Praga
L’amic Francesc em fa arribar un article d’en Sergi Pàmies, publicat a la Vanguardia de la setmana passada, “ A Errejón i aIglesias ”. En ell fa una predicció sobre el què els hi passarà a la seva formació: “.. la seqüència fatídica habitual: eufòria justiciera, èmfasi d’una hegemonia en el discurs que crea inevitables deliris i turbulències personalistes, escissions i al final coalició de supervivència.” Comentem el relat que, coincidim, és poètica i periodísticament inqüestionable. L’article ens porta al temps del PSUC, de la lluita antifranquista, de la clandestinitat i redescobrim la història i l’experiència que l’article conté i la cotegem amb la nostra. En el fil de la conversa em comenta la relació amb un llibre, “ Testament a Praga ”, escrit per la Teresa Pàmies i el seu pare, Tomàs, -mare i avi de l’articulista-, on s’entrellacen les memòries de l’avi, un autèntic lluitador d’esquerres i la realitat del moment, la primavera de Praga del 68, descrita per la Teresa, a