Discursos humits, Paper mullat

Alicia en el País de les Meravelles

De sobte escric d’una tirada: “Reietons feudals aprenents de bruixots que manipulen el discurs, curt de mires, amb paraules ‘greenwashianes’ i d’estructura ‘tiktokiana’, per vendre fum negre i espès que enterboleix els nostres paisatges tan delicats de configurar”. 

Ho escric indignat mentre visiono el vídeo on l'alcaldessa, amb professionalitat comercial, està, literalment, venent el polígon logístic d’un promotor immobiliari, el qual ha comprat les terres agrícoles sabent d’antuvi que, el Consistori que ella presideix, li cedirà el sostre industrial potestat del municipi. Bonica simbiosi política-promotor. Res estrany, és una pràctica molt estesa durant els anys del postfranquisme sobre els nostres infravalorats paisatges “no urbanitzables” que ens ha portat on som.

De fet, el final del video, no podia ser més blanquejador al afirmar que el polígon: “..respectarà l’entorn i promourà el progrés”. 

El progrés s’ha de promoure, sempre, respectant l’entorn i això, en aquest cas, no es compleix ni de bon tros ja que, aquest comença per no tenir en compte la gent que forma part intrínseca d'aquest entorn. Ja que li han negat el debat públic reiteradament.

I el més greu és que ha menystingut a la societat civil del Penedès que, durant tant de temps, ha expressat, lluitat i debatut sobre quin ha de ser el model del nostre territori, lluny de la decadent ignoràcia.

(En memòria de la Mònica Hill, l'Isidor Rando i el Pep Blasco que varen lluitar, defensar i divulgar les idees d'un Penedès més humà i equilibrat amb harmonia amb la natura).