Pagesos del futur

La decadència de la pagesia aflora per entre la gleva de la vinya. La desaparició progressiva del personatge principal es fa evident en la fosa de les seves estructures associatives; en el refús de ser l’heroi de la historia; en la frustració per l’abandó a que és sotmès, injustament, per part d’un sistema cec al paisatge vital i productiu. El seu territori de treball és cobdícia pels depredadors més inversemblants, amagats darrera uns gestors porucs i mandrosos.  

Davant d’aquesta confusa situació de penúries, per primer cop en molt temps, la pagesia es revela davant l’adversitat de la perllongada sequera i es prepara per una dura i llarga batalla per enderrocar les velles estructures que l’ancoren al passat.  

Molts encara no són conscients de la transcendència d’aquest acte. Però s’han començat a fer un lloc en el món hídric, reivindicant el rec, amb ganes. Serà un camí llarg ple d’esculls però transmutador.  

Les demandes d’un món exigent amb la proximitat d’una qualificada agricultura, en un frondós paisatge cultivat que doni resposta als canviants capricis del clima, generaran la necessitat imperiosa d’un relleu humà professional i la creació d’un espai propi, arrecerat de colonitzacions estranyes i especuladores. Aquí està el futur d’un Penedès investit verger metropolità. Els altres camins són opacs.