Carta sobre el "pelotazo" de "Felicity" 1999

|“Felicity” a les Madrigueres.

Aquest nom l’han posat a un projecte de mil habitatges sobre les Madrigueres -l’última platja verge del Baix Penedès, entre el Sanatori de Sant Joan de Deu i Sant Salvador- i l’han vestit amb tots els additius necessaris perquè resulti atractiu i enlluernador.

Creuen que és fàcil convèncer la gent amb unes dades sonades -15.000 milions d’inversió, 250 llocs de treball, un hospital geriàtric,... -tot molt bonic, sobre el paper qualsevol pot prometre la lluna per aconseguir el seu objectiu però l’experiència de la urbanització de la nostra costa ens demostra que la inversió externa sovint acaba en fallides, o s’endossen els beneficis fora de la comarca (en aquest cas a Madrid), quedant pocs llocs de treball a precari i mal pagats.

Quina és la finalitat última d’aquest projecte?. Les promeses no deixen de posar en evidència el fet fonamental: l’especulació urbanística sobre l'última platja verge del Baix Penedès on, hi desemboquen totes les rieres de la comarca provenint del Montmell, les arrels de l’arbre hídric del Baix Penedès.

Retrocedim als anys setanta?, en plena especulació salvatge. No, avui la gent respon: cinc mil persones i més de cinquanta entitats defensen la integritat territorial i paisatgística de les Madrigueres, rebutgen el projecte especulatiu i demanen una actitud democràtica en front de l’interès particular d’una empresa forana.

“Felicity” només pot enlluernar els que no aconsegueixen veure que, més enllà de les falses promeses, es tracta d’una simple i planera operació de “pelotazo”: Una empresa, fa uns anys, compra els terrenys a 150 milions i l’endemà que l’Ajuntament aprovi el Pla General els ven per 3.500 milions, sense ni tant sols posar un totxo.

Suïssa, Califòrnia, Suècia, Holanda... ens donen exemples que el paisatge és un be cada cop més important com a suport medi ambiental de les noves economies emergents basades en la qualitat de vida.

Destruït el nostre paisatge hem assentat gran part de la nostra vella economia i ho hem fet tant malament que hem matat la gallina dels ous d’or. On és el turisme europeu que els anys setanta ocupava tota la costa Daurada?. Algú s’ha preguntat, perquè ha desaparegut?

La resposta tothom la sap, ens hem carregat el paisatge que donava l’atractiu, només ha quedat la franja de sorra, i també aquesta l’hem d’anar portant de fora.

No hem après la lliçó, no sabem estimar el que ens dona la vida, seguim enlluernats per qualsevol promotor espavilat que ens porta collarets de vidres de colors i li regalem a canvi el mes preuat i valuós suport per l’economia del nostre futur.

La recuperació del paisatge costaner forma part de la nova econòmica, la que harmonitza les activitats amb la qualitat de vida dels habitants de la comarca.

Si hi ha un interès real per portar a terme un centre per la tercera edat, molt bé: “Felicity” té moltes més possibilitats de prosperar en la quantitat de terrenys que l’Ajuntament del Vendrell no s’ha estat de qualificar per tot el municipi en el Pla General ara en curs. Indrets més adients, entre muntanyes en les planes, fora de la humitat reumàtica de la brisa del mar i més accessibles amb els 200 quilòmetres de carreteres que hi ha pintat.

Cinc mil al·legacions i cinquanta entitats avalen i recolzen democràticament l’Ajuntament del Vendrell perquè salvi la totalitat de les Madrigueres de la “felicitonitis” aguda a que estan sotmeses

‎Baix Penedès 12 ‎de març ‎de ‎1999,

Pau Batlle Solé, arquitecte