Una Persona, Un Paisatge..

El projecte "Felicity" sobre el delta de les Madrigueres Sorprèn trobar-nos immersos en l’aigua després de tant de temps de sequera. El so de la pluja començava a ser una experiència exclusivament onírica. Plou i escric, mentre viatjo als anys 90, un temps de lluita contra l’urbanisme inconscient i expansiu escampat per tot el territori, on encara avui, malgrat tot, s’imposa en molts municipis. Aquella època, l’estrella de l’especulació es deia ‘Felicity’, un pla urbanístic residencial d’alt standing pensat per situar-lo al bell mig d’una zona inundable: el delta de Les Madrigueres. Estava predestinat a completar el trencaclosques d’una costa col·lapsada de construccions maldestres -del Francàs a Sitges- convertida avui en un monstre impossible de dominar. Durant dotze anys, els moviments socials i ecologistes penedesencs -menyspreats pel sistema oficialista- varen lluitar fins aconseguir preservar les 24 hectàrees deltaiques, que han salvat de greus inundacions -com l’embat...

|“Felicity” a les Madrigueres. Aquest nom l’han posat a un projecte de mil habitatges sobre les Madrigueres -l’última platja verge del Baix Penedès, entre el Sanatori de Sant Joan de Deu i Sant Salvador- i l’han vestit amb tots els additius necessaris perquè resulti atractiu i enlluernador. Creuen que és fàcil convèncer la gent amb unes dades sonades - 15.000 milions d’inversió, 250 llocs de treball, un hospital geriàtric,... -tot molt bonic, sobre el paper qualsevol pot prometre la lluna per aconseguir el seu objectiu però l’experiència de la urbanització de la nostra costa ens demostra que la inversió externa sovint acaba en fallides, o s’endossen els beneficis fora de la comarca (en aquest cas a Madrid), quedant pocs llocs de treball a precari i mal pagats. Quina és la finalitat última d’aquest projecte?. Les promeses no deixen de posar en evidència el fet fonamental: l’especulació urbanística sobre l'última platja verge del Baix Penedès on, hi desemboquen totes les rieres de la...

La decadència de la pagesia aflora per entre la gleva de la vinya. La desaparició progressiva del personatge principal es fa evident en la fosa de les seves estructures associatives; en el refús de ser l’heroi de la hist oria; en la frustració per l’abandó a que és sotmès, injustament, per part d’un sistema cec al paisatge vital i productiu. El seu territori de treball és cobdícia pels depredadors més inversemblants, amagats darrera uns gestors porucs i mandrosos.    Davant d’aquesta confusa situació de penúries, per primer cop en molt temps, la pagesia es revela davant l’adversitat de la perllongada sequera i es prepara per una dura i llarga batalla per enderrocar les velles estructures que l’ancoren al passat.    Molts encara no són conscients de la transcendència d’aquest acte. Però s’han començat a fer un lloc en el món hídric, reivindicant el rec, amb ganes. Serà un camí llarg ple d’esculls però transmutador.    Les demandes d’un món exigent amb l...

Camino per entre els paisatges agrícoles del meu poble. El cor se’m desmunta, apareixen moltes vinyes abandonades. Amb elles, antigues oliveres que les voregen, en altre temps ben cuidades i podades per la saviesa d’un bon pagès, ara brutes de mals, entortolligades de branques, assedegades i improductives.    A través d’aquest paratge desolat visualitzo les persones que les havien cuidat. Mans antigues que collien els raïms amb un ritual d’agraïment a la terra. No deixaven ni un gotim al cep ni una oliva al terra.    També les noves generacions de pagesos, pocs, i molts desencisats per la sequera persistent i el baix preu del raïm, que frenen la possibilitat de guanyar-se la vida en una professió noble i menyspreada.    Gran quantitat de terres agrícoles resten en mans de persones alienes al món agrari. Molts troben en l’excusa de la terra erma una sortida econòmica dins l’àmplia oferta de possibilitats que el mercat immobiliari - logística - i energètic - ...

Tancament en fals d'un Pla que preten representar el principi d'una nova era. Després de deu anys d’inoperància el Pla arriba rebregat a les portes de la seva sentència per part de la cort del Faraó. Satisfetes les multinacionals que  renten en verd  i empresaris que canten el ‘ siatot ’; engreixada convenientment la maquinària gestora i mediàtica, l’Imperi respira tranquil, pot seguir alimentant-se de la crisi  sense pagar la brutícia que escampa. Ningú s’ha mirat el Pla, ni tècnics, ni polítics.  -Algun lletraferit del paisatge-  i qui, ho ha fet amb sordina, més tou que una mandarina. L’esperit crític ja no està de moda. A la cort ja els hi està bé. Saben què planifiquen?, on van i què volen? La cosa és més simple: els ‘ Grans Interessos ’   truquen i aquesta els' cuina el pastís a mida i gust. Que incompleix totes les lleis de l’Univers? tant els hi fot. Afirmant en la primera línia de la Memòria que és un Pla modèlicament sostenible, descarbonitz...

  Comentaris sobre l’avantprojecte del Pla Territorial del Penedès 1.     L’últim debat al Vinseum Tal com estava previst, la presentació del Pla el passat 15 de maig, va ser una llarga sessió copada pel Departament que deixava, als més del centenar d’assistents, poques possibilitats de dir la seva. Va quedar clar que venien a tancar el tema. Res de nou. Ara, sembla que hi ha pressa. Podem lloar el treball dels equips redactors per la feina exhaustiva. A molts ens ha servit de referència, enriquint el bagatge tècnic per debatre el model de territori més adient. Curiosament, amb la informació del Pla, arribem a conclusions oposades a les dels representants oficials. Tot i que el PARTICIPA del 2020 va ser intens i enriquidor, el model de Regió Agroalimentària proposada per la societat civil més activa no ha tingut una resposta alternativa. La inamovible posició de l’Administració ha negat la major: el Model a debatre. Ha tirat pel dret seguint els criteris de creixem...