Una Persona, Un Paisatge..

|“Felicity” a les Madrigueres. Aquest nom l’han posat a un projecte de mil habitatges sobre les Madrigueres -l’última platja verge del Baix Penedès, entre el Sanatori de Sant Joan de Deu i Sant Salvador- i l’han vestit amb tots els additius necessaris perquè resulti atractiu i enlluernador. Creuen que és fàcil convèncer la gent amb unes dades sonades - 15.000 milions d’inversió, 250 llocs de treball, un hospital geriàtric,... -tot molt bonic, sobre el paper qualsevol pot prometre la lluna per aconseguir el seu objectiu però l’experiència de la urbanització de la nostra costa ens demostra que la inversió externa sovint acaba en fallides, o s’endossen els beneficis fora de la comarca (en aquest cas a Madrid), quedant pocs llocs de treball a precari i mal pagats. Quina és la finalitat última d’aquest projecte?. Les promeses no deixen de posar en evidència el fet fonamental: l’especulació urbanística sobre l'última platja verge del Baix Penedès on, hi desemboquen totes les rieres de la

La decadència de la pagesia aflora per entre la gleva de la vinya. La desaparició progressiva del personatge principal es fa evident en la fosa de les seves estructures associatives; en el refús de ser l’heroi de la hist oria; en la frustració per l’abandó a que és sotmès, injustament, per part d’un sistema cec al paisatge vital i productiu. El seu territori de treball és cobdícia pels depredadors més inversemblants, amagats darrera uns gestors porucs i mandrosos.    Davant d’aquesta confusa situació de penúries, per primer cop en molt temps, la pagesia es revela davant l’adversitat de la perllongada sequera i es prepara per una dura i llarga batalla per enderrocar les velles estructures que l’ancoren al passat.    Molts encara no són conscients de la transcendència d’aquest acte. Però s’han començat a fer un lloc en el món hídric, reivindicant el rec, amb ganes. Serà un camí llarg ple d’esculls però transmutador.    Les demandes d’un món exigent amb la proximitat d’una qualificada agr

Llegeixo als diaris: “ Els veïns de la Bisbal del Penedès rebut gen el nou polígon industrial de les planes del vent ” . Un bon titular i una molt bona noticia pel municipi.    Tot i que la legalitat no considera aquest referèndum vinculant , la realitat és que h a deixat tocat l’equip de govern i ha posat en entredit la bondat de tirar endavant un polígon logístic de 7 5 ha a tocar del nucli històric que arrabassari a les terres agrícoles que li fan coixí i que configuren el conjunt harmònic i indissociable de l paisatge rural bisbalenc . L’equip de govern haurà de reconsiderar aquest projecte ja que te el deure moral en vers els seus veïns i veïnes. I més quan s’ha actuat, en aquest assumpte, amb una actitud més pròpia d’una Agencia de la Propietat Immobiliària. Incomprensible, a hores d’ara, que encara hi hagi ajuntaments que governin a impulsos de promotor immobiliari i en canvi no valorin la qualitat del territori, no tinguin en compte l’opinió de bona part dels seus hab