Entrades

El setembre i la nit

Imatge
Tan prompte vaig saber d’ell vaig anar corrent a la llibreria Mitjans del Vendrell (res de correu electrònic) me’l vaig llegir en un cap de setmana. Vaig plorar. La Maica Rafecas era la causant, amb el seu llibre “El setembre i la nit”. Per fi la literatura tenia com a protagonista de fons al Baix Penedès! El llibre, per a mi tenia moltes més cares que un lector fora de context.  Jo era un dels protagonistes! No com a individu, sinó formant part d’un col·lectiu que sense nombrar-lo ( la plataforma social contra el Logis Penedès “No fem el Cim” ) sorgeix en un context diferent però identificable.  A més d’un capítol dedicat a les Madrigueres   ( aquí sí amb el nom autèntic ), sorgeixen indrets entranyables, com l’Hostal ( on vaig anar a ioga durant més d’una dècada ), Gimenelles, Sant Jaume, Llorenç. Per damunt d’aquests paisatges apareix la solitud del personatge central, l’Anaïs. La revolta contra un món descarnat, venut al falç progrés dels polígons logístics. La memòria de les te

Sense aigua no hi ha vi

Imatge
El dimarts va passar un fet curiós. Per primera  vegada es va parlar d’aigua en un lloc de vi.  Les ja tradicionals tertúlies organitzades pel CEPVÍ, a l’escola d’enoturisme de Vilafranca, varen tenir com a protagonista a l’aigua dins del ecosistema del paisatge penedesenc.  Soazig Darnay va conduir el debat acompanyada d’Humbert Salvador, Ricard Pintado, Josep Ma. Calaf i Victor Cornejo. Tocades quasi totes les tecles dels secrets de l’aigua en simfonia amb el medi, van anar desgranant, un a un, els conflictes i lligams entre els dos elements essencials (aigua i terra) per a   la subsistència dels éssers vius i base del   paisatge, sobretot el vitivinícola. Es va parlar dels canalitzadors naturals o artificials (rius, rieres, torrents, estanys i fonts ) que configuren l’estructura d’un paisatge i que, en funció del seu grau de manteniment, aquest pot seduir o ser rebutjat. El sistema hídric no entén de fronteres administratives. L’escassetat, l’alt grau de contaminació, la mala ge

L'aigua i les Madrigueres

Imatge
Els pagesos saben des de sempre d’on ve i on va l’aigua. I, fins els anys 50, sabien de l’ecologia per la llei de l’estalvi. Recollien l’aigua de les teulades per beure i el fems i la bassa que generaven, a casa, la convertien en matèria orgànica pels camps. Per la gent que ha anat venint de les perifèries urbanes a terres agrícoles i marítimes, ocupant “la gran urbanització del segle XX”, l’ecologia i l’aigua eren dos desconegudes. Perquè saber-ho, si obrint l’aixeta del bany o la cuina, tenim aigua. Perquè preguntar-nos d’on ve i a on va? De l’ecologia? fins a entrar al segle no se n’ha començar a parlar. És en aquesta realitat en que ens vàrem trobar els anys 90, al Geven, quan lluitàvem perquè el delta de les Madrigueres no fos engolit pels blocs d’apartaments que la llarga especulació urbanística generava. Ningú entenia perquè ho fèiem. Què se’n trèia, a que venia “això” d’impedir urbanitzar-les, com passava amb la resta del litoral? Primer esquema de l'Arbre del Bai

Sota un ametller florit

Imatge
En un territori indecís sobre el seu futur, el món empresarial agroalimentari es mou ràpid, activant projectes seductors sobre el territori. Un d’ells, l’Ametller, amb 180 M€ d’inversió sobre 250 ha, al nord del Penedès, s’ha presentat en societat, ben embolicat amb paper de regal, acompanyat per inversors multinacionals i amb subvencions europees sota el braç.  Fins ara, la societat civil i els governs locals d’aquest petit país, desconeixen l’abast que tindran els seus efectes. Impacte sobre les terres de cultiu: aparició de problemes edafològics o escassedat d’aigua; transformació d’un paisatge agrícola i natural en un territori intensament antropocèntric; generació d’energia verda d’autoconsum i emissions, només resoltes sobre el paper; l’impacte social a mig i llarg termini produïda per l’efecte d’una economia autàrquica amb pressió sobre la delicada situació del món agrari; l’efecte negatiu sobre l’incipient projecte de la Regió Agroalimentària del Penedès, reivindicada des de

Territori insolidari

Imatge
Els governs municipals de la flamant Regió Penedès imiten el gest de l’estruç. Davant la crisi climàtica i social s’inventen una sortida local als problemes globals. Generalment redacten plans basats en la requalificació urbanística per a la construcció d’habitatges o la transformació de sòl agrícola a polígons terciaris, industrials o logístics. Aquests generen fortes plusvàlues que els gestors i els seus aparells mediàtics, s’encarreguen de disfressar de “ sostenible” “ de servei públic ” o “ economia circular ” i, sobretot, no hi falta la cua: “ de molts llocs de treball ”. Però, han preguntat als seus municipis veïns si aquestes decisions els afecten? Tot i la legitimitat per decidir el que vulguin, dins el seu municipi, no estaria de més una consulta a l’entorn. Per cortesia i bona convivència i comprovar si aquesta acció els afecta. Seria òptim coordinar esforços i afrontar els conflictes existents d’una manera més col·lectiva. Fa dècades que la frase: “ Pensa en global i

Petit País Pagès

Imatge
Cal Vies-Sant Marçal Al nostre país hi ha una gran corrent d’opinió capficada en posar polígons logístics com a sortida de la crisi, a costa de l’espai agrícola. Quan desapareix qualsevol activitat econòmica, correm-hi tots a apartar les vinyes per posar polígons amb parcel·les grans. Tanta urgència en urbanitzar polígons, si no sabem què posar-hi?  Logo del Pla Territorial del Penedès Mentrestant, el Pla Territorial està parat. Fa 7 anys que es va iniciar i ni l’estudi econòmic i ni el d’impacte ambiental - determinants per saber el camí a seguir - s’han redactat. No sorprèn, és una tàctica habitual: alentir un pla per tenir temps a resoldre els “interessos particulars”. I tot a costa de la ventafocs del territori: el paisatge agrícola. El valor del qual, per a molts es concentra en una frase: “Oh! Que maco!”. Però, la gent comença a descobrir que el paisatge agrícola és alguna cosa més. És sostenible, genera activitat econòmica propera, ecològica, de qualitat i, sobretot, transver

Foc i tempesta

Imatge
Els canvis en la cúpula del poder produeixen efectes aparents. El flamant Delegat del Govern es treu un as de la mànega i desempolsa el repetit i invisible projecte d’ampliació de l’IDIADA sobre els terrenys del Logis que, fa temps, el ‘carismàtic’ alcalde de Banyeres, ja ho havia intentat. El recent Director General de Territori es reuneix amb les alcaldesses del Garraf per parlar del Pla Territorial. Es veu que no queda clar què és això de la vegueria. Sobretot per algun sector industrial que no s’hi sent representat. El vibrant i intens debat a Participa Gencat, on molts de nosaltres vàrem assistir, va ser un autèntic primer pas del Pla Territorial -d’aquesta oblidada vegueria- per apropar-se a la gent.   D’aquí es varen extreure alliçonadores  conclusions dignes de tenir-se en compte sobre com construir un país. Ah! Però això no agrada a la cúpula. Els manaires van a la seva. Giren la cara a aquest debat, tot i haver estat la pràctica més encertada que s’ha apropat mai a una