Una Persona, Un Paisatge..

Això em va respondre l'ecòleg quan li vaig preguntar per les conseqüències de la sequera. Sabia que la solució no és tant sols tecnològica . En un temps globalment trastocat t ambé tot passa per un canvi de mentalitat col·lectiva . Portem un quart de segle de retràs i se’ns presenta un panorama devastador. En una era de desinformació on, els qu i manen , juguen amb la gastada manera nostra de pensar , que ens fa mandra transmutar -la. C ontrolen a la perfecció l’ antic joc de culpa r a l s innocents per distreure’ns del s seus afers . L a realitat és que no hi ha culpables, i per tant, no hi ha innocents. P er sortir-nos-en d’aquest atzucac caldrà desfer-nos de solidaritats cristianes i ideologies polítiques que ens embolcallen a la falsa culpa , e l mur que impedeix organitzar-nos en llibertat en col·lectius racionals i cultur a lment ben informats. L’objectiu? acabar amb el servilisme i l'adoració als fabricants de diners. Cal co munitats que responguin amb...

El projecte "Felicity" sobre el delta de les Madrigueres Sorprèn trobar-nos immersos en l’aigua després de tant de temps de sequera. El so de la pluja començava a ser una experiència exclusivament onírica. Plou i escric, mentre viatjo als anys 90, un temps de lluita contra l’urbanisme inconscient i expansiu escampat per tot el territori, on encara avui, malgrat tot, s’imposa en molts municipis. Aquella època, l’estrella de l’especulació es deia ‘Felicity’, un pla urbanístic residencial d’alt standing pensat per situar-lo al bell mig d’una zona inundable: el delta de Les Madrigueres. Estava predestinat a completar el trencaclosques d’una costa col·lapsada de construccions maldestres -del Francàs a Sitges- convertida avui en un monstre impossible de dominar. Durant dotze anys, els moviments socials i ecologistes penedesencs -menyspreats pel sistema oficialista- varen lluitar fins aconseguir preservar les 24 hectàrees deltaiques, que han salvat de greus inundacions -com l’embat...

|“Felicity” a les Madrigueres. Aquest nom l’han posat a un projecte de mil habitatges sobre les Madrigueres -l’última platja verge del Baix Penedès, entre el Sanatori de Sant Joan de Deu i Sant Salvador- i l’han vestit amb tots els additius necessaris perquè resulti atractiu i enlluernador. Creuen que és fàcil convèncer la gent amb unes dades sonades - 15.000 milions d’inversió, 250 llocs de treball, un hospital geriàtric,... -tot molt bonic, sobre el paper qualsevol pot prometre la lluna per aconseguir el seu objectiu però l’experiència de la urbanització de la nostra costa ens demostra que la inversió externa sovint acaba en fallides, o s’endossen els beneficis fora de la comarca (en aquest cas a Madrid), quedant pocs llocs de treball a precari i mal pagats. Quina és la finalitat última d’aquest projecte?. Les promeses no deixen de posar en evidència el fet fonamental: l’especulació urbanística sobre l'última platja verge del Baix Penedès on, hi desemboquen totes les rieres de la...

La decadència de la pagesia aflora per entre la gleva de la vinya. La desaparició progressiva del personatge principal es fa evident en la fosa de les seves estructures associatives; en el refús de ser l’heroi de la hist oria; en la frustració per l’abandó a que és sotmès, injustament, per part d’un sistema cec al paisatge vital i productiu. El seu territori de treball és cobdícia pels depredadors més inversemblants, amagats darrera uns gestors porucs i mandrosos.    Davant d’aquesta confusa situació de penúries, per primer cop en molt temps, la pagesia es revela davant l’adversitat de la perllongada sequera i es prepara per una dura i llarga batalla per enderrocar les velles estructures que l’ancoren al passat.    Molts encara no són conscients de la transcendència d’aquest acte. Però s’han començat a fer un lloc en el món hídric, reivindicant el rec, amb ganes. Serà un camí llarg ple d’esculls però transmutador.    Les demandes d’un món exigent amb l...