Una Persona, Un Paisatge..

        Propostes Provisionals Pel Penedès

PROPOSTES PROVISIONALS PER A LA REGIÓ PENEDÈS POSTPANDÈMIA

La pregunta inicial era:  Creus que l’Agroparc pot activar el territori i ser un model més que sumi al Penedès? Arquímedes va dir: Doneu-me un punt de suport i mouré el món.   L’únic que sabem del cert és que l’Agroparc és aquest punt de suport que necessita l’Ametller Origen   per expandir-se pel món. De fet, tenim poques dades per poder contestar la primera part de la pregunta: Creus que l’Agroparc pot activar el Territori?   De moment tenim una bona presentació, un bon projecte físic i unes bones declaracions d’intencions, que es centren en dos conceptes, que formen part de l’eslògan publicitari de l’empresa: Un nou model d’agricultura Sostenible i Circular .   Això fa que la resposta es converteix en una pregunta: amb aquest bagatge, l’Agroparc, que vol i què pot activar del Territori?   L’octubre del 2015, 210 ciutats a tot el món, entre les quals Barcelona, van signar el Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà : on es van comprometre...

El 19 de novembre del 2020 es va produir el debat sobre les infraestructures al Penedès dins del marc dels treballs del Pla Territorial del Penedès. Clica la imatge per veure el vídeo de la ponència  Els temes que es. varen tractar van ser molt interessants i toquen el moll de l'os del que pot decantar el model territorial penedesenc cap a convertir-se en una sucursal perifèrica de la metròpoli de Barcelona o constituir-nos en un territori que treballa la seva pròpia personalitat, lluita i construeix la seva singular riquesa cultural, social i econòmica, dins de l'àmbit metropolità de Barcelona i que doni resposta a les dinàmiques de la societat del coneixement de la Megaregió europea Barcelona-Lió, on estem situats: 1. Un tema súper interessant, l'autopista mediterrània ferroviària de mercaderies : No va quedar clar ni per on passaria, ni tant sols si es faria, l'eix mediterrani de mercaderies, de la que SOS Penedès proposa una variant macro metropolitana. I va donar ...

  Em resulta difícil parlar de tu, Mònica Hill. Tants anys present en la meva vida. La teva absència em transporta a un sentiment desolador (com la mort dels pares). No els notes perquè sempre estan presents, i quan se’n van, el buit que deixen fa trontollar el sistema íntim de les relacions afectives. Els darrers mesos eres menys present. Sabia de tu a través de l’Asensi. I quan li preguntava, no em deia què et passava. Respectava la teva voluntat de no dir-ho. Un dia et vaig trucar i em vas explicar molt per sobre la teva situació. Amb un amic comú vàrem coincidir en suggerir-te una teràpia alternativa que a altres els hi funcionava. Però, pel que anàvem sabent, el procés estava molt avançat i seguia el seu curs. A partir d’aleshores et tenia present al matí, quan meditava. Vaig regalar-te un fulard de seda. Et faria més maca i et donaria energia. Malgrat tot, dues setmanes més tard, per sorpresa de tots, presidia el teu fèretre. Mònica, què t’ha convençut fer aquest viatge...