Una Persona, Un Paisatge..

 

Comencem l’any on, de les innombrables batalles perdudes pels moviments socials , tres són guanyades: el pas de les MAT pel territori; el polígon logístic de la Bisbal sobre espais agrícoles i el complex hoteler a l’Autòdrom de Ribes. Tres diminutes estrelles de mar dins un obscur oceà. Però ja ningú dubta de la seva transcendència. Són fletxes clavades en el cor d’un passat moribund, incapaç d’albirar, ni donar resposta, a una nova realitat que el depassa.  (Com Son Goku , descobrint les set boles de Drac que ens ajudarà a retirar els obstacles que emmascaren el Paradís).   El profund pòsit de deixadesa cultural acumulada durant tants anys de destrucció dels paisatges encara rau en el cor de molts pretesos gestors, atrets pels cants de sirena del progrés. Tot i l’ancestral lluita pel territori, la guerra no ha fet més que començar i moltes batalles tot just són albirades. :   Salvar la costa, la muntanya, la plana  i la pagesia de les urpes de la urbs, creant una e...

Això em va respondre l'ecòleg quan li vaig preguntar per les conseqüències de la sequera. Sabia que la solució no és tant sols tecnològica . En un temps globalment trastocat t ambé tot passa per un canvi de mentalitat col·lectiva . Portem un quart de segle de retràs i se’ns presenta un panorama devastador. En una era de desinformació on, els qu i manen , juguen amb la gastada manera nostra de pensar , que ens fa mandra transmutar -la. C ontrolen a la perfecció l’ antic joc de culpa r a l s innocents per distreure’ns del s seus afers . L a realitat és que no hi ha culpables, i per tant, no hi ha innocents. P er sortir-nos-en d’aquest atzucac caldrà desfer-nos de solidaritats cristianes i ideologies polítiques que ens embolcallen a la falsa culpa , e l mur que impedeix organitzar-nos en llibertat en col·lectius racionals i cultur a lment ben informats. L’objectiu? acabar amb el servilisme i l'adoració als fabricants de diners. Cal co munitats que responguin amb...