Una Persona, Un Paisatge..

La magnífica pel·lícula d’en Wim Wenders sobre un treballador que neteja vàters públics a Tokio recorda que cadascú de nosaltres té un paper digne en aquesta societat. Wenders li dona una volta més: aquest treballador és feliç fen bé el seu ofici i gaudint de les coses senzilles de la vida. Així posa el dit a la nafra: la infelicitat global que avui es palpa en cada individu, sobretot en àmbits socials competitius, insatisfet per la seva situació socioeconòmica, desestabilitzen el món. Ego i poder contaminen l’ofici dels gestors públics. Observem sovint com imposen els seus criteris per damunt del sentit comú i neguen la transparència del debat democràtic que bona part de la societat reclama. Eviten enfrontar-se amb realitats palpables com la crisi climàtica. Els raonaments de les seves decisions no van més enllà dels límits del seus interessos personals o de grup. Per mantenir l’ostentació de poder, no dubten en associar-se amb idees i consorcis que neguen qualsevol plantejament d

Primeres impressions sobre l’Avant Pla del Penedès Dos mons apareixen, cada vegada més perfilats: l’ ego-local (conservador, inercial, obsolet, progressista, a favor del creixement que nega la realitat climàtica..) i l’ eco-global (atrevit, alternatiu, reivindicatiu, decreixemental, valentia per afrontar els canvis que ens venen a sobre..). Aquesta situació bipolar es reflecteix en les primeres propostes de l’Avant Pla del Penedès. En el document es pot comprovar que ( en l’àmbit de la plana penedesenca ) preveuen instal·lar ( IDIADA inclosa ) un rosari de més de 1.000 hectàrees d’activitats logístiques que en el seu conjunt, emetran 300 mil tones de CO 2 a l’atmosfera i gastaran més de tres milions 1  de m 3 d’aigua cada any. Conseqüències: Es reduiran encara més les pluges i la sequera serà irreversible. D’altra banda, en la memòria afirmen que el Pla és modèlic perquè prioritza reduir al màxim les emissions de carboni per fer del Penedès un territori resilient . Així, tal qual

Una vintena d’associacions, aquest Dissabte 27 de Gener a l’Escorxador de Vilafranca, debatran públicament coordinar les més de vint lluites que hi ha arreu de la regió penedesenca.  Organitzar equips per estudiar la realitat d’aquest petit país. Es necessitarà gent jove d’esperit i gran en experiència, per tractar temes tan atractius com la formació de comunitats energètiques als municipis; propostes imaginatives sobre mobilitat sostenible (transport públic, privat, mercaderies, vehicles elèctrics..); dissenyar el futur model de Regió agroalimentària del Penedès (anàlisi de la sequera, el futur de la vinya, el sistema agroforestal; debatre temes com, perquè l’Agroparc Ametller no ha encaixat -o no ha volgut- com activitat agroalimentària dins del projecte d’una regió agrícola) i, sobretot, la participació d’estudiants o professionals universitaris de geografia, arquitectura, urbanisme, socials, ambientals, paisatge, informàtica, legalitat, empresa, economia, agricultura.. per analitza

https://www.liceubarcelona.cat/ca/una-apocalipsi-irracional En una era de feblesa política, d’inestabilitat climàtica, de sequera i escassedat de recursos. Temptats pels tik-tok de l’extrema dreta, insensibles als canvis que la natura ens depara i embolicats amb l’antiga manta del confortable segle XX, neguem els temps d’escassedat i estalvi, que ens anirien molt bé per sobreviure dignament — encara que sigui per una temporadeta — com varen fer els nostres avantpassats agraris. La disbauxa de la nostra civilització no té aturador. Causa de que, en el nostre petit país, estiguin passant coses pertorbadores: invasions logístiques desmarxades comandades per promotors immobiliaris; colonitzacions solars agràries de grans empreses energètiques ultracontaminants; Infiltracions de falses instal·lacions d’agroparcs a l’americana . Tot, no aigua, totes menades per inconscients desenvolupistes atrapats en el temps del ‘país del mai mai’. Som una civilització tan evolucionada fins a l’extrem

  Vista d'un paisatge amable de la Bisbal que tendeix a desaparèixer La Bisbal era un municipi agrícola en decadència, des de l’inici del segle XX havia anat perdent població  — al 1900 tenia 1.630 habitants i al 1981, uns 1.219 —. Una vegada superada la crisi econòmica dels 80  es va iniciar una lenta recuperació gràcies a l’aparició de mitja dotzena d’urbanitzacions de segona residencia, inserides en els boscos de les serralades del Montmell i el Massís de Bonastre, vingudes de la mà del turisme de la costa Daurada. Això provocà el creixement gràcies al sector de la construcció que va arribar al seu punt àlgid durant l a ‘ dècada prodigiosa’ (2000-2007) . Primer Cavall de Troia.  Capses incrustades en el paisatge agroforestal Entusiasmats pels efectes de riquesa aparent del negoci immobiliari residencial , ningú s’adonà de les conseqüències que el canvi de segona a residència habitual desencadenaria i ningú es preocupà de generar activitats econòmiques paral·leles. De cop i

Un dels debats de les jornades d’Unió de Pagesos a la fira de Santa Teresa del Vendrell                                                    1.     L’IDIADA.          Quan el 1994 es va instal·lar l’IDIADA, molts vàrem tenir la sensació que un OVNI havia aterrat en mig de les vinyes del Penedès. Els moviments ecologistes el qualificaren de ‘rapte del territori’. No n’hi havia per menys, 500ha agrícoles convertides de cop en un vedat de pistes i naus va produir un gran impacte en el paisatge i en els conreus de l'entorn. Els auguris polítics anunciaven una bona nova pel futur econòmic del Baix Penedès. Actualment segueix sent una de les comarques amb més atur del país. I l’IDIADA, un ovni aterrat, amb una escletxa per on fluctuen els treballadors provinents de galàxies properes i llunyanes. Ara, la Generalitat, propietària del complex de l’IDIADA, està redactant un concurs públic per adjudicar la gestió, caducats els 20 anys de lloguer a APPLUS i Avançsa . Sembla que els bons resu

  Bruno Latour, un pensador contemporani francès, en una entrevista que podeu trobar a les xarxes, afirmava que la ‘Modernitat’, el moviment dominant al segle XX - i encara avui -   amb la bandera del ‘ progrés' i l'exercit del ‘ creixement ', ens ha portat a la crisi on ens trobem. Deia: ‘ fins ara si no eres modern, eres antic, passat de moda.. ’ Això ha fet que les noves generacions hagin oblidat el passat, amb tot el gran bagatge de les seves enriquidores experiències. Aquesta és una de les raons per la que ens trobem davant d'un món desfermat que no sap on va.   Afirma que la societat, des de fa temps, experimenta un canvi profund. Cada vegada pren més força l'Ecologisme que, poc a poc va substituint   la Modernitat. A la crisi climàtica, social i econòmica s'hi afegeix la revolució dels animals, sobretot d'uns animals molt petits, com són els virus i les bactèries - fent referència al Covid que ha posat contra les cordes a tota la Humanitat -. He