Entre el Cel i la Terra
En Joan Josep Vidal Vidal amb un quadre seu de l'exposició: "Entre el Cel i la Terra" Iniciarem amistat quan, per estranyes circumstàncies, al final dels 60, cada dilluns pujava al seu 600 i fèiem els 65 km que separaven Bellvei de l'Escola Massana. Havíem aconseguit anar a la gran ciutat a estudiar belles arts. Jo tenia 17 anys i en Joan Josep Vidal era uns anys més gran. De conversa fluida i imaginativa era animat i sensible, propi d’un artista que troba el camí de la vida plasmant les formes i els colors en un quadre. Sabíem que la realitat era una altra però somiàvem en ser artistes com Picasso. Junts, en el caliu de les classes, descobríem un univers alternatiu més enllà de l’imperant silenci de postguerra, lluny de les frustracions d’un món rural que ens constrenyia. Pels dos va representar un viatge iniciàtic que ha durat tota la vida. Més tard els nostres camins es varen bifurcar. Sabíem l’un de l’altra, vagament. Ell va seguir pintant, fent exposic...