Entrades

Estroncar

Imatge
Passejar amb bicicleta pels camins agrícoles del meu poble comença a ser cada vegada més difícil. Volíem anar de Bellvei al Vendrell pel camí dels Masets. Una de les avantatges de viure al poble és que pels camins agrícoles podies anar, fins ara, a peu o en bicicleta amb seguretat a tot arreu. Sorpresa la nostra quan, de cop, el camí queda barrat per unes pedrotes darrera les quals un carrer encara per asfaltar d’una gran urbanització de naus logístiques s’havia menjat el camí. Solució, agafar les bicicletes a coll, salvar els obstacles de les voreres i circular, ja definitivament fins al Vendrell, per enormes carrers d’asfalt. Però la sorpresa no s’acabava aquí, paral·lel al camí estroncat apareixia un estret canal de formigó on, no feia massa, hi circulava un frondós torrent que havia tingut la desgràcia de no coincidir amb la sensibilitat dels promotors del polígon. Tot i que no hagués costat massa respectar-lo no ha estat així. Recordo, de regidor, haver proposat converti

Líder

Imatge
Preocupa sentir parlar que necessitem líders per sortir de les crisis on hem caigut. Una cosa és no trobar persones o grups capacitats políticament per portar a terme un programa convincent però, el sistema polític es mou per les accions dels grups econòmics que el dominen. El cas de les multinacionals energètiques fent i desfent per damunt de les institucions democràtiques, capaces, inclús, de fer anuncis de preservació mediambiental sent les que més contaminen, en són exemples paradigmàtics. Amb aquestes circumstàncies, de què serveix demanar líders polítics, millor que els representants dels partits siguin gent discreta, neutra, silenciosa, dòcil, sense carisma, no sigui que esvalotin el galliner dels interessos establerts. Sí, es cert que el líder, en majúscula, és reclamat quan el sistema entra en crisi econòmica profunda, o sigui ara, però apareix perquè gran part de la societat es manté desinformada, a l’albir de les publicitàries demagògies. Un bon remei és la presa de

Crònica d’un pla

Imatge
L’inici del pla estratègic del (Alt) Penedès, impulsat per la Fundació Pro Penedès, va fer la seva presentació la setmana passada en el castell de Castellet, seu de la Fundació Abertis, on la brillant exposició sobre la situació econòmica actual del Dr. Oliver, catedràtic d’economia Aplicada de la UAB i director de l’anuari econòmic comarcal de la Caixa de Catalunya, va deixar preocupats als assistents, tot i el to suau i didàctic de la conferència. Va faltar, però, reblar el clau. La implicació de la banca i el sistema financer en la crisi econòmica va ser mencionada molt matisadament. La crisi energètica, subjacent darrera de l’actual, que de ben segur influirà, i no pas positivament, en el procés de recuperació econòmica, quasi no va aparèixer. Dos factors claus que caldrà enriquir i completar amb altres cessions ja que molts hi vàrem trobar a faltar el contrapunt d’una versió alternativa més agosarada i de visió més punyent que la realitat demanda.

Catecrisi

Imatge
La crisi va per llarg, diuen. Hi haurà canvis dràstics a les nostres vides. Millor fer-li front abans no sigui tard. Cal preparar-nos? No, en el sentit que encara ho fan algunes administracions, incentivant inversions desenvolupistes en època d’immobilisme creixent, crisi energètica i desequilibris globals, o organitzant el territori en un model de centralitat metropolità obsolet. És prudent ser prudents i intentar revifar els mecanismes econòmics que ens han portat aquesta situació? Caldrà imaginació i gestionar millor els recursos i, sobretot, generar mercats interiors diversificats que s’interaccionin entre sí i es potenciïn. Foragitar les macroestructures especialitzades exclusivistes, producte d’interessos aliens, que degraden el territori i generen llocs de treball suïcides. Produir on es consumeix, rehabilitar abans que expandir, exportació interna abans que importació global. Millora del paisatge interior abans que externalitats desequilibradores. Estem en una etapa d’int

Amic Josep, bon any

Imatge
Prostrat al llit fa més de set anys. Mirada absent. Expressió tensa. Veu inarticulada. Mans closes. Immòbil. Alimentat per sonda. Sense possibilitat de retorn. Cuidat per tot l'amor dels pares, dedicats exclusivament a ell. Quans Millets farien falta descobrir per finançar una bona llei de la dependència que ara els ofega més que ajuda? Des de la sort d'estar encara entre els sans traspasso, per un instant, a l’altra banda del mirall, on molta gent viu presonera del seu cos malalt. Durant els anys de lluita ecologista, ell era el pal de paller. Amb la vivor de la mirada franca, el gest sensual i l’abraçada fraternal ens convencia a tots de seguir pel camí de l’utopia. Evitava les seves pròpies misèries fent poesia del seu destí, a vegades massa terrenal i domèstic. Em parlava de les seves pràctiques de meditació, de l’experiència de la levitació, de les classes de microgimnàstica que donava pels pobles de la comarca més que del seu treball a la fàbrica de mobles. Sempre generós

Entrevista amb el Llorenç Avinyó a "La Factoria" de tv. el Vendrell

Imatge
Entrevista a TV el Vendrell pel Llorenç Avinyó

Capses buides

Imatge
Les inversions en els plans residencials han minvat considerablement. A més de la poca demanda, també ho han fet per la baixa rendibilitat, donades les condicions d’habitatge protegit i concertat, i del nivell d’urbanització més elevat. Ara el capital prefereix cercar els polígons de magatzems (dits “industrials” o, més eufemísticament, “parcs empresarials”): hi ha menys costos d’inversió, menys traves burocràtiques i, en principi, és més fàcil llogar o vendre naus. Així neixen polígons de contenidors, i s’aproven plans de logística on es col·loca el capital errant a l’espera del bon temps. Ara toca fer capses. Aquesta situació, a la llarga, forçarà la necessitat d’omplir els contenidors de qualsevol cosa, sense solta ni volta, que serveixi per nodrir aquest capital. Casos com les poblacions del Vendrell i Bellvei, ara unides per un continu urbà de capses repetitives, fan por i pena. És com si en una sabateria s’exposessin només les capses a l’espera de la demanda de sabates, encara pe