Vells Paisatges

 

Saber passar pàgina és una bona idea quan, amb el pas del temps, la vida va repetint les mateixes seqüències. Els bucles vitals són indicadors de   l’estancament interior. Et permeten fer-te vell en un estadi de confort però impedeixen el cultiu del coneixement i la saviesa.

La vellesa, he descobert, és l’etapa més creativa i vital de l’existència. Des d’aquest turó entreveus el passat, dominat per l’ego, el sexe i el poder amb tota la seva dimensió calidoscòpica. Els sentiments que l’han forjat configuren un llibre revelador on la nuesa dels protagonistes es fa evident. 

Contemples el comportament juvenil de la gent i no pots evitar pensar: 'per aquí ja hi he passat'. I, com un ésser cada vegada més invisible als ulls del món, llisques en silenci pel costat de les coses, admirant la seva creativa i falsaria dimensió. 

Ja no t’has de preocupar de l’estètica del teu físic, vas com vols. Ets cada vegada més tu i gaudeixes d’una nova mirada panoràmica i profunda, des de la distància d’un dron i amb el bagatge del temps viscut que t’acompanya. 

El què, fins feia poc, et preocupava, ara és un mar en calma. Fins i tot resultarà, penso, que la vellesa és excitant. Potser per això les paraules vellesa i bellesa es confonen al pronunciar-les. 

Entens que la joventut ha d’aprendre el seu propi camí però saps que, qui no llegeix el passat, no tindrà temps d’escriure el futur.

Tot això ho vius mentre medites que, els que ja som vells, encara podrem gaudir d’un últim privilegi: desaparèixer lentament en la llunyania del camí, fins diluint-nos en el paisatge estimat.

(Dedicat a la Maria Martos -pintora del mural- i a

l’Anna Molina -autora dels poemes-, dues dones que

estan omplint el poble de Bellvei d'alegria, color, art i poesia).