Una Persona, Un Paisatge..

Sortint al pas de la campanya mediàtica orquestrada a favor del Logis-Penedès   — sobretot del PSC — s’ha de matisar que, l’argument de pal·liar l’increment del nombre d’aturats mitjançant la logística, no té res a veure amb una necessària planificació econòmica racional del territori. Omplir la comarca de naus i blocs de pisos indiscriminadament és una solució barroera. Un recurs fàcil tenyit de demagògia. continua..

El cor dels pobles i ciutats és el lloc on neix i l’entorn on es desenvolupa la seva història i es produeix el seu creixement. El carrer Major, la plaça de l’Església, el carrer de la Muralla , la pujada del Castell, els ravals.. són noms comuns que recorden les empremtes singulars del passat de cada indret habitat definit com el casc antic, el centre històric o el centre urbà.. Si desapareixen les seves referències es perd la identitat del lloc i, com l’adn d’una persona, la seva absència fa impossible identificar-la per sempre. continua..

Que la democràcia està malalta fa temps que ho sabem. De fet mai ha gaudit de gaire bona salut malgrat que estem en una regió del món on millor funciona. Per a mostra la crisi que estem patint. En una democràcia en bon funcionament això no s’hauria produït ja que, en principi, l’habitatge no formaria part dels negocis salvatges. És un producte de primera necessitat i, com a tal, regulat pel sistema democràtic que no ho ha fet. continua..

L a meva amiga Anna està preocupada: separada amb dos fills, fa tres anys va comprar un pis amb una hipoteca a trenta anys. Just l’hi anava per arribar a final de mes, tot i un sou mitjanet. Ara, des que ha començat la crisi, els interessos bancaris no paren de pujar i se li mengen el petit romanent que l’ajudava a mantenir una mínima qualitat de vida. Això l’està angoixant.         continua..

Es consideren insuficients els arguments donats per l’equip redactor del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona als suggeriments dels Ajuntaments de Banyeres, l’Arboç i vint-i-cinc persones més exposant a bastament els motius pels quals és necessari treure la zona qualificada de sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic destinada a la construcció d’una central logística ( Logis Penedès ). . continua..

En l’estudi informatiu de la variant de la N340 entre Altafulla i Vilafranca del Penedès realitzada pel Ministeri de Foment en data juliol del 2002 es proposava una alternativa anomenada “autopista” on la variant de la N340 es feia passar per l’autopista AP7 ampliant-la a quatre carrils per banda. El 90% dels ajuntaments del Baix Penedès i de l’Alt i els seus dos consells comarcals varen fer al·legacions a favor d’aquesta alternativa per resultar la més integradora i respectuosa amb el medi a la vegada que no era més cara . Una gran oportunitat històrica que els representants del territori varen saber veure i així ho varen manifestar amb les al·legacions. Però.. continua..

“El Baix Penedès ha crescut moltíssim des del punt de vista residencial però de forma desequilibrada en relació a l’activitat econòmica que la converteix en una gran ciutat dormitori fortament lligada, per raons de treball, a la regió metropolitana de Barcelona...té una gran dispersió de sòl urbà i una elevada fragmentació territorial que fa malbé una magnífica plana agrícola”. Del Pla Territorial del Camp de Tarragona continua..

Al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat inicialment en data 14 de juliol s'ha tro bat la desagradable sorpresa que entre el document de l’avanç de pla i l’aprovació inicial ha aparegut un nou article on es diu que: “ Els camps de golf poden ser admesos en sòl de protecció especial -que és el sòl de valors naturals, de connecció biològica, xarxa natura 2000 i protecció costanera-. La única oportunitat que ens queda és fer moltes al·legacions dem anant al Conseller que retiri aquest text i per això us convido a que envieu la al·legació que trobareu aquí. continua..

Contràriament al que es podia esperar, el Pla Territorial del Camp de Tarragona aporta un grau d’ambigüitat encara més gran del què ja tenim al Baix Penedès. Una primera anàlisi, després d’haver participat, innocentment, en la fase dels suggeriments i haver constatat que els responsables del pla van a pinyó fix. Seria bo comentar alguns trets genèrics pel que fa a la situació de la nostra dissortada comarca-corredor. continua..

A centre Europa, sobretot a França i a Alemanya, els territoris i les ciutats cerquen relacions econòmiques i culturals per reforçar les seves estructures: ciutats d’un territori que produeixen el mateix, s’associen i ofereixen a l’exterior una imatge més potent i de resultats més eficaç que no la competència directa. D’altres busquen complementar-se: una ciutat industrial es relaciona amb una ciutat cultural per potenciar la imatge i l’economia mútues. continua..

M’acaben d’enviar l'informació de les ARES ─Àrees Residencials Estratègiques: un programa de la Generalitat per construir habitatges públics─ i al Baix Penedès se'n construiran prop de 2.500entre Calafell (400) el Vendrell (400) i Santa Oliva (1.750). continua..

Els fets de maig de l’any 68 a París van quedar ensordits a l’Espanya de Franco. Però el seu ressò va deixar petjada en la frase famosa de l’època: “Spain is different”, amb què, com a reclam turístic, la dictadura persistent contraatacava. Ara, en el seu 40è aniversari, veient aquelles imatges juntament amb les de la Primavera de Praga, de l’assassinat de Martin Luter King, de la revolta contra la guerra del Vietnam, dels “hippies”, se’m posa la pell de gallina. Què ens va deixar aquell maig? ... continua..

“Ciutats intermèdies que articulen un “hinterland” agrari productiu i dinàmic, coexistint amb una xarxa de poblacions petites i mitjanes que faciliten la integració en la urbs global dels intersticis rurals, amb els quals dialoguen i interaccionen estretament.” Artemio Baigorri. Sociòleg i professor universitari . ... continua..

Baix veure un glop d’aigua, tenia molt bon gust, no es notava el clor ni altres components que, habitualment, porta l’aigua corrent. Era aigua de l’aixeta abocada a una gerra amb un filtre que netejava les impureses pròpies de l’aigua corrent. Altres vegades n’havia provat i tenia gust d’alguna cosa metàl·lica. Aquesta em semblava natural. Davant de la bona impressió ─ més ben dit: bon gust ─ vaig decidir comprar-me’n una. Em va costar 17,50 €, i els filtres que es canvien cada mes, costen menys de 6 € cadascun. ... continua..

A la contra de la Vanguardia, Mary Lou Quinlan, afirmava que el lideratge del segle 21 serà femení —emocional i emocionant; solidari però sòlid; cooperatiu i operatiu; flexible i pragmàtic i només qui sàpiga encarnar-lo ― home o dona ― té futur polític. Continuar.. .

Estem acostumats que la classe política, la què governa, la què té un càrrec públic gràcies als vots de la gent, critiqui els actes i les manifestacions crispades de la pròpia societat que administra. El cas més recent és la desqualificació cap a la plataforma NOFEMELCIM titllant-los de “mal educats” per l’escridassada al president del Consell Comarcal del Baix Penedès a la seva visita a Banyeres. ... Continuar.. .

La càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona va organitzar, la setmana passada, un seminari sobre la necessitat d’elaborar una llei d’espais agraris. ... Continuar..

“ Hi ha lleis per a tot menys pel camp. Lleis urbanístiques, lleis d’espais naturals.. però no d’espais agraris, i per tant, legalment, no existeixen, així no es pode n valorar, regular i, sobretot, preservar.” ........ dels ponents. El Conseller d'Agricultura i els representants de les entitats organitzadores del seminari. Continuar..