Propostes Provisionals pel Penedès Post Pandèmic

      Propostes Provisionals Pel Penedès



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Vivim en el paisatge

Imatge
  Comentaris sobre l’avantprojecte del Pla Territorial del Penedès 1.     L’últim debat al Vinseum Tal com estava previst, la presentació del Pla el passat 15 de maig, va ser una llarga sessió copada pel Departament que deixava, als més del centenar d’assistents, poques possibilitats de dir la seva. Va quedar clar que venien a tancar el tema. Res de nou. Ara, sembla que hi ha pressa. Podem lloar el treball dels equips redactors per la feina exhaustiva. A molts ens ha servit de referència, enriquint el bagatge tècnic per debatre el model de territori més adient. Curiosament, amb la informació del Pla, arribem a conclusions oposades a les dels representants oficials. Tot i que el PARTICIPA del 2020 va ser intens i enriquidor, el model de Regió Agroalimentària proposada per la societat civil més activa no ha tingut una resposta alternativa. La inamovible posició de l’Administració ha negat la major: el Model a debatre. Ha tirat pel dret seguint els criteris de creixem...
Llegeix més »

Un Pla inclinat

Imatge
Tancament en fals d'un Pla que preten representar el principi d'una nova era. Després de deu anys d’inoperància el Pla arriba rebregat a les portes de la seva sentència per part de la cort del Faraó. Satisfetes les multinacionals que  renten en verd  i empresaris que canten el ‘ siatot ’; engreixada convenientment la maquinària gestora i mediàtica, l’Imperi respira tranquil, pot seguir alimentant-se de la crisi  sense pagar la brutícia que escampa. Ningú s’ha mirat el Pla, ni tècnics, ni polítics.  -Algun lletraferit del paisatge-  i qui, ho ha fet amb sordina, més tou que una mandarina. L’esperit crític ja no està de moda. A la cort ja els hi està bé. Saben què planifiquen?, on van i què volen? La cosa és més simple: els ‘ Grans Interessos ’   truquen i aquesta els' cuina el pastís a mida i gust. Que incompleix totes les lleis de l’Univers? tant els hi fot. Afirmant en la primera línia de la Memòria que és un Pla modèlicament sostenible, descarbonitz...
Llegeix més »

Discursos humits, Paper mullat

Imatge
Alicia en el País de les Meravelles De sobte escric d’una tirada: “Reietons feudals aprenents de bruixots que manipulen el discurs, curt de mires, amb paraules ‘greenwashianes’ i d’estructura ‘tiktokiana’, per vendre fum negre i espès que enterboleix els nostres paisatges tan delicats de configurar”.  Ho escric indignat mentre visiono el vídeo on l'alcaldessa, amb professionalitat comercial, està, literalment, venent el polígon logístic d’un promotor immobiliari, el qual ha comprat les terres agrícoles sabent d’antuvi que, el Consistori que ella presideix, li cedirà el sostre industrial potestat del municipi. Bonica simbiosi política-promotor. Res estrany, és una pràctica molt estesa durant els anys del postfranquisme sobre els nostres infravalorats paisatges “no urbanitzables” que ens ha portat on som. De fet, el final del video, no podia ser més blanquejador al afirmar que el polígon: “..respectarà l’entorn i promourà el progrés”.  El progrés s’ha de promoure, sempre, respec...
Llegeix més »

Natural

Imatge
El projecte "Felicity" sobre el delta de les Madrigueres Sorprèn trobar-nos immersos en l’aigua després de tant de temps de sequera. El so de la pluja començava a ser una experiència exclusivament onírica. Plou i escric, mentre viatjo als anys 90, un temps de lluita contra l’urbanisme inconscient i expansiu escampat per tot el territori, on encara avui, malgrat tot, s’imposa en molts municipis. Aquella època, l’estrella de l’especulació es deia ‘Felicity’, un pla urbanístic residencial d’alt standing pensat per situar-lo al bell mig d’una zona inundable: el delta de Les Madrigueres. Estava predestinat a completar el trencaclosques d’una costa col·lapsada de construccions maldestres -del Francàs a Sitges- convertida avui en un monstre impossible de dominar. Durant dotze anys, els moviments socials i ecologistes penedesencs -menyspreats pel sistema oficialista- varen lluitar fins aconseguir preservar les 24 hectàrees deltaiques, que han salvat de greus inundacions -com l’embat...
Llegeix més »

La vinya morta

Imatge
Camino per entre els paisatges agrícoles del meu poble. El cor se’m desmunta, apareixen moltes vinyes abandonades. Amb elles, antigues oliveres que les voregen, en altre temps ben cuidades i podades per la saviesa d’un bon pagès, ara brutes de mals, entortolligades de branques, assedegades i improductives.    A través d’aquest paratge desolat visualitzo les persones que les havien cuidat. Mans antigues que collien els raïms amb un ritual d’agraïment a la terra. No deixaven ni un gotim al cep ni una oliva al terra.    També les noves generacions de pagesos, pocs, i molts desencisats per la sequera persistent i el baix preu del raïm, que frenen la possibilitat de guanyar-se la vida en una professió noble i menyspreada.    Gran quantitat de terres agrícoles resten en mans de persones alienes al món agrari. Molts troben en l’excusa de la terra erma una sortida econòmica dins l’àmplia oferta de possibilitats que el mercat immobiliari - logística - i energètic - ...
Llegeix més »

Un país distòpic

Imatge
Reclamen “ Mercaderies per l’interior ”. Qui?  Una plataforma de Tarragona pressiona per desviar els trens de mercaderies de la costa. ( tots els partits de l’arc parlamentari ho han signat i algun ajuntament de la vegueria també ). Els combois dels ports surenys més els de Saragossa passaran - passen - per Vilafranca travessant el Penedès. Per això posen el tercer fil d’ ample europeu . Per arrodonir-ho, hi passen trens amb matèries perilloses de les petroquímiques tarragonines. En un futur proper, hi passaran més de 300 trens diaris . Mobilitat insostenible al màxim! Mentre, la Generalitat ha anat preparant el terreny, sobretot al Baix Penedès, amb la redacció de més de mil hectàrees de plans logístics, generant entorn d’un milió de tones de CO2 anuals ( 3/4 dels polígons i 1/4 del trànsit de pas ). Els del Pla Territorial, d’això,   en diuen descarbonitzar el Penedès. Consumiran uns 6 milions de m3 d’aigua ( un 16% de la despesa anual de la vegueria) . tenim aigua...
Llegeix més »