Tres Estacions i un Aeroport

S’aborda el problema de tres estacions al Camp de Tarragona i al Penedès que estan en permanent conflicte: indecisió en l’elecció del lloc; en el seu valor més enllà de la funció; en la aleatorietat en el traçat de les xarxes. 

En aquest projecte presentat al Concurs World Congress of Architecs. Barcelona. UIA 2026 es posa en pràctica, a través de dibuixos i esquemes, propostes alternatives que poden incitar un debat públic sobre un model territorial alternatiu que esdevingui conscient dels espais de pas (ferrocarril) on l'energia dinàmica del moviment travessa l'essència tranquil·la (o alterada) dels paisatges. Fent èmfasi en els punts d'encontre entre el transport i el paisatge: les estacions. 

El paisatge com l'hàbitat humà on es viu, es treballa i es gaudeix del medi natural i urbà i que els moviments de persones i mercaderies incideixen e interconnecten amb ells a través de les estacions, esdevenint veritables centres de relacions.

Els tres exemples formen part del sistema ferroviari de la unió de la regió metropolitana Tarragona-Àrea metropolitana de Barcelona. 

UMBRACULUM.https://youtu.be/PYNxXvuhSGg?si=fGkceNapXZD8O5xk
Localitzada en l'epicentre del Camp de Tarragona, concentrarà la mobilitat de llarga distància compartint l'estació amb l'Aeroport de Reus, on hi arribaran totes les xarxes ferroviàries dels sistema urbà del Camp de Tarragona amb especial la relació entre Reus i Tarragona, mitjançant un tren elevat seguint la traça de la T11 que connectarà amb el centre Umbraculum,  

El debat es centra en recuperar el territori entorn d'Umbraculum com un gran parc agrari que relacioni les diferents poblacions del seu entorn, regeneri la xarxa hídrica convertint-la en un veritable bosc de ribera i proporcioni idees per un model territorial alternatiu més sostenible que el concepte d'àrea metropolitana del segle XX.














MANTELLINAhttps://youtu.be/0q4aISODEz8?si=eHoZd4zMMTSLvRHU
El nus ferroviari de Sant Vicenç de Calders aprofita la proximitat al centre metropolità de l’AMB per crear un complex educacional i tecnològic que cohesioni social, cultural i econòmicament la zona residencial formada per assentaments residencials unifamiliars atomitzats, al llarg de la costa Daurada.
El projecte de l'estació introduirà diversitat en una àrea mono residencial i de serveis turístics i aproparà al centre de les dues capitals metropolitanes dotant de coherència a un territori i a un paisatge actualment desestabilitzats.
ÀGORA https://youtu.be/UtB2ug-Z6Ao
A Vilafranca del Penedès es mostren les avantatges d’unificar dues estacions separades. L’existent, al centre urbà i la d’alta velocitat a les afores. Es millora així el model de ciutat compacta rodejada de vinyes facilitant la recerca d'un nou centre cultural i social a escala regional necessari per la projecció de la vegueria Penedès, avui dia encara poc desenvolupada. 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Discursos humits, Paper mullat

Imatge
Alicia en el País de les Meravelles De sobte escric d’una tirada: “Reietons feudals aprenents de bruixots que manipulen el discurs, curt de mires, amb paraules ‘greenwashianes’ i d’estructura ‘tiktokiana’, per vendre fum negre i espès que enterboleix els nostres paisatges tan delicats de configurar”.  Ho escric indignat mentre visiono el vídeo on l'alcaldessa, amb professionalitat comercial, està, literalment, venent el polígon logístic d’un promotor immobiliari, el qual ha comprat les terres agrícoles sabent d’antuvi que, el Consistori que ella presideix, li cedirà el sostre industrial potestat del municipi. Bonica simbiosi política-promotor. Res estrany, és una pràctica molt estesa durant els anys del postfranquisme sobre els nostres infravalorats paisatges “no urbanitzables” que ens ha portat on som. De fet, el final del video, no podia ser més blanquejador al afirmar que el polígon: “..respectarà l’entorn i promourà el progrés”.  El progrés s’ha de promoure, sempre, respec...
Llegeix més »

Natural

Imatge
El projecte "Felicity" sobre el delta de les Madrigueres Sorprèn trobar-nos immersos en l’aigua després de tant de temps de sequera. El so de la pluja començava a ser una experiència exclusivament onírica. Plou i escric, mentre viatjo als anys 90, un temps de lluita contra l’urbanisme inconscient i expansiu escampat per tot el territori, on encara avui, malgrat tot, s’imposa en molts municipis. Aquella època, l’estrella de l’especulació es deia ‘Felicity’, un pla urbanístic residencial d’alt standing pensat per situar-lo al bell mig d’una zona inundable: el delta de Les Madrigueres. Estava predestinat a completar el trencaclosques d’una costa col·lapsada de construccions maldestres -del Francàs a Sitges- convertida avui en un monstre impossible de dominar. Durant dotze anys, els moviments socials i ecologistes penedesencs -menyspreats pel sistema oficialista- varen lluitar fins aconseguir preservar les 24 hectàrees deltaiques, que han salvat de greus inundacions -com l’embat...
Llegeix més »

Illa Fantasia

Imatge
“ El Penedès és territori d'oportunitats per viure, per treballar i per invertir” , ens diu el nostre Salvador. Territori d’oportunitats ? Recorda les pelis de "La conquista del Oeste". Oportunitats per viure a qui i on? Oportunitats per treballar en els polígons logístics plens de contenidors que no caben als ports? O d’envasadors en una fàbrica agroalimentària que practica el ‘greenwashing’? O de tècnic vingut de fora en una empresa d’activitat tecnològica sense concretar?  Oportunitats als fons d’inversió associats a les multinacionals logístiques; agroalimentàries, de l’automòbil o de la fotovoltaica?  Més que un “ projecte estratègic de país ” és una suma d’inversions forànies en activitats sobre grans extensions de terres agrícoles on el valor afegit destinat al Penedès es limita al sou que es pagarà als treballadors, a canvi del patrimoni agrari i natural.  Dins d’aquest discurs polític s’entreveu una buidor freda, de vertigen. No se li veu l’ànima del lloc per enl...
Llegeix més »

Pagesos del futur

Imatge
La decadència de la pagesia aflora per entre la gleva de la vinya. La desaparició progressiva del personatge principal es fa evident en la fosa de les seves estructures associatives; en el refús de ser l’heroi de la hist oria; en la frustració per l’abandó a que és sotmès, injustament, per part d’un sistema cec al paisatge vital i productiu. El seu territori de treball és cobdícia pels depredadors més inversemblants, amagats darrera uns gestors porucs i mandrosos.    Davant d’aquesta confusa situació de penúries, per primer cop en molt temps, la pagesia es revela davant l’adversitat de la perllongada sequera i es prepara per una dura i llarga batalla per enderrocar les velles estructures que l’ancoren al passat.    Molts encara no són conscients de la transcendència d’aquest acte. Però s’han començat a fer un lloc en el món hídric, reivindicant el rec, amb ganes. Serà un camí llarg ple d’esculls però transmutador.    Les demandes d’un món exigent amb l...
Llegeix més »

La realitat aliena

Imatge
  Davant dels nostres ulls esbatanats es produeix la transmutació dels paisatges agrícoles, amables i productius, en polígons asfaltats, grans naus magatzem, on s’hi passegen pesats camions carregats del no-res que van i venen contaminant i degradant l’entorn o apareixen paisatges metal·litzats per la fal·lera fotovoltaica. Sota l’aval de l’empresari cobdiciós, el vist i plau del polític servil i una opinió pública conformista i acrítica, a dalt juguen a trilers amb el Penedès: “ jo et deixo posar l’ampliació de l’IDIADA al CIM i tu em deixes posar el CIM al costat de l’IDIADA”. Amb l’excusa de l’apagada estatal comencen a treure decrets de la màniga per obrir, encara més, la veda dels polígons fotovoltaics i eòlics a les grans elèctriques en el sòl no urbanitzable, ( o sigui, les vinyes ).. Res de la creació de comunitats energètiques d’autoconsum sobre les teulades dels pobles i les indústries.  A Osona el Consell Comarcal ho ha fet amb ajudes públiques, són capdavante...
Llegeix més »

Ets una garrafa d'aigua ambulant

Imatge
Això em va respondre l'ecòleg quan li vaig preguntar per les conseqüències de la sequera. Sabia que la solució no és tant sols tecnològica . En un temps globalment trastocat t ambé tot passa per un canvi de mentalitat col·lectiva . Portem un quart de segle de retràs i se’ns presenta un panorama devastador. En una era de desinformació on, els qu i manen , juguen amb la gastada manera nostra de pensar , que ens fa mandra transmutar -la. C ontrolen a la perfecció l’ antic joc de culpa r a l s innocents per distreure’ns del s seus afers . L a realitat és que no hi ha culpables, i per tant, no hi ha innocents. P er sortir-nos-en d’aquest atzucac caldrà desfer-nos de solidaritats cristianes i ideologies polítiques que ens embolcallen a la falsa culpa , e l mur que impedeix organitzar-nos en llibertat en col·lectius racionals i cultur a lment ben informats. L’objectiu? acabar amb el servilisme i l'adoració als fabricants de diners. Cal co munitats que responguin amb...
Llegeix més »