Una Persona, Un Paisatge..

  En memòria Tenia un talent indiscutible i una energia intel·lectual atractiva, va ser dels pioners a concebre el paisatge productiu vitivinícola com una estructura cultural, territorial i simbòlica. Ens vàrem conèixer el 1986, en el primer Master d’Arquitectura del Paisatge de la UPC. Ell formava part de l’equip fundador i jo, assistia com alumne. Un quart de segle després ens retrobàrem a les biennals del paisatge del Penedès que ell liderava i, més tard, a l’equip del CEPVÍ, on la intensitat del seu protagonisme acabaria enfrontat amb una realitat canviant plena d’ensurts. El paisatge pel qual es lluitava anava escolant-se com l’aigua entre les mans: el fantasma de la sequera persistent; l’allunyament del poder de decisió econòmica de la regió; la manca de cohesió política per acordar un model agroalimentari on fer-se forts davant de les agressions externes, deixaven afeblit l’argument motor del CEPVÍ i el seu líder: confiar en la força del paisatge. La seva presència h...

Estació de Vilafranca a mitjans del segle passat Vaig treballar de becari una llarga temporada en l’estudi d’urbanisme dels meus mentors universitaris. Havíem estudiat i dibuixat tota la comarca; planificat la capital i dos municipis importants. Recordo, durant els treballs, haver-me passat dies dibuixant amb un ‘rotring’ carregat amb tinta verda tot l’entorn de la Vila. Cada punt que marcava sobre el paper vegetal era un cep a escala. El plànol final era espectacular: els edifici ratllats en tinta negra i l’entorn agrícola amb tot de puntets verds. Quan vaig acabar la carrera em van embolicar amb els plànols del Pla i em van llençar a la meva primera experiència professional en la difícil tasca de portar a terme, sobre el terrenys, la gestió del desenvolupament urbà de la capital. Sortíem del desenvolupisme dels anys 60 i fèiem els primers projectes de l’era democràtica. Per primera vegada la planificació urbanística es representava amb dibuixos que podia entendre la gent. Els nou...

Manifestació al Ple de l'Ajuntament de Banyeres l'any 2006 -Flickr- S’esvaí l’oportunitat de redactar el Pla Territorial. Durant el Covid es va generar un intens debat d’on va sorgir un encertat model pel Penedès. Inexplicablement el Pla es va aturar de sobte, allí i per sempre. Tenia la possibilitat d’integrar-se amb dignitat dins de la Regió Metropolitana i aspirava a ser referent d’un planejament català necessitat de noves idees.  Ara, el model Penedès ha passat de perseguir la utopia d’una Arcàdia (avalada per vint anys de lluites ciutadanes reivindicant els seus valors més essencials: qualitat ambiental, integració industrial, economia pròpia i bones comunicacions) al colonialisme de les invasions logístiques; a l’oblit de les comunitats energètiques urbanes en favor de l’ocupació indiscriminada del camp agrícola; a mantenir la perpètua deixadesa de les xarxes de transport públic.. L’abandó d’una bona planificació integral genera monstres ‘sectorials’ que empitjoren el pro...

  Seguint l’estela del maig del 68 i de la contracultura “hippie”, el 1973 es publica “ Small Is Beautiful” , de Ernst Friedrich Schumacher . En un món sense internet, ell ja advertia dels excessos d’una economia dominada per una ambició insaciable: capaç de proeses tècniques, però incapaç de resoldre necessitats bàsiques. Denunciava una societat que, fascinada pel creixement i per una lectura simplista de l’evolució — la supervivència del més fort —, justificava un model expansiu i deshumanitzat. Per a ell, el problema no era només econòmic, sinó moral: la pèrdua de saviesa. Mig segle després, les seves tesis són vigents. Davant la crisi ecològica i social, emergeixen models que reivindiquen l’escala humana i posen la felicitat al centre, per damunt de l’abstracció monetària. El creixement no és una solució, sinó part del problema. No és només una fallida econòmica; és una renúncia moral. Rellegir-lo avui és constatar una paradoxa inquietant: “una humanitat tecnològ...

Ponència col·lectiva dels grups socials i ecològics de la vegueria Penedès realitzada a Vilafranca el 28 d'Octubre del 2020 (Clica sobre la foto per veure el vídeo de la ponència) Fluxos de vaixells de mercaderies   transitant pel Mediterrani i el seu entorn

El Camp de Tarragona és una regió de gran vitalitat, plena de contrastos urbanístics i actualment en procés d’estudi per dotar-lo d’estructura d’Àrea Metropolitana. És un moment interessant per contribuir al debat públic en la recerca d’un model que respongui als reptes contemporanis.   La imatge del territori . Q uan s’observa aquest territori es detecta la complexitat del seu sistema urbà. Si es viatja per les seves intricades vies i autovies s’experimenta el caos. No saps mai on ets. L’estació d’Alta Velocitat que hauria de situar-se propera als nuclis més poblats es col·loca a la perifèria i de qualsevol manera. Prèviament, l’aeroport que hauria estat millor situar-lo en la perifèria urbana s’ha emplaçat en un teòric epicentre dels contrapesos urbans de les dues grans capitals. L’existència d’assentaments industrials petroquímics a tocar de barris habitats o de zones turístiques genera tensió en el territori. La primera pregunta a fer seria: on es situarà l’epicentre d’aq...

Aquesta setmana ha sortit a la llum pública, presentat pel col·lectiu Eixarcolant, un projecte de serveis agroalimentaris a escala catalana: Singulars .  L’objectiu: “ articular la cadena de valor per promoure la pagesia local, la sobirania alimentària, l’agroecologia i l’accés a productes de qualitat i a preus justos per part de la població, contribuint així a la generació d’externalitats positives en termes ambientals, socials i econòmics, reforçant la seguretat alimentària i facilitant l’accés a una dieta equilibrada ”.  Una proposta col·lectiva ambiciosa amb una inversió inicial de 3,5M€ recolzada per més de 1.000 productors i 400 botigues, nombroses empreses i institucions. Resultat de molta gent treballant molts anys per veure néixer aquesta alternativa necessària i modèlica dins del món agroalimentari i ecològic del nostre País.  Un projecte real arrelat al territori que dota de sentit a molts productors del sector generant i retenint així la riquesa en origen, man...

L’aventura d’un camí de ferro Més d’un segle separen els inicis d’un trajecte ferroviari encara avui inacabat. Els Inicis Ferrocarrils Transversals: Baeza - Saint Girons És des del passat d'on avui s'alimenta el futur. La història comença el 1908 amb la idea, concebuda entre Espanya i França , d'aconseguir un traçat ferroviari des de París travessant els Pirineus i seguint de nord a sud per la península Ibèrica, amb un recorregut paral·lel al mediterrani (a una distància d’uns 70_100km de la costa), de Saint Girons a Baeza. 1.122 quilòmetres. L’objectiu francès era poder arribar al port de Cartagena per accedir als ports d’Orà i l’Alger, d’Algèria (aleshores colònia francesa). Es va anar traçant com a tres o quatre alternatives però finalment la que va prosperar i es va desenvolupar va ser la línia de Saint Girons -Baeza (imatge 1). El 1923 durant el Directori de Primo de Rivera, es va redactar l'anomenat "Plan de Reestructuración de Líneas", un ambiciós proje...

Les previsions per aquest any són engrescadores: profundes alteracions geopolítiques provoquen sorpreses i girs radicals en la manera com hem concebut el món fins ara. La Humanitat exposa la seva vergonya sense cap pudor i la veritat es mostra en tota la seva cruesa per damunt de les falses notícies .  Ens haurem d’adaptar a la nova realitat si ens volem mantenir en equilibri dins d’aquest transmutat univers. La situació requereix acció i flexibilitat. Restar quiets esperant l’avenir és caure en l’abisme de l’engany.  Segles habitant utopies i ara per fi estem davant una realitat que ens diu: no siguis ximple! Segueix el teu camí, fes-ho amb els peus a terra, parlant amb la gent. Fuig de la ignorància que et manté esclau. Allibera’t del romanticisme carrincló aliè. Aixeca el teu autèntic món! Construeix el teu país interior i contrasta’l. Que ningú et digui el què has de fer i mira’t al mirall quan vagis a dir què han de fer els altres.  Abona la transparència enfront d...

Acabo l’any amb un conte sobre l’Aranya golafre i el Drac invertebrat. Era una vegada un Drac que no es trobava massa bé i va anar a un bruixot amic seu. Li explicar que no s’aguantava dret i tenia que arrastrar-se per terra com una serp. Amic bruixot  necessito que em curis! m’acaba d’arribar la princesa, la filla del rei, a la meva cova. Em demana que la protegeixi del cavaller de la creu. Que la persegueix i la vol posseir. I ella no vol. I jo, en aquestes condicions poc podré fer. El bruixot el va observar i va veure que darrera el coll hi tenia un gran bony. Es tractava d’una aranya molt grossa que se li havia enquistat darrera el clatell i li succionaba els ossos de la columna. El Drac li va dir: dons, treu-me-la! No puc! va dir el bruixot. A l’esquena porta incrustat l’escut reial. Com? Va dir el Drac. Si! Dedueixo que te l’han posada els servidors del rei perquè no poguessis protegir la seva filla. El rei ha pactat el seu casament amb el cavaller de la creu, senyor del regn...

Una història sobre uns camins de ferro 1. El conflicte permanent entre dues megaregions     Una Aranya golafre provoca un Drac invertebrat Les notícies sobre que Madrid vol reforçar, per anar més ràpid, amb una altra línia d’AV Barcelona-Madrid amb l’excusa de treure trànsit de l’eix Tarragona-Barcelona és una opció qüestionable per raons de pes que no s’han valorat adequadament. Una inversió redundant (Imatge 1) menysté la jerarquia de les inversions prioritàries i retarda el desenvolupament sostenible del bon funcionament del sistema econòmic peninsular Segons els estudis metropolitans sobre les grans regions europees, (imatge 2) , la megaregió Barce-Lió , on estem situats, és una de les regions europees econòmicament més potents del continent i té una importància cabdal com a ‘societat del coneixement’ . La part sud d’aquesta megaregió (la mediterrània ibèrica) necessita dotar-se d’un sistema de transport adequat que articuli els fluxos econòmics, culturals i socials del ...