L'art en temps regirats
 |
Apel·les Fenosa i Nicole Florensa (Museu Apel·les Fenosa) |
En èpoques
electorals, on les paraules buides suren amb intensitat i les falses notícies obturen
les nostres emocions, millor submergir-nos en la bellesa instintiva i policromàtica
de l’art, que, tot i que el nivell d’egolatria -entre artista i polític-
és semblant, el resultat és més amable i enriquidor als sentits. No és un acte
d’evasió. Es tracta, més aviat, d’un moviment mental d’introspecció interior que
ens ajuda a comprendre el món des dels nostres propis recursos i enfrontar-nos a
aquest allau de disbarats que ens venen a sobre.
La
setmana passada amb un grup d’arquitectes i amics, molts, jubilats, se’ns va acudir
mandrejar pels indrets del Vendrell, resseguint els passos d’artistes com Pau
Casals, Angel Guimerà o Apel·les Fenosa. Tot això amanit amb un excel·lent dinar
a casa Casals de vora mar. Pels nadius, ja ens eren coneguts, però alguns dels
nostres companys, tenien una idea vaga d’en Fenosa.
La
visita al Museu els va sorprendre positivament. L’excel·lent guia ens va descriure
els detalls de la vida i miracles d’aquest artista i la seva dona, Nicole
Florensa, des del París d’entre guerres al Baix Penedès pre turístic de mitjans
del XX.
Les
seves escultures evoquen el món mitològic i, les transmutacions de l’ésser humà
a la natura, arrela profundament en l’esperit de la nostra època.
L’art és
un bon antídot contra el virus de la política. Proveu-ho.
___________________________________________________
Comentaris