Entrades

Catecrisi

Imatge
La crisi va per llarg, diuen. Hi haurà canvis dràstics a les nostres vides. Millor fer-li front abans no sigui tard. Cal preparar-nos? No, en el sentit que encara ho fan algunes administracions, incentivant inversions desenvolupistes en època d’immobilisme creixent, crisi energètica i desequilibris globals, o organitzant el territori en un model de centralitat metropolità obsolet. És prudent ser prudents i intentar revifar els mecanismes econòmics que ens han portat aquesta situació? Caldrà imaginació i gestionar millor els recursos i, sobretot, generar mercats interiors diversificats que s’interaccionin entre sí i es potenciïn. Foragitar les macroestructures especialitzades exclusivistes, producte d’interessos aliens, que degraden el territori i generen llocs de treball suïcides. Produir on es consumeix, rehabilitar abans que expandir, exportació interna abans que importació global. Millora del paisatge interior abans que externalitats desequilibradores. Estem en una etapa d’int

Amic Josep, bon any

Imatge
Prostrat al llit fa més de set anys. Mirada absent. Expressió tensa. Veu inarticulada. Mans closes. Immòbil. Alimentat per sonda. Sense possibilitat de retorn. Cuidat per tot l'amor dels pares, dedicats exclusivament a ell. Quans Millets farien falta descobrir per finançar una bona llei de la dependència que ara els ofega més que ajuda? Des de la sort d'estar encara entre els sans traspasso, per un instant, a l’altra banda del mirall, on molta gent viu presonera del seu cos malalt. Durant els anys de lluita ecologista, ell era el pal de paller. Amb la vivor de la mirada franca, el gest sensual i l’abraçada fraternal ens convencia a tots de seguir pel camí de l’utopia. Evitava les seves pròpies misèries fent poesia del seu destí, a vegades massa terrenal i domèstic. Em parlava de les seves pràctiques de meditació, de l’experiència de la levitació, de les classes de microgimnàstica que donava pels pobles de la comarca més que del seu treball a la fàbrica de moble

Entrevista amb el Llorenç Avinyó a "La Factoria" de tv. el Vendrell

Imatge
Entrevista a TV el Vendrell pel Llorenç Avinyó

Capses buides

Imatge
Les inversions en els plans residencials han minvat considerablement. A més de la poca demanda, també ho han fet per la baixa rendibilitat, donades les condicions d’habitatge protegit i concertat, i del nivell d’urbanització més elevat. Ara el capital prefereix cercar els polígons de magatzems (dits “industrials” o, més eufemísticament, “parcs empresarials”): hi ha menys costos d’inversió, menys traves burocràtiques i, en principi, és més fàcil llogar o vendre naus. Així neixen polígons de contenidors, i s’aproven plans de logística on es col·loca el capital errant a l’espera del bon temps. Ara toca fer capses. Aquesta situació, a la llarga, forçarà la necessitat d’omplir els contenidors de qualsevol cosa, sense solta ni volta, que serveixi per nodrir aquest capital. Casos com les poblacions del Vendrell i Bellvei, ara unides per un continu urbà de capses repetitives, fan por i pena. És com si en una sabateria s’exposessin només les capses a l’espera de la demanda de sabate

La pobresa d'esperit

Imatge
Els ajuntaments estan escurats, alguns arruïnats. La crisi ha posat al descobert els dèficits històrics i el fals finançament que representa tirar de la construcció, una arma de doble tall. El paper dels ajuntaments és més important que els diners que reben. Ells són qui estan en contacte directe amb la gent i coneixen amb detall les seves necessitats i els valors del seu territori. L’autoria local dels programes socials, culturals, d’estratègia econòmica a petita escala resulten inqüestionables, però fa massa temps que des de dalt no es fa cas de les seves justificades reivindicacions. D’altra banda, al sistema municipal li manca una seriosa actualització dels seus mecanismes de funcionament als temps que corren. No es pot fer front als problemes globals amb solucions estrictament locals. La lluita contra l’atur no pot fer-se des d’un sol ajuntament, i menys utilitzant mecanismes que afecten negativament un àmbit més gran que els seus propis límits, com el cas de la logística, ja

El desembarcament logístic al Penedès

Imatge
Les conclusions del document del Catàleg de Paisatge per al Baix Penedès són: De prosseguir les dinàmiques territorials recents i donat que la Plana del Baix Penedès es troba situada en el principal corredor de comunicacions de Catalunya en una posició de ròtula entre Barcelona i Tarragona, sembla que en el futur més immediat és pot produir una continuació de les tendències observades recentment: disminució de l’espai agrícola, el creixement de l’espai construït i la progressiva fragmentació de l’estructura del mosaic paisatgístic. El projecte del CIM del Penedès és el factor clau per l’evolució del paisatge, ja que l’increment de llocs de treball que es preveu pot convertir- se en un factor d’atracció de població i, per tant, pot comportar l’increment de la urbanització, ampliant els nuclis de població més propers, fent perdre la identitat i les característiques dels pobles. L’eix de l’AP-7 i l’AP-2 afavoreix que els polígons industrials se situïn al mig de la Plana, fet que pot fer

Proposta per un model de territori Penedès

Imatge
Una proposta alternativa al model de territori Penedès que se'ns ve a sobre ..