Miquel Vidal Pla
En memòria Tenia un talent indiscutible i una energia intel·lectual atractiva, va ser dels pioners a concebre el paisatge productiu vitivinícola com una estructura cultural, territorial i simbòlica. Ens vàrem conèixer el 1986, en el primer Master d’Arquitectura del Paisatge de la UPC. Ell formava part de l’equip fundador i jo, assistia com alumne. Un quart de segle després ens retrobàrem a les biennals del paisatge del Penedès que ell liderava i, més tard, a l’equip del CEPVÍ, on la intensitat del seu protagonisme acabaria enfrontat amb una realitat canviant plena d’ensurts. El paisatge pel qual es lluitava anava escolant-se com l’aigua entre les mans: el fantasma de la sequera persistent; l’allunyament del poder de decisió econòmica de la regió; la manca de cohesió política per acordar un model agroalimentari on fer-se forts davant de les agressions externes, deixaven afeblit l’argument motor del CEPVÍ i el seu líder: confiar en la força del paisatge. La seva presència h...