Pot petit, bona confitura

 

Seguint l’estela del maig del 68 i de la contracultura “hippie”, el 1973 es publica “Small Is Beautiful”, de Ernst Friedrich Schumacher. En un món sense internet, ell ja advertia dels excessos d’una economia dominada per una ambició insaciable: capaç de proeses tècniques, però incapaç de resoldre necessitats bàsiques.

Denunciava una societat que, fascinada pel creixement i per una lectura simplista de l’evolució —la supervivència del més fort—, justificava un model expansiu i deshumanitzat. Per a ell, el problema no era només econòmic, sinó moral: la pèrdua de saviesa.

Mig segle després, les seves tesis són vigents. Davant la crisi ecològica i social, emergeixen models que reivindiquen l’escala humana i posen la felicitat al centre, per damunt de l’abstracció monetària. El creixement no és una solució, sinó part del problema. No és només una fallida econòmica; és una renúncia moral.

Rellegir-lo avui és constatar una paradoxa inquietant: “una humanitat tecnològicament avançada que continua atrapada en un profund primitivisme”. Ho va dir abans que fos evident: “cal posar límits, reduir l’escala, recuperar criteri. No fer-ho no és ignorància; és voluntat.”

I potser el més incòmode de tot: sabem què passa, sabem què caldria fer… i, tot i així, no ho farem. 

Seguim fent polígons logístics i parcs solars sense consideració cap a l'agricultura, habitatges sense mesura, fent coses sense sentit -onades i agroparcs artificials, incineradores..-. Mentre, l'economia se'n va del Penedès: la vinicultura ja no està en les nostres mans, donem l’esquena al debat de com es voldria ser, als valors més essencials del Territori: els paisatges i la seva gent.