Zeroport

 


Els diaris es fan ressò de la disminució de l’economia catalana, (Banc d’Espanya) per sota de Madrid, País Basc i l’Aragó. Els economistes clàssics ploren aquesta pèrdua, Ja no formem part del primer grup econòmic hispànic.

L’Aragó, imita (a l’americana) el forat negre de Madrid: concentra tot entorn de Saragossa, la resta del territori, vuit. Inverteix en gran logística, grans centres de dades i força energia verda en els seus camps vuits. Catalunya sembla que el turisme i els serveis minven aquest PIB que ofereix llocs de treball poc qualificats. A més, la seva densitat de 255 habitants/km2 (l’Aragó, 29) limita la seva capacitat d’acció. Créixer fins als 10 milions d’habitants a mitjans de segle sembla un contrasentit. 

Diumenge, manifestació multitudinària a les 12 a Barcelona, per posar al descobert el símbol de la nostra decadència: l’ampliació de l’aeroport del Prat que ara té un moviment de 52M de viatgers a l’any. 

Si no ampliem l’aeroport ens quedarem enrere! La sempiterna por de no créixer. Hem de créixer desesperadament o perdem el tren. Però el tren fa temps que l’hem perdut. Ara perdrem la resta si no fem un cop de timó. Els cors que ens guien estan apagats, tan sols il·luminats pel resplendor diví dels fons d'inversió. Amb les eines i la capacitat que tenim podem adreçar-ho. No volem. El creixement sistèmic segueix, mani qui mani. Seguim pensant amb els caducs valors del segle passat. Mentre, al riu ja no hi neixen peixos sinó avions.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Aranya i el Drac

Imatge
Una història sobre uns camins de ferro 1. El conflicte permanent entre dues megaregions     Una Aranya golafre provoca un Drac invertebrat Les notícies sobre que Madrid vol reforçar, per anar més ràpid, amb una altra línia d’AV Barcelona-Madrid amb l’excusa de treure trànsit de l’eix Tarragona-Barcelona és una opció qüestionable per raons de pes que no s’han valorat adequadament. Una inversió redundant (Imatge 1) menysté la jerarquia de les inversions prioritàries i retarda el desenvolupament sostenible del bon funcionament del sistema econòmic peninsular Segons els estudis metropolitans sobre les grans regions europees, (imatge 2) , la megaregió Barce-Lió , on estem situats, és una de les regions europees econòmicament més potents del continent i té una importància cabdal com a ‘societat del coneixement’ . La part sud d’aquesta megaregió (la mediterrània ibèrica) necessita dotar-se d’un sistema de transport adequat que articuli els fluxos econòmics, culturals i socials del ...
Llegeix més »

Sempre arribem tard

Imatge
Manifestació al Ple de l'Ajuntament de Banyeres l'any 2006 -Flickr- S’esvaí l’oportunitat de redactar el Pla Territorial. Durant el Covid es va generar un intens debat d’on va sorgir un encertat model pel Penedès. Inexplicablement el Pla es va aturar de sobte, allí i per sempre. Tenia la possibilitat d’integrar-se amb dignitat dins de la Regió Metropolitana i aspirava a ser referent d’un planejament català necessitat de noves idees.  Ara, el model Penedès ha passat de perseguir la utopia d’una Arcàdia (avalada per vint anys de lluites ciutadanes reivindicant els seus valors més essencials: qualitat ambiental, integració industrial, economia pròpia i bones comunicacions) al colonialisme de les invasions logístiques; a l’oblit de les comunitats energètiques urbanes en favor de l’ocupació indiscriminada del camp agrícola; a mantenir la perpètua deixadesa de les xarxes de transport públic.. L’abandó d’una bona planificació integral genera monstres ‘sectorials’ que empitjoren el pro...
Llegeix més »

Pot petit, bona confitura

Imatge
  Seguint l’estela del maig del 68 i de la contracultura “hippie”, el 1973 es publica “ Small Is Beautiful” , de Ernst Friedrich Schumacher . En un món sense internet, ell ja advertia dels excessos d’una economia dominada per una ambició insaciable: capaç de proeses tècniques, però incapaç de resoldre necessitats bàsiques. Denunciava una societat que, fascinada pel creixement i per una lectura simplista de l’evolució — la supervivència del més fort —, justificava un model expansiu i deshumanitzat. Per a ell, el problema no era només econòmic, sinó moral: la pèrdua de saviesa. Mig segle després, les seves tesis són vigents. Davant la crisi ecològica i social, emergeixen models que reivindiquen l’escala humana i posen la felicitat al centre, per damunt de l’abstracció monetària. El creixement no és una solució, sinó part del problema. No és només una fallida econòmica; és una renúncia moral. Rellegir-lo avui és constatar una paradoxa inquietant: “una humanitat tecnològ...
Llegeix més »

Ressò de revolta

Imatge
Interessant article de la Rosa Giralt Pros sobre el projecte de 60.000 m2 del "Logistic Park"  a Banyeres. Els comentaris que genera, donen la pauta de la desintegració social que estem vivint. L’escrit esmenta les lluites del 2004 contra el CIM que, tot i les grans mobilitzacions i l’aturada en sec del projecte en la crisi del 2008, avui el Baix Penedès s’està convertint en una caòtica regió logística sense ordre ni concert. Lluny, en l’oblit, queda el Pla Territorial aturat, iniciat el 2014, on es plantejava, en debat democràtic, un model orientat cap a la creació d’una regió prioritàriament agroalimentària que s’integrés amb les dues regions metropolitanes. Sembla que avui dia, pretendre articular un territori en base a criteris ambientals, socials i econòmics i dotar-lo d’ànima i personalitat, és una responsabilitat incòmode passada de moda. El debat ciutadà es substituït per discursos de frases que piquen el cervell però no diuen absolutament res: ‘llocs de treball’, ‘i...
Llegeix més »

Un conte de Nadal

Imatge
Acabo l’any amb un conte sobre l’Aranya golafre i el Drac invertebrat. Era una vegada un Drac que no es trobava massa bé i va anar a un bruixot amic seu. Li explicar que no s’aguantava dret i tenia que arrastrar-se per terra com una serp. Amic bruixot  necessito que em curis! m’acaba d’arribar la princesa, la filla del rei, a la meva cova. Em demana que la protegeixi del cavaller de la creu. Que la persegueix i la vol posseir. I ella no vol. I jo, en aquestes condicions poc podré fer. El bruixot el va observar i va veure que darrera el coll hi tenia un gran bony. Es tractava d’una aranya molt grossa que se li havia enquistat darrera el clatell i li succionaba els ossos de la columna. El Drac li va dir: dons, treu-me-la! No puc! va dir el bruixot. A l’esquena porta incrustat l’escut reial. Com? Va dir el Drac. Si! Dedueixo que te l’han posada els servidors del rei perquè no poguessis protegir la seva filla. El rei ha pactat el seu casament amb el cavaller de la creu, senyor del regn...
Llegeix més »

Retorn al futur

Imatge
Estació de Vilafranca a mitjans del segle passat Vaig treballar de becari una llarga temporada en l’estudi d’urbanisme dels meus mentors universitaris. Havíem estudiat i dibuixat tota la comarca; planificat la capital i dos municipis importants. Recordo, durant els treballs, haver-me passat dies dibuixant amb un ‘rotring’ carregat amb tinta verda tot l’entorn de la Vila. Cada punt que marcava sobre el paper vegetal era un cep a escala. El plànol final era espectacular: els edifici ratllats en tinta negra i l’entorn agrícola amb tot de puntets verds. Quan vaig acabar la carrera em van embolicar amb els plànols del Pla i em van llençar a la meva primera experiència professional en la difícil tasca de portar a terme, sobre el terrenys, la gestió del desenvolupament urbà de la capital. Sortíem del desenvolupisme dels anys 60 i fèiem els primers projectes de l’era democràtica. Per primera vegada la planificació urbanística es representava amb dibuixos que podia entendre la gent. Els nou...
Llegeix més »