Entre el Cel i la Terra

En Joan Josep Vidal Vidal amb un quadre seu de l'exposició: "Entre el Cel i la Terra"

Iniciarem amistat quan, per estranyes circumstàncies, al final dels 60, cada dilluns pujava al seu 600 i fèiem els 65 km que separaven Bellvei de l'Escola Massana. 

Havíem aconseguit anar a la gran ciutat a estudiar belles arts. Jo tenia 17 anys i en Joan Josep Vidal era uns anys més gran. 

De conversa fluida i imaginativa era animat i sensible, propi d’un artista que troba el camí de la vida plasmant les formes i els colors en un quadre. 

Sabíem que la realitat era una altra però somiàvem en ser artistes com Picasso. Junts, en el caliu de les classes, descobríem un univers alternatiu més enllà de l’imperant silenci de postguerra, lluny de les frustracions d’un món rural que ens constrenyia. Pels dos va representar un viatge iniciàtic que ha durat tota la vida. 

Més tard els nostres camins es varen bifurcar. Sabíem l’un de l’altra, vagament. Ell va seguir pintant, fent  exposicions. Jo vaig trobar un altre camí. 

Fa pocs anys va tornar al poble i ens retrobàrem. Havia passat més de mig segle. M'enviava imatges de les seva obra i m'anunciava les exposicions. Jo els hi comentava. Un dia li vaig proposar de buscar una galeria d'art a Barcelona. 

L'últim cop que ens vàrem veure va se al Super del poble. Ell entrava i jo sortia. Una salutació breu i un comentari sobre l’implacable pas del temps va ser tot. Ara la seva absència em fereix.


En memòria d'en Joan Josep Vidal i Vidal artista pintor i amic de Bellvei. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Discursos humits, Paper mullat

Imatge
Alicia en el País de les Meravelles De sobte escric d’una tirada: “Reietons feudals aprenents de bruixots que manipulen el discurs, curt de mires, amb paraules ‘greenwashianes’ i d’estructura ‘tiktokiana’, per vendre fum negre i espès que enterboleix els nostres paisatges tan delicats de configurar”.  Ho escric indignat mentre visiono el vídeo on l'alcaldessa, amb professionalitat comercial, està, literalment, venent el polígon logístic d’un promotor immobiliari, el qual ha comprat les terres agrícoles sabent d’antuvi que, el Consistori que ella presideix, li cedirà el sostre industrial potestat del municipi. Bonica simbiosi política-promotor. Res estrany, és una pràctica molt estesa durant els anys del postfranquisme sobre els nostres infravalorats paisatges “no urbanitzables” que ens ha portat on som. De fet, el final del video, no podia ser més blanquejador al afirmar que el polígon: “..respectarà l’entorn i promourà el progrés”.  El progrés s’ha de promoure, sempre, respec...
Llegeix més »

Illa Fantasia

Imatge
“ El Penedès és territori d'oportunitats per viure, per treballar i per invertir” , ens diu el nostre Salvador. Territori d’oportunitats ? Recorda les pelis de "La conquista del Oeste". Oportunitats per viure a qui i on? Oportunitats per treballar en els polígons logístics plens de contenidors que no caben als ports? O d’envasadors en una fàbrica agroalimentària que practica el ‘greenwashing’? O de tècnic vingut de fora en una empresa d’activitat tecnològica sense concretar?  Oportunitats als fons d’inversió associats a les multinacionals logístiques; agroalimentàries, de l’automòbil o de la fotovoltaica?  Més que un “ projecte estratègic de país ” és una suma d’inversions forànies en activitats sobre grans extensions de terres agrícoles on el valor afegit destinat al Penedès es limita al sou que es pagarà als treballadors, a canvi del patrimoni agrari i natural.  Dins d’aquest discurs polític s’entreveu una buidor freda, de vertigen. No se li veu l’ànima del lloc per enl...
Llegeix més »

Tres Estacions i un Aeroport

Imatge
S’aborda el problema de tres estacions al Camp de Tarragona i al Penedès que estan en permanent conflicte: indecisió en l’elecció del lloc; en el seu valor més enllà de la funció; en la aleatorietat en el traçat de les xarxes.  En aquest projecte presentat al Concurs World Congress of Architecs. Barcelona. UIA 2026 es posa en pràctica, a través de dibuixos i esquemes, propostes alternatives que poden incitar un debat públic sobre un model territorial alternatiu que esdevingui conscient dels espais de pas (ferrocarril) on l'energia dinàmica del moviment travessa l'essència tranquil·la (o alterada) dels paisatges. Fent èmfasi en els punts d'encontre entre el transport i el paisatge: les estacions.  El paisatge com l'hàbitat humà on es viu, es treballa i es gaudeix del medi natural i urbà i que els moviments de persones i mercaderies incideixen e interconnecten amb ells a través de les estacions, esdevenint veritables centres de relacions. Els tres exemples formen part del...
Llegeix més »

La realitat aliena

Imatge
  Davant dels nostres ulls esbatanats es produeix la transmutació dels paisatges agrícoles, amables i productius, en polígons asfaltats, grans naus magatzem, on s’hi passegen pesats camions carregats del no-res que van i venen contaminant i degradant l’entorn o apareixen paisatges metal·litzats per la fal·lera fotovoltaica. Sota l’aval de l’empresari cobdiciós, el vist i plau del polític servil i una opinió pública conformista i acrítica, a dalt juguen a trilers amb el Penedès: “ jo et deixo posar l’ampliació de l’IDIADA al CIM i tu em deixes posar el CIM al costat de l’IDIADA”. Amb l’excusa de l’apagada estatal comencen a treure decrets de la màniga per obrir, encara més, la veda dels polígons fotovoltaics i eòlics a les grans elèctriques en el sòl no urbanitzable, ( o sigui, les vinyes ).. Res de la creació de comunitats energètiques d’autoconsum sobre les teulades dels pobles i les indústries.  A Osona el Consell Comarcal ho ha fet amb ajudes públiques, són capdavante...
Llegeix més »

Ets una garrafa d'aigua ambulant

Imatge
Això em va respondre l'ecòleg quan li vaig preguntar per les conseqüències de la sequera. Sabia que la solució no és tant sols tecnològica . En un temps globalment trastocat t ambé tot passa per un canvi de mentalitat col·lectiva . Portem un quart de segle de retràs i se’ns presenta un panorama devastador. En una era de desinformació on, els qu i manen , juguen amb la gastada manera nostra de pensar , que ens fa mandra transmutar -la. C ontrolen a la perfecció l’ antic joc de culpa r a l s innocents per distreure’ns del s seus afers . L a realitat és que no hi ha culpables, i per tant, no hi ha innocents. P er sortir-nos-en d’aquest atzucac caldrà desfer-nos de solidaritats cristianes i ideologies polítiques que ens embolcallen a la falsa culpa , e l mur que impedeix organitzar-nos en llibertat en col·lectius racionals i cultur a lment ben informats. L’objectiu? acabar amb el servilisme i l'adoració als fabricants de diners. Cal co munitats que responguin amb...
Llegeix més »

Vells Paisatges

Imatge
  Saber passar pàgina és una bona idea quan, amb el pas del temps, la vida va repetint les mateixes seqüències. Els bucles vitals són indicadors de l’estancament interior. Et permeten fer-te vell en un estadi de confort però impedeixen el cultiu del coneixement i la saviesa. La vellesa, he descobert, és l’etapa més creativa i vital de l’existència. Des d’aquest turó entreveus el passat, dominat per l’ego, el sexe i el poder amb tota la seva dimensió calidoscòpica. Els sentiments que l’han forjat configuren un llibre revelador on la nuesa dels protagonistes es fa evident.  Contemples el comportament juvenil de la gent i no pots evitar pensar: ' per aquí ja hi he passat'. I, com un ésser cada vegada més invisible als ulls del món, llisques en silenci pel costat de les coses, admirant la seva creativa i falsaria dimensió.  Ja no t’has de preocupar de l’estètica del teu físic, vas com vols. Ets cada vegada més tu i gaudeixes d’una nova mirada panoràmica i profunda, des de la...
Llegeix més »