Entrades

Trànsit d'un Univers a un altra

Imatge
 

Un dinosaure al Penedès

Imatge
  Llegeixo un dels criteris del Pla Territorial: “ Moderar el consum de sòl .. minimitzant el creixement urbà sobre l’espai obert ”. Mentrestant, a Masquefa, la flamant Comissió d’Urbanisme del Penedès, aprova un pla per construir un gran centre logístic en sòl de protecció agrícola, prop de Sant Llorenç d’Hortons, en ple paisatge vitícola, tan apreciat per la gent i les empreses d’aquí i tan menystingut per la caduca cultura política que arruïna la terra.  Sí, són els respectables polítics del Departament i els seus alts funcionaris, que dirigeixen els destins del Pla Territorial, els mateixos que presideixen la Comissió d’Urbanisme, acabada de crear, i representada pels, teòricament, polítics d’aquí,   tècnics d’aquí i persones i entitats que, en teoria, són autoritats responsables en la defensa dels interessos del Penedès.    Proporciona poca confiança un organisme públic que amb una mà ofereix diàleg ‘sostenible’, mentre, amb l’altra, contamina el territori que ha de cuidar.  Amb

Traspassaràs la porta del 21?

Imatge
  Mantra 1 : les inversions de Madrid .  Als diaris surten les falses promeses del ‘Gobierno’ pel transport públic metropolità ( La resta del territori no compta ). Però 630M€/any per actualitzar tot el sistema ferroviari de rodalies és ben poc per les necessitats d’un país orfe. Desfem-nos de la usura mesetària i el vassallatge autonòmic!  Mantra 2 : Capricis de Barcelona.   Perquè s'han de gastar els milions en un tramvia per la Diagonal ? En el centre urbà més ben comunicat del transport públic català. Es que fa bonica la ciutat, pel turisme! Ah?  Mantra 3 : Contaminem.   Mentrestant, la xarxa de transport públic perifèric amb una sabata i una espardenya. I el transport de mercaderies global, el famós eix Mediterrani, per carretera i en camió i per rodalies i pel Penedès. Trump ho deia: la sostenibilitat és de rucs!  Mantra 4: Democràcia.   Amb el vot no n’hi ha prou per netejar d’inútils el panorama polític actual i transmutar, de cap a peus, el moribund sistema democràtic.

Vinseum 3 Desembre Infraestructures de transport al Penedès

Imatge
Infraestructures de Pas Mobilitat interna

Estació Regionals Vilafranca

Imatge
Vídeo sobre l'Estació de Regionals del Penedès  

Infraestructures Pla Territorial Penedès

Imatge
El 19 de novembre del 2020 es va produir el debat sobre les infraestructures al Penedès dins del marc dels treballs del Pla Territorial del Penedès. Clica la imatge per veure el vídeo de la ponència  Els temes que es. varen tractar van ser molt interessants i toquen el moll de l'os del que pot decantar el model territorial penedesenc cap a convertir-se en una sucursal perifèrica de la metròpoli de Barcelona o constituir-nos en un territori que treballa la seva pròpia personalitat, lluita i construeix la seva singular riquesa cultural, social i econòmica, dins de l'àmbit metropolità de Barcelona i que doni resposta a les dinàmiques de la societat del coneixement de la Megaregió europea Barcelona-Lió, on estem situats: 1. Un tema súper interessant, l'autopista mediterrània ferroviària de mercaderies : No va quedar clar ni per on passaria, ni tant sols si es faria, l'eix mediterrani de mercaderies, de la que SOS Penedès proposa una variant macro metropolitana. I va donar m

Mutem

Imatge
  Estem davant d’una evidència que ens commou i que ens deixa astorats. Tot s’està desmuntant, des de la política a la sanitat. Ho deia José Luís Parise, ho diu l’astrologia, estem passant de l’era Peixos a l’era Aquari. De l’espiritualitat a la racionalitat. De la poesia a la robòtica. Del col·lectiu a l’individu. Els mòbils ens aïllen del que tenim al costat i ens comuniquen a llarga distància. Les estructures cauen, ningú confia amb el poder com a pare protector. Tothom es pregunta a qui votar el febrer i, la majoria, no ho sabem. Ens organitzem de nou des de baix. Adquirim la soltesa d’un adult. Ja no creiem en déus, creiem amb un mateix. Espavila’t! Hem entrat en el regne de la freda raó. No veus que hem deixat enrere les grans manifestacions col·lectives! Era l’adéu nostàlgic. Ara hi ha introspecció. L’estrès, la crisi del canvi. Arriba el fer les coses per un mateix. De lluitar pel que un vol, no pel que un creu, i, si algun veí té els mateixos interessos, t’hi alies i formes