Sempre arribem tard

Manifestació al Ple de l'Ajuntament de Banyeres l'any 2006 -Flickr-

S’esvaí l’oportunitat de redactar el Pla Territorial. Durant el Covid es va generar un intens debat d’on va sorgir un encertat model pel Penedès. Inexplicablement el Pla es va aturar de sobte, allí i per sempre.

Tenia la possibilitat d’integrar-se amb dignitat dins de la Regió Metropolitana i aspirava a ser referent d’un planejament català necessitat de noves idees. 

Ara, el model Penedès ha passat de perseguir la utopia d’una Arcàdia (avalada per vint anys de lluites ciutadanes reivindicant els seus valors més essencials: qualitat ambiental, integració industrial, economia pròpia i bones comunicacions) al colonialisme de les invasions logístiques; a l’oblit de les comunitats energètiques urbanes en favor de l’ocupació indiscriminada del camp agrícola; a mantenir la perpètua deixadesa de les xarxes de transport públic..

L’abandó d’una bona planificació integral genera monstres ‘sectorials’ que empitjoren el problema: l’energia verda col·lectiva, l’habitatge assequible, la xarxa ferroviària sostenible. Tothom diu la seva i ningú mira enrere ni per aprendre de les bones experiències passades. No som conscients que el camí cap el benestar no és el progrés ni el creixement. Mentrestant el nostre paisatge, a poc a poc, deixa de pertànyer-nos. Altres, ben lluny d’aquesta realitat, decideixen el seu futur. Ja ningú creu que la vida s’alimenta de poesia, ni el Penedès de cava.

Location: Carrer Trenta-Sis, 15, 08794 Les Cabanyes, Barcelona, Espanya

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tres Estacions i un Aeroport

Imatge
S’aborda el problema de tres estacions al Camp de Tarragona i al Penedès que estan en permanent conflicte: indecisió en l’elecció del lloc; en el seu valor més enllà de la funció; en la aleatorietat en el traçat de les xarxes.  En aquest projecte presentat al Concurs World Congress of Architecs. Barcelona. UIA 2026 es posa en pràctica, a través de dibuixos i esquemes, propostes alternatives que poden incitar un debat públic sobre un model territorial alternatiu que esdevingui conscient dels espais de pas (ferrocarril) on l'energia dinàmica del moviment travessa l'essència tranquil·la (o alterada) dels paisatges. Fent èmfasi en els punts d'encontre entre el transport i el paisatge: les estacions.  El paisatge com l'hàbitat humà on es viu, es treballa i es gaudeix del medi natural i urbà i que els moviments de persones i mercaderies incideixen e interconnecten amb ells a través de les estacions, esdevenint veritables centres de relacions. Els tres exemples formen part del...
Llegeix més »

Illa Fantasia

Imatge
“ El Penedès és territori d'oportunitats per viure, per treballar i per invertir” , ens diu el nostre Salvador. Territori d’oportunitats ? Recorda les pelis de "La conquista del Oeste". Oportunitats per viure a qui i on? Oportunitats per treballar en els polígons logístics plens de contenidors que no caben als ports? O d’envasadors en una fàbrica agroalimentària que practica el ‘greenwashing’? O de tècnic vingut de fora en una empresa d’activitat tecnològica sense concretar?  Oportunitats als fons d’inversió associats a les multinacionals logístiques; agroalimentàries, de l’automòbil o de la fotovoltaica?  Més que un “ projecte estratègic de país ” és una suma d’inversions forànies en activitats sobre grans extensions de terres agrícoles on el valor afegit destinat al Penedès es limita al sou que es pagarà als treballadors, a canvi del patrimoni agrari i natural.  Dins d’aquest discurs polític s’entreveu una buidor freda, de vertigen. No se li veu l’ànima del lloc per enl...
Llegeix més »

La realitat aliena

Imatge
  Davant dels nostres ulls esbatanats es produeix la transmutació dels paisatges agrícoles, amables i productius, en polígons asfaltats, grans naus magatzem, on s’hi passegen pesats camions carregats del no-res que van i venen contaminant i degradant l’entorn o apareixen paisatges metal·litzats per la fal·lera fotovoltaica. Sota l’aval de l’empresari cobdiciós, el vist i plau del polític servil i una opinió pública conformista i acrítica, a dalt juguen a trilers amb el Penedès: “ jo et deixo posar l’ampliació de l’IDIADA al CIM i tu em deixes posar el CIM al costat de l’IDIADA”. Amb l’excusa de l’apagada estatal comencen a treure decrets de la màniga per obrir, encara més, la veda dels polígons fotovoltaics i eòlics a les grans elèctriques en el sòl no urbanitzable, ( o sigui, les vinyes ).. Res de la creació de comunitats energètiques d’autoconsum sobre les teulades dels pobles i les indústries.  A Osona el Consell Comarcal ho ha fet amb ajudes públiques, són capdavante...
Llegeix més »

L'Aranya i el Drac

Imatge
Una història sobre uns camins de ferro 1. El conflicte permanent entre dues megaregions     Una Aranya golafre provoca un Drac invertebrat Les notícies sobre que Madrid vol reforçar, per anar més ràpid, amb una altra línia d’AV Barcelona-Madrid amb l’excusa de treure trànsit de l’eix Tarragona-Barcelona és una opció qüestionable per raons de pes que no s’han valorat adequadament. Una inversió redundant (Imatge 1) menysté la jerarquia de les inversions prioritàries i retarda el desenvolupament sostenible del bon funcionament del sistema econòmic peninsular Segons els estudis metropolitans sobre les grans regions europees, (imatge 2) , la megaregió Barce-Lió , on estem situats, és una de les regions europees econòmicament més potents del continent i té una importància cabdal com a ‘societat del coneixement’ . La part sud d’aquesta megaregió (la mediterrània ibèrica) necessita dotar-se d’un sistema de transport adequat que articuli els fluxos econòmics, culturals i socials del ...
Llegeix més »

Pot petit, bona confitura

Imatge
  Seguint l’estela del maig del 68 i de la contracultura “hippie”, el 1973 es publica “ Small Is Beautiful” , de Ernst Friedrich Schumacher . En un món sense internet, ell ja advertia dels excessos d’una economia dominada per una ambició insaciable: capaç de proeses tècniques, però incapaç de resoldre necessitats bàsiques. Denunciava una societat que, fascinada pel creixement i per una lectura simplista de l’evolució — la supervivència del més fort —, justificava un model expansiu i deshumanitzat. Per a ell, el problema no era només econòmic, sinó moral: la pèrdua de saviesa. Mig segle després, les seves tesis són vigents. Davant la crisi ecològica i social, emergeixen models que reivindiquen l’escala humana i posen la felicitat al centre, per damunt de l’abstracció monetària. El creixement no és una solució, sinó part del problema. No és només una fallida econòmica; és una renúncia moral. Rellegir-lo avui és constatar una paradoxa inquietant: “una humanitat tecnològ...
Llegeix més »

Un conte de Nadal

Imatge
Acabo l’any amb un conte sobre l’Aranya golafre i el Drac invertebrat. Era una vegada un Drac que no es trobava massa bé i va anar a un bruixot amic seu. Li explicar que no s’aguantava dret i tenia que arrastrar-se per terra com una serp. Amic bruixot  necessito que em curis! m’acaba d’arribar la princesa, la filla del rei, a la meva cova. Em demana que la protegeixi del cavaller de la creu. Que la persegueix i la vol posseir. I ella no vol. I jo, en aquestes condicions poc podré fer. El bruixot el va observar i va veure que darrera el coll hi tenia un gran bony. Es tractava d’una aranya molt grossa que se li havia enquistat darrera el clatell i li succionaba els ossos de la columna. El Drac li va dir: dons, treu-me-la! No puc! va dir el bruixot. A l’esquena porta incrustat l’escut reial. Com? Va dir el Drac. Si! Dedueixo que te l’han posada els servidors del rei perquè no poguessis protegir la seva filla. El rei ha pactat el seu casament amb el cavaller de la creu, senyor del regn...
Llegeix més »