb la de les contrades o venia de lluny, atreta per un espectacle únic. Un referent penedesenc, ara considerat patrimoni cultural. 

Va ser en els 80 quan em vaig sentir formar part d’aquest col·lectiu quan, treballant d’arquitecte a l’Ajuntament, em varen encarregar la remodelació del mercat de Peix -obra d’en Santiago Güell- per convertir-lo en la Casa de la Festa Major, juntament amb en Fèlix Plantalech, un artista penedesenc que sent i viu la Festa, que va pintar el magnífic mural de l’interior, ara desaparegut per reformes posteriors. 

La Festa Major de Vilafranca és un ésser viu que es transforma imperceptiblement any rere any. A través d’ella s’estableixen els vincles entre el passat i el present. Mostren la consistència  i l’evolució d’una societat, d’un territori i d’un paisatge que, per bé o per mal, auguren el seu transcendental futur.