La realitat aliena

 

Davant dels nostres ulls esbatanats es produeix la transmutació dels paisatges agrícoles, amables i productius, en polígons asfaltats, grans naus magatzem, on s’hi passegen pesats camions carregats del no-res que van i venen contaminant i degradant l’entorn o apareixen paisatges metal·litzats per la fal·lera fotovoltaica.

Sota l’aval de l’empresari cobdiciós, el vist i plau del polític servil i una opinió pública conformista i acrítica, a dalt juguen a trilers amb el Penedès: “jo et deixo posar l’ampliació de l’IDIADA al CIM i tu em deixes posar el CIM al costat de l’IDIADA”.

Amb l’excusa de l’apagada estatal comencen a treure decrets de la màniga per obrir, encara més, la veda dels polígons fotovoltaics i eòlics a les grans elèctriques en el sòl no urbanitzable, (o sigui, les vinyes)..

Res de la creació de comunitats energètiques d’autoconsum sobre les teulades dels pobles i les indústries. A Osona el Consell Comarcal ho ha fet amb ajudes públiques, són capdavanters en produir energia renovable on toca posar-les. Tot un èxit.

Però, quina mandra! És més fàcil i políticament rendible donar les Next Generation  a les butxaques dels empresaris que fan “greenwashing”.

Aquí, malgrat la lluita per un Penedès autèntic, es va camí de convertir-se en el gran magatzem dels dos grans ports catalans i en un reservori electro-agrari de dimensions desconegudes.