Petites coses significants

-

Dibuix de l'il·lustradora Mora Gimeno

La setmana passada es van iniciar un seguit de xerrades al Castell de Gimenelles, al Baix Penedès, organitzades pel GEVEN, parlant sobre la custodia del territori. La sequera porta a iniciar accions de recuperació de basses agrícoles o forestals per subministrar un lloc on la fauna es pugui alimentar i gaudir en el seu propi hàbitat que la manca d'aigua els ha manllevat. Són voluntaris i voluntàries que estimen l’ecosistema on viuen i són conscients de la crítica situació global en què ens trobem.

Els humans, tot i que molts ho desconeixen, depenem d’aquest ecosistema compost de petita fauna d’amfibis, insectes, bactèries i microorganismes que nien, sense donar-nos-en, el nostre univers vital. 

Sense aquests petits éssers i els seus cuidadors, la Humanitat tard o d’hora, deixarà d’existir. Al nostre país hi ha infinitud de grups que hi esmercen de manera altruista el seu valuós temps: el GEVEN, l’APMA, el BOSC VERD, ARBA, NATURALISTES DE GELIDA, PER LA CONCA, EIXARCOLANT.. són una petita mostra dels molts que hi ha i que passen desapercebuts, -i que moltes vegades són menystinguts i arraconats mediàticament per la premsa oficialista amb la injusta frase: ‘els de la cultura del no’-. El sistema, seguint els criteris de ‘la doctrina del xoc’ prefereix engreixar els polítics d’ofici i els executius d’empresa i de banca.

Location: Mas Castell de Gimenelles, El Castell de Gimenells, 43713 L'Hostal, Tarragona, Espanya

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

-
Imatge
Me’l vaig trobar pel carrer.  Anava enfundat en una jaqueta fosca amb caputxa i la mascareta del covid, carregant una bossa blava. “On vas?” Li pregunto. “A portar la brossa”. Respon. Li comento que, al Pòrtic municipal, l’Ajuntament es posava la medalla de la millora en la recollida de la brossa.   Ell, tranquil·lament, respon: “El mèrit és de la gent, que som qui ho fem realitat”. Sempre tenia respostes encertades. Quan ens trobàvem, em sorprenia amb un comentari irònic sobre l’actualitat política. Dos dies després era mort. Va fer de pastor d’ovelles i, a la vegada, amb el seu amic Isidre, iniciaren els seus passos musicals com a duo Jai-dro —era l’època del Duo Dinámico—. Després va ser cantant del “ Conjunto Bahia ”.  Feien ‘ bolos ’ per les festes majors i la costa Daurada —en aquella època, repleta de turistes alemanys i holandesos—. Li agradava el futbol i era tan aficionat de l'Espanyol que pintava la façana de casa seva de blanc i blau. Ermità, de naturalesa, no li
Read more »

IDIADAGRÍCOLA

-
Imatge
Un dels debats de les jornades d’Unió de Pagesos a la fira de Santa Teresa del Vendrell                                                    1.     L’IDIADA.          Quan el 1994 es va instal·lar l’IDIADA, molts vàrem tenir la sensació que un OVNI havia aterrat en mig de les vinyes del Penedès. Els moviments ecologistes el qualificaren de ‘rapte del territori’. No n’hi havia per menys, 500ha agrícoles convertides de cop en un vedat de pistes i naus va produir un gran impacte en el paisatge i en els conreus de l'entorn. Els auguris polítics anunciaven una bona nova pel futur econòmic del Baix Penedès. Actualment segueix sent una de les comarques amb més atur del país. I l’IDIADA, un ovni aterrat, amb una escletxa per on fluctuen els treballadors provinents de galàxies properes i llunyanes. Ara, la Generalitat, propietària del complex de l’IDIADA, està redactant un concurs públic per adjudicar la gestió, caducats els 20 anys de lloguer a APPLUS i Avançsa . Sembla que els bons resu
Read more »

El paisatge d’un amic

-
Imatge
El Joan Roig i la Dolors de cal Triguet. Tenia 90 anys i no era vell, construïa joguines pels besnéts. El divendres passat li deia: Joan, si tu haguessis estudiat hauries arribat molt lluny. He fet el que tenia que fer, responia, i si tornés a néixer tornaria a viure la mateixa vida. No em penedeixo de res, estic bé i en pau amb tothom i ho tinc tot fet. Després continuava: i a més, l’intel·ligent de la família és la Dolors, la meva dona. Si, li responia, un bon equip. Tu ets creatiu, emprenedor, sempre veus l’ampolla mig plena ( de vi, hi afegia ) i, el més important: tens el cor net, tot i el temperament de sang calenta que el teu paisatge t’ha imposat. D’un passat d’alcalde en el franquisme, a independentista declarat, avui. Tenia la seva pròpia bandera, feia el què sentia. La noblesa  i l’instint li menaven el camí adequat. Religiós anticlerical, esquerrar sense saber-ho, s’oferia a tothom qui necessitava ajuda.  Feia senzills rodolins que expressaven la seva filosofia d
Read more »