Una Persona, Un Paisatge..

Malgrat tenir la possibilitat de convertir-se en una rica centralitat territorial en l'epicentre metropolità, el Penedès, s'encarrila pels solcs desenvolupistes del desenfrè trumpista. Abandona el passat recent on pretenia ser un model ambiental de país per acabar sent un cul de sac metropolità -macro port sec, gran central d'energia solar, futura reserva d'habitatge assequible- sacrificant les parts més valuoses: l'agricultura i el paisatge. Dos elements poc rendibles als ulls dels nous gestors econòmics que tendeixen a cercar inversions de via fàcil recurrent a nombrar els llocs de treball; a la defensa del creixement i a l'exaltació del progrés però obviant les conseqüències que, a mig i llarg termini, la seva acció tindrà sobre l'alteració del medi, el conflicte social i l'harmonia territorial que, en un futur no massa llunyà, esdevindran una realitat adversa. Ara, els temps que corren no són propicis al debat ciutadà, quasi ningú posa en dubte els ...

Comencem l’any on, de les innombrables batalles perdudes pels moviments socials , tres són guanyades: el pas de les MAT pel territori; el polígon logístic de la Bisbal sobre espais agrícoles i el complex hoteler a l’Autòdrom de Ribes. Tres diminutes estrelles de mar dins un obscur oceà. Però ja ningú dubta de la seva transcendència. Són fletxes clavades en el cor d’un passat moribund, incapaç d’albirar, ni donar resposta, a una nova realitat que el depassa.  (Com Son Goku , descobrint les set boles de Drac que ens ajudarà a retirar els obstacles que emmascaren el Paradís).   El profund pòsit de deixadesa cultural acumulada durant tants anys de destrucció dels paisatges encara rau en el cor de molts pretesos gestors, atrets pels cants de sirena del progrés. Tot i l’ancestral lluita pel territori, la guerra no ha fet més que començar i moltes batalles tot just són albirades. :   Salvar la costa, la muntanya, la plana  i la pagesia de les urpes de la urbs, creant una e...