L'àngel de la historia

Prou voldria aturar-se, despertar els morts i reparar la destrucció. Però des del paradís ve un vent de tempesta que se li ha arrapat a les ales amb tanta força que ja no les pot tornar a tancar. 

Aquesta tempesta l’empeny de manera imparable cap al futur, al qual dona l’esquena, mentre davant seu la pila de runes s’enfila cap al cel. El que nosaltres anomenem progrés és ‘aquesta’ tempesta.” 

Es tracta d’un fragment extret del treball sobre el concepte d’Història inspirat en un quadre de Paul Klee, Angelus novus , que Walter Benjamin va escriure durant la dècada dels anys trenta i, a qui l’escriptor anomena ‘Àngel de la història’, descrivint lo “... amb els ulls esbatanats, la boca oberta i les ales esteses. Té la cara dirigida cap al passat. Allà on davant nostre apareix una cadena d’esdeveniments, ell hi veu una única catàstrofe que apila incessantment runes sobre runes i les hi llança davant dels peus”. 

Ha passat un segle i encara tenim la temptació de seguir aquesta ‘tempesta’ embadalits per aquest rastre de destrucció que origina el ‘progrés’. 

No només és el passat qui ens avisa; avui, un jove escriptor japonès de 37 anys, Kohei Saito, defensor de la teoria del decreixement i la reivindicació del vell Karl Marx més ecologista, ens posa en alerta: “... El feixisme climàtic sorgirà si la crisi ambiental enriqueix uns pocs”. 

No cal prendre’n nota.