Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2009

Amic Josep, bon any

Imatge
Prostrat al llit fa més de set anys. Mirada absent. Expressió tensa. Veu inarticulada. Mans closes. Immòbil. Alimentat per sonda. Sense possibilitat de retorn. Cuidat per tot l'amor dels pares, dedicats exclusivament a ell. Quans Millets farien falta descobrir per finançar una bona llei de la dependència que ara els ofega més que ajuda? Des de la sort d'estar encara entre els sans traspasso, per un instant, a l’altra banda del mirall, on molta gent viu presonera del seu cos malalt. Durant els anys de lluita ecologista, ell era el pal de paller. Amb la vivor de la mirada franca, el gest sensual i l’abraçada fraternal ens convencia a tots de seguir pel camí de l’utopia. Evitava les seves pròpies misèries fent poesia del seu destí, a vegades massa terrenal i domèstic. Em parlava de les seves pràctiques de meditació, de l’experiència de la levitació, de les classes de microgimnàstica que donava pels pobles de la comarca més que del seu treball a la fàbrica de mobles. Sempre generós

Entrevista amb el Llorenç Avinyó a "La Factoria" de tv. el Vendrell

Imatge
Entrevista a TV el Vendrell pel Llorenç Avinyó

Capses buides

Imatge
Les inversions en els plans residencials han minvat considerablement. A més de la poca demanda, també ho han fet per la baixa rendibilitat, donades les condicions d’habitatge protegit i concertat, i del nivell d’urbanització més elevat. Ara el capital prefereix cercar els polígons de magatzems (dits “industrials” o, més eufemísticament, “parcs empresarials”): hi ha menys costos d’inversió, menys traves burocràtiques i, en principi, és més fàcil llogar o vendre naus. Així neixen polígons de contenidors, i s’aproven plans de logística on es col·loca el capital errant a l’espera del bon temps. Ara toca fer capses. Aquesta situació, a la llarga, forçarà la necessitat d’omplir els contenidors de qualsevol cosa, sense solta ni volta, que serveixi per nodrir aquest capital. Casos com les poblacions del Vendrell i Bellvei, ara unides per un continu urbà de capses repetitives, fan por i pena. És com si en una sabateria s’exposessin només les capses a l’espera de la demanda de sabates, encara pe

La pobresa d'esperit

Imatge
Els ajuntaments estan escurats, alguns arruïnats. La crisi ha posat al descobert els dèficits històrics i el fals finançament que representa tirar de la construcció, una arma de doble tall. El paper dels ajuntaments és més important que els diners que reben. Ells són qui estan en contacte directe amb la gent i coneixen amb detall les seves necessitats i els valors del seu territori. L’autoria local dels programes socials, culturals, d’estratègia econòmica a petita escala resulten inqüestionables, però fa massa temps que des de dalt no es fa cas de les seves justificades reivindicacions. D’altra banda, al sistema municipal li manca una seriosa actualització dels seus mecanismes de funcionament als temps que corren. No es pot fer front als problemes globals amb solucions estrictament locals. La lluita contra l’atur no pot fer-se des d’un sol ajuntament, i menys utilitzant mecanismes que afecten negativament un àmbit més gran que els seus propis límits, com el cas de la logística, ja

El desembarcament logístic al Penedès

Imatge
Les conclusions del document del Catàleg de Paisatge per al Baix Penedès són: De prosseguir les dinàmiques territorials recents i donat que la Plana del Baix Penedès es troba situada en el principal corredor de comunicacions de Catalunya en una posició de ròtula entre Barcelona i Tarragona, sembla que en el futur més immediat és pot produir una continuació de les tendències observades recentment:  a) disminució de l’espai agrícola,  b) el creixement de l’espai construït i  c) la progressiva fragmentació de l’estructura del mosaic paisatgístic.  El projecte del CIM del Penedès és el factor clau per l’evolució del paisatge, ja que l’increment de llocs de treball que es preveu pot convertir-se en un factor d’atracció de població i, per tant, pot comportar l’increment de la urbanització, ampliant els nuclis de població més propers, fent perdre la identitat i les característiques dels pobles.  L’eix de l’AP-7 i l’AP-2 afavoreix que els polígons industrials se situïn al mig de la Plana, fet

Proposta per un model de territori Penedès

Imatge
Una proposta alternativa al model de territori Penedès que se'ns ve a sobre ..

Convidats de pedra

Imatge
Obama té problemes per instaurar un servei bàsic al seu país: La sanitat gratuïta per a tots els seus conciutadans. Surt al carrer i fa molts kilòmetres per a convèncer a la gent. Aquí, quin polític ho fa? Tot i que estem a seixanta kilòmetres dels centres de decisió. Encara és hora de veure’n algun de prop per convèncer-nos de les bondats del Logis, del Pla Director, del Pla Territorial o rebatre’ns la Vegueria Penedès. Tot al contrari, eviten tant com poden la participació ciutadana que les mateixes lleis democràtiques emparen i promulguen. La collita del vot cada quatre anys els és suficient per alimentar la seva prepotència. “Per collons!” imposaran les seves cabòries, convençuts que la seva raó és única. Ben lluny d’això els confiats ciutadans esperen en va que els seus suggeriments, les seves al·legacions, els seus arguments raonats amb seny i coneixement siguin, per un moment, valorats per l’administració. Però sempre s’obté un “no” i en la majoria del casos, ni resposta. Des

El Pilar de Juliol (Síntesi de l'adéu a una cadira)

He deixat el càrrec de regidor després de 6 anys. Per a mi representa buidar una cadira de les 10 que hi ha la sala de plens. Un plenari que, en el cas de Bellvei, només és la burda escenificació d’una paròdia democràtica. L’experiència com a regidor m’ha portat a valorar la necessitat d’un procés de reflexió sobre el paper que els ajuntaments i sobretot els plens municipals han de tenir en la pràctica de la democràcia i la importància en el desenvolupament d’una societat sanament participativa. Però aquests criteris són paper mullat per un alcalde que considera el quart de segle de govern com una qualitat producte de la confiança dels seus votants. Res més lluny de la realitat. Tots sabem el nom que se li dóna a un sistema que funciona a dit on no són necessaris ni plens ni regidors. Quantes persones durant aquest temps no haguessin pogut aportar idees i millorar la situació d’un municipi que fa aigües per tots costats, portat per les dèries d’un personatge d’opereta que ha cons

L’adéu a una cadira

Imatge
He deixat definitivament el càrrec de regidor de l’ajuntament de Bellvei que ocupava des de l’any 2003 com a portaveu del grup independent de l’Entesa per Bellvei. Un càrrec públic no és res més que cobrir un lloc en l’espai social i, habitualment serveix per desenvolupar unes tasques al servei de la societat. No tothom ho entén així, és clar. Però en el meu cas no representa altra cosa que deixar d’ocupar una cadira de les 10 que hi ha la sala de plens. Tota la tasca desenvolupada i les millores aconseguides en nom de l’Entesa, des del 2003, s’han materialitzat fora de l'àmbit plenari. Un plenari que, en el cas de Bellvei, només és l’escenificació burda d’una paròdia democràtica. L’experiència com a regidor m’ha portat a valorar la necessitat – no només al meu municipi, el què passa aquí, passa al veí - d’un procés de reflexió sobre el paper que els ajuntaments i sobretot els plens municipals han de tenir en la pràctica de la democràcia i la importància en el desenvolupament d

El tren perdut

Imatge
Els trens no van, els que agafem cada dia, s’entén. Els altres, de conya. A vegades trigues menys per anar a Madrid que a Barcelona. No hi ha dret! Mira que en fa d’anys es va dir, per activa i per passiva,   quan el moviment “COPALTAV” i els aleshores “progres” d’Iniciativa insistien en demostrar que les inversions cap a l’AVE deixarien rodalies desemparades. Llavors, els grans mandataris locals defensaven l’AVE per damunt de tot. Com qui adora la vaqueta d’or ens enlluernen amb paraules màgicament buides: sostenibilitat, creixement, progrés, qualitat de vida, AVE..       continua..

Il·lògica logística

Imatge
Després de tants comentaris gratuïts com s’han dit sobre el Logis-Penedès, el Logis-La Bisbal i tots els logis que puguin arribar a sortir a partir d’ara per salvar la humanitat baixpenedesenca de l’atur, cal posar un toc de serenor i, sobretot, els punts sobre les is. continua..

La quarta dimensió

Imatge
  El punt de partida és considerar que no hi ha cap punt fix a l' univers , sinó que tot es mou amb tota la resta. Per tant, no hi ha observadors privilegiat.     Les lleis de la natura s'han d’expressar de manera que siguin les mateixes per a qualsevol observador, sigui quin sigui l'estat de moviment d'aquest. Això és el Principi de Relativitat. ” de la Viquipèdia . continua..

Imatge
Desitjo entrar l’any amb una afirmació. Vull compensar-vos tantes vegades de dir no ─ que també és positiu dir no quan es reproven accions negatives contra la col·lectivitat ─ . Però tan se val. Ara vull dir sí. I a més ho vull expressar amb una afirmació rotunda, amb tota llibertat. Sortida del cor. Vull expressar una paraula destil·lada dels esdeveniments que hem deixat enrere al llarg de l’any.  continua..