Acostumats com estem veient ajuntaments aprovant plans urbanístics expansius, de qualsevol tipus i condició, sorprèn a molts, els descol·loca i es ruboritzen, al contemplar estupefactes el procés contrari — de desqualificació urbanística —, que ha portant a terme el flamant govern municipal de la Bisbal del Penedès: 1.300 habitatges, 70 hectàrees industrials amb uns grans magatzems darrere, com a sòlid client, i a més, renúncia a l’aigua de mini transvasament de l'Ebre. Molts creuen que el seu alcalde s’ha tornat boig. Però, qui ho contempla amb ulls conscients i crítics creu que la bogeria instaurada, des de fa temps, en la cultura de la nostra societat, no ens deixa veure la veritable raó: l’espoli que ha vingut succeint durant tota la segona meitat del segle passat sobre el territori Penedès, convertint-lo en veritable calaix de sastre per a qualsevol necessitat peremptòria de la metròpoli; de l’especulació urbanística orquestrada per promotors inconscients, canviant boscos i vi