Entrades

Aparença i Essència

Imatge
  Durant els anys vuitanta, qualificar d’ecologista a una persona o un grup tenia un significat, eren pocs, uns quants activistes que defensaven el medi.  La definició sempre anava acompanyada d’un qualificatiu, o utòpic: “idealista”; o despectiu: “putos”, posant de relleu que eren quatre eixelebrats que anaven en contra del sistema establert i no feien més que molestar.  Ara, a l’inici dels 20, en plena crisi climàtica, una gran part de la societat creu que s’ha d’actuar amb contundència per evitar el desastre ambiental. Fins i tot, els Estats i les altes esferes polítiques defensen i promocionen, invertint esforços i diners, per evitar la catàstrofe.  En aquest context, definir a un moviment social (SOSPENEDÈS) d’ecologista, amb connotacions pejoratives ( com acaben de declarar algunes organitzacions empresarials penedesenques ), planteja el dubte de, què volen dir? Dona la sensació que, al desmarcar-se d’uns conceptes que són predominants en una societat informada i culta, conscien

Un dinosaure al Penedès

Imatge
  Llegeixo un dels criteris del Pla Territorial: “ Moderar el consum de sòl .. minimitzant el creixement urbà sobre l’espai obert ”. Mentrestant, a Masquefa, la flamant Comissió d’Urbanisme del Penedès, aprova un pla per construir un gran centre logístic en sòl de protecció agrícola, prop de Sant Llorenç d’Hortons, en ple paisatge vitícola, tan apreciat per la gent i les empreses d’aquí i tan menystingut per la caduca cultura política que arruïna la terra.  Sí, són els respectables polítics del Departament i els seus alts funcionaris, que dirigeixen els destins del Pla Territorial, els mateixos que presideixen la Comissió d’Urbanisme, acabada de crear, i representada pels, teòricament, polítics d’aquí,   tècnics d’aquí i persones i entitats que, en teoria, són autoritats responsables en la defensa dels interessos del Penedès.    Proporciona poca confiança un organisme públic que amb una mà ofereix diàleg ‘sostenible’, mentre, amb l’altra, contamina el territori que ha de cuidar.  Amb

Infraestructures de transport al Penedès -Desembre 2020-

Imatge
Infraestructures de Pas Mobilitat interna

Estació Regionals Vilafranca

Imatge
Vídeo sobre l'Estació de Regionals del Penedès  

Energies paral·leles

Imatge
  Al Penedès, l’atur elevat, la crisi del raïm, la migració d’empreses, amb la crisi ambiental de fondo, requereixen d’una resposta coordinada, adient i immediata que, com s’està comprovant, ningú sap per on sortir-se’n. No es tracta, com molts reclamen, cercar solucions a la babalà, que d’entrada sabem que no són encertades, perquè ja s’han provat i s’ha comprovat que el remei ha estat pitjor que la malaltia. És el cas dels qui demanen que es construeixi el “Logis’ per pal·liar l’atur i, segons les dades de la universitat Rovira i Virgili, un dels principals generadors d’atur al Baix Penedès ha estat, precisament, el sector logístic . Davant d’aquesta situació, molts confien que el nou Pla Territorial, que s’està iniciant, aportarà llum sobre el camí que hem de prendre. Aquest però, tot i haver-se iniciat el 2014, acaba de començar i no estarà llest fins d’aquí dos anys. Mentrestant, què fem? Deixem que els problemes s’agreugin? Al Penedès hi ha moltes iniciatives que fa temps han c

Simfonia en pla major

Imatge
Parlant de PTVP: Un Pla, sé per experiència, pot ser un mecanisme de dilatació en temps. Mentres ens tenen distrets pensant que l'Administració es preocupa dels problemes de la ciutadania, el temps passa de legislatura en legislatura, sense resoldre'n cap.  No és culpa d'un ens en concret, és responsabilitat de tots - com diu l'eslogan anti covid- i per això estem aquí aportant propostes, idees, crítiques a un sistema que no resol cap dels problemes presents.  Les urbanitzacions de baixa densitat n'és un exemple, però n'hi han moltissims més. I el Pla, mentres es consideri un objectiu en si mateix, no resoldrà absolutament res. El Pla hauria de concebre's com una partitura musical. El dia de l'estreno, tots els musics de l'orquestra, el director, el públic, presents en la sala haurien de gaudir i extasiar-se d'una gran obra musical. Per arribar aquí s'ha tingut que passar per moltes experiencies d'assaigs, de coordinació entre els musics.

L'entrevista

Imatge
  El dilluns passat vàrem tenir l’honor, junt amb el Cuyàs, el Simòn i el Pep Solé d’Òdena, de parlar amb el Conseller de Territori ( no goso dir: i   Sostenibilitat ), junt amb els seus col·laboradors més íntims, sobre el Pla Territorial del Penedès. Les expectatives d’arribar a algun acord, tot i transcórrer en un clima distès i educat ( excepte la meva intervenció, un pel arrauxada, ho reconec ), es varen esmorteir. Dels punts claus estratègics sobre el Penedès, cap coincidència. Ni moratòria, tot i anunciar-se per la premsa la de la Costa Daurada; ni el reconeixement del fracàs del Pla director de la Conca d’Òdena sobre els polígons industrials, el qual, personalment, qualifico de malbaratament i carga de profunditat a la coherència del Pla Territorial. Tampoc, reconèixer el nyap logístic d’intentar enquibir, com sigui, els trens internacionals de mercaderies per la línia de rodalies. Quan el Cuyàs els hi proposava una alternativa de variant per fora del sistema metropolità, el Con