Una Persona, Un Paisatge..

Camino per entre els paisatges agrícoles del meu poble. El cor se’m desmunta, apareixen moltes vinyes abandonades. Amb elles, antigues oliveres que les voregen, en altre temps ben cuidades i podades per la saviesa d’un bon pagès, ara brutes de mals, entortolligades de branques, assedegades i improductives.    A través d’aquest paratge desolat visualitzo les persones que les havien cuidat. Mans antigues que collien els raïms amb un ritual d’agraïment a la terra. No deixaven ni un gotim al cep ni una oliva al terra.    També les noves generacions de pagesos, pocs, i molts desencisats per la sequera persistent i el baix preu del raïm, que frenen la possibilitat de guanyar-se la vida en una professió noble i menyspreada.    Gran quantitat de terres agrícoles resten en mans de persones alienes al món agrari. Molts troben en l’excusa de la terra erma una sortida econòmica dins l’àmplia oferta de possibilitats que el mercat immobiliari - logística - i energètic - ...

Tancament en fals d'un Pla que preten representar el principi d'una nova era. Després de deu anys d’inoperància el Pla arriba rebregat a les portes de la seva sentència per part de la cort del Faraó. Satisfetes les multinacionals que  renten en verd  i empresaris que canten el ‘ siatot ’; engreixada convenientment la maquinària gestora i mediàtica, l’Imperi respira tranquil, pot seguir alimentant-se de la crisi  sense pagar la brutícia que escampa. Ningú s’ha mirat el Pla, ni tècnics, ni polítics.  -Algun lletraferit del paisatge-  i qui, ho ha fet amb sordina, més tou que una mandarina. L’esperit crític ja no està de moda. A la cort ja els hi està bé. Saben què planifiquen?, on van i què volen? La cosa és més simple: els ‘ Grans Interessos ’   truquen i aquesta els' cuina el pastís a mida i gust. Que incompleix totes les lleis de l’Univers? tant els hi fot. Afirmant en la primera línia de la Memòria que és un Pla modèlicament sostenible, descarbonitz...

  Comentaris sobre l’avantprojecte del Pla Territorial del Penedès 1.     L’últim debat al Vinseum Tal com estava previst, la presentació del Pla el passat 15 de maig, va ser una llarga sessió copada pel Departament que deixava, als més del centenar d’assistents, poques possibilitats de dir la seva. Va quedar clar que venien a tancar el tema. Res de nou. Ara, sembla que hi ha pressa. Podem lloar el treball dels equips redactors per la feina exhaustiva. A molts ens ha servit de referència, enriquint el bagatge tècnic per debatre el model de territori més adient. Curiosament, amb la informació del Pla, arribem a conclusions oposades a les dels representants oficials. Tot i que el PARTICIPA del 2020 va ser intens i enriquidor, el model de Regió Agroalimentària proposada per la societat civil més activa no ha tingut una resposta alternativa. La inamovible posició de l’Administració ha negat la major: el Model a debatre. Ha tirat pel dret seguint els criteris de creixem...

Reclamen “ Mercaderies per l’interior ”. Qui?  Una plataforma de Tarragona pressiona per desviar els trens de mercaderies de la costa. ( tots els partits de l’arc parlamentari ho han signat i algun ajuntament de la vegueria també ). Els combois dels ports surenys més els de Saragossa passaran - passen - per Vilafranca travessant el Penedès. Per això posen el tercer fil d’ ample europeu . Per arrodonir-ho, hi passen trens amb matèries perilloses de les petroquímiques tarragonines. En un futur proper, hi passaran més de 300 trens diaris . Mobilitat insostenible al màxim! Mentre, la Generalitat ha anat preparant el terreny, sobretot al Baix Penedès, amb la redacció de més de mil hectàrees de plans logístics, generant entorn d’un milió de tones de CO2 anuals ( 3/4 dels polígons i 1/4 del trànsit de pas ). Els del Pla Territorial, d’això,   en diuen descarbonitzar el Penedès. Consumiran uns 6 milions de m3 d’aigua ( un 16% de la despesa anual de la vegueria) . tenim aigua...

Per veure el vídeo clica sobre la imarge   És   des de la centralitat metropolitana de d’on es poden fer aquestes propostes. Els estudis metropolitans basen els seus estudis en determinar límits polítics a una qüestió que és més oberta i extensa. No es poden constrènyer els estudis a l’àrea Metropolitana de Barcelona, ni a la seva Regió (ni als cinc milions com diu la propaganda del Compromís metropolità 2030) ni tampoc als estudis desenvolupats pel Camp de Tarragona. Cal una visió més àmplia per establir criteris globals que permetin solucions locals. Aquesta, dins de les seves limitacions tècniques, experimenta una proposta de País que, de ben segur, una vegada desenvolupada en totes les seves vessants, pot convertir-se en el futur de les comunicacions i el transport de Catalunya. Mira el document en PDF aquí

  Amb el Pla Territorial Sectorial, PLATER , la Generalitat pretén ordenar el desenvolupament de les energies renovables en el territori català. En realitat no es regula tot el territori. No es fa sobre les cobertes de les cases o les naus industrials, ni a les preses hidroelèctriques, ni dins del mar. Es regula només sobre els camps agrícoles, o sigui — el sòl No Urbanitzable — i sobre algunes infraestructures viàries i alguns espais explotats o degradats, com les pedreres. La metròpoli i el calaix de sastre agrari A través d’aquest Pla es facilitarà el camí a les grans empreses energètiques per instal·lar polígons de plaques solars — i eòlics — i reservar corredors d’evacuació, tipus MAT, sobre el terreny menys valorat: l’espai agrícola . L’objectiu és subministrar energia a les grans ciutats i les grans indústries que, pel seu elevat consum, els hi és difícil disposar de grans superfícies internes per produir energia renovable. Hi ha algú que pensa des de la gent ...