Una Persona, Un Paisatge..

En Joan Josep Vidal Vidal amb un quadre seu de l'exposició: "Entre el Cel i la Terra" Iniciarem amistat quan, per estranyes circumstàncies, al final dels 60, cada dilluns pujava al seu 600 i fèiem els 65 km que separaven Bellvei de l'Escola Massana.  Havíem aconseguit anar a la gran ciutat a estudiar belles arts. Jo tenia 17 anys i en Joan Josep Vidal era uns anys més gran.  De conversa fluida i imaginativa era animat i sensible, propi d’un artista que troba el camí de la vida plasmant les formes i els colors en un quadre.  Sabíem que la realitat era una altra però somiàvem en ser artistes com Picasso. Junts, en el caliu de les classes, descobríem un univers alternatiu més enllà de l’imperant silenci de postguerra, lluny de les frustracions d’un món rural que ens constrenyia. Pels dos va representar un viatge iniciàtic que ha durat tota la vida.  Més tard els nostres camins es varen bifurcar. Sabíem l’un de l’altra, vagament. Ell va seguir pintant, fent  exposic...

S’aborda el problema de tres estacions al Camp de Tarragona i al Penedès que estan en permanent conflicte: indecisió en l’elecció del lloc; en el seu valor més enllà de la funció; en la aleatorietat en el traçat de les xarxes.  En aquest projecte presentat al Concurs World Congress of Architecs. Barcelona. UIA 2026 es posa en pràctica, a través de dibuixos i esquemes, propostes alternatives que poden incitar un debat públic sobre un model territorial alternatiu que esdevingui conscient dels espais de pas (ferrocarril) on l'energia dinàmica del moviment travessa l'essència tranquil·la (o alterada) dels paisatges. Fent èmfasi en els punts d'encontre entre el transport i el paisatge: les estacions.  El paisatge com l'hàbitat humà on es viu, es treballa i es gaudeix del medi natural i urbà i que els moviments de persones i mercaderies incideixen e interconnecten amb ells a través de les estacions, esdevenint veritables centres de relacions. Els tres exemples formen part del...

“ El Penedès és territori d'oportunitats per viure, per treballar i per invertir” , ens diu el nostre Salvador. Territori d’oportunitats ? Recorda les pelis de "La conquista del Oeste". Oportunitats per viure a qui i on? Oportunitats per treballar en els polígons logístics plens de contenidors que no caben als ports? O d’envasadors en una fàbrica agroalimentària que practica el ‘greenwashing’? O de tècnic vingut de fora en una empresa d’activitat tecnològica sense concretar?  Oportunitats als fons d’inversió associats a les multinacionals logístiques; agroalimentàries, de l’automòbil o de la fotovoltaica?  Més que un “ projecte estratègic de país ” és una suma d’inversions forànies en activitats sobre grans extensions de terres agrícoles on el valor afegit destinat al Penedès es limita al sou que es pagarà als treballadors, a canvi del patrimoni agrari i natural.  Dins d’aquest discurs polític s’entreveu una buidor freda, de vertigen. No se li veu l’ànima del lloc per enl...

  Davant dels nostres ulls esbatanats es produeix la transmutació dels paisatges agrícoles, amables i productius, en polígons asfaltats, grans naus magatzem, on s’hi passegen pesats camions carregats del no-res que van i venen contaminant i degradant l’entorn o apareixen paisatges metal·litzats per la fal·lera fotovoltaica. Sota l’aval de l’empresari cobdiciós, el vist i plau del polític servil i una opinió pública conformista i acrítica, a dalt juguen a trilers amb el Penedès: “ jo et deixo posar l’ampliació de l’IDIADA al CIM i tu em deixes posar el CIM al costat de l’IDIADA”. Amb l’excusa de l’apagada estatal comencen a treure decrets de la màniga per obrir, encara més, la veda dels polígons fotovoltaics i eòlics a les grans elèctriques en el sòl no urbanitzable, ( o sigui, les vinyes ).. Res de la creació de comunitats energètiques d’autoconsum sobre les teulades dels pobles i les indústries.  A Osona el Consell Comarcal ho ha fet amb ajudes públiques, són capdavante...

Prou voldria aturar-se, despertar els morts i reparar la destrucció. Però des del paradís ve un vent de tempesta que se li ha arrapat a les ales amb tanta força que ja no les pot tornar a tancar.  Aquesta tempesta l’empeny de manera imparable cap al futur, al qual dona l’esquena, mentre davant seu la pila de runes s’enfila cap al cel. El que nosaltres anomenem progrés és ‘aquesta’ tempesta.”  Es tracta d’un fragment extret del treball sobre el concepte d’Història inspirat en un quadre de Paul Klee, Angelus novus , que Walter Benjamin va escriure durant la dècada dels anys trenta i, a qui l’escriptor anomena ‘Àngel de la història’, descrivint lo “... amb els ulls esbatanats, la boca oberta i les ales esteses. Té la cara dirigida cap al passat. Allà on davant nostre apareix una cadena d’esdeveniments, ell hi veu una única catàstrofe que apila incessantment runes sobre runes i les hi llança davant dels peus”.  Ha passat un segle i encara tenim la temptació de seguir aquesta ...

Alicia en el País de les Meravelles De sobte escric d’una tirada: “Reietons feudals aprenents de bruixots que manipulen el discurs, curt de mires, amb paraules ‘greenwashianes’ i d’estructura ‘tiktokiana’, per vendre fum negre i espès que enterboleix els nostres paisatges tan delicats de configurar”.  Ho escric indignat mentre visiono el vídeo on l'alcaldessa, amb professionalitat comercial, està, literalment, venent el polígon logístic d’un promotor immobiliari, el qual ha comprat les terres agrícoles sabent d’antuvi que, el Consistori que ella presideix, li cedirà el sostre industrial potestat del municipi. Bonica simbiosi política-promotor. Res estrany, és una pràctica molt estesa durant els anys del postfranquisme sobre els nostres infravalorats paisatges “no urbanitzables” que ens ha portat on som. De fet, el final del video, no podia ser més blanquejador al afirmar que el polígon: “..respectarà l’entorn i promourà el progrés”.  El progrés s’ha de promoure, sempre, respec...