Una Persona, Un Paisatge..

Parlant de PTVP: Un Pla, sé per experiència, pot ser un mecanisme de dilatació en temps. Mentres ens tenen distrets pensant que l'Administració es preocupa dels problemes de la ciutadania, el temps passa de legislatura en legislatura, sense resoldre'n cap.  No és culpa d'un ens en concret, és responsabilitat de tots - com diu l'eslogan anti covid- i per això estem aquí aportant propostes, idees, crítiques a un sistema que no resol cap dels problemes presents.  Les urbanitzacions de baixa densitat n'és un exemple, però n'hi han moltissims més. I el Pla, mentres es consideri un objectiu en si mateix, no resoldrà absolutament res. El Pla hauria de concebre's com una partitura musical. El dia de l'estreno, tots els musics de l'orquestra, el director, el públic, presents en la sala haurien de gaudir i extasiar-se d'una gran obra musical. Per arribar aquí s'ha tingut que passar per moltes experiencies d'assaigs, de coordinació entre els musics.

  El dilluns passat vàrem tenir l’honor, junt amb el Cuyàs, el Simòn i el Pep Solé d’Òdena, de parlar amb el Conseller de Territori ( no goso dir: i   Sostenibilitat ), junt amb els seus col·laboradors més íntims, sobre el Pla Territorial del Penedès. Les expectatives d’arribar a algun acord, tot i transcórrer en un clima distès i educat ( excepte la meva intervenció, un pel arrauxada, ho reconec ), es varen esmorteir. Dels punts claus estratègics sobre el Penedès, cap coincidència. Ni moratòria, tot i anunciar-se per la premsa la de la Costa Daurada; ni el reconeixement del fracàs del Pla director de la Conca d’Òdena sobre els polígons industrials, el qual, personalment, qualifico de malbaratament i carga de profunditat a la coherència del Pla Territorial. Tampoc, reconèixer el nyap logístic d’intentar enquibir, com sigui, els trens internacionals de mercaderies per la línia de rodalies. Quan el Cuyàs els hi proposava una alternativa de variant per fora del sistema metropolità, el Con

Una sessió particular Intensa, caòtica i productiva, serien tres adjectius per qualificar la sessió deliberativa sobre els Espais Oberts que va organitzar el Departament de Territori el dijous 15-O passat. La videoconferència per Zoom en un format molt interessant on els assistents, prop de cinquanta, ens vàrem agrupar en quatre sales per debatre els Espais Oberts de la Vegueria Penedès. I al final, reagrupats de nou, en una sola sala, per posar en comú les conclusions a que havíem arribat. D’entrada, la primera impressió sobre l’organització de l’acte, és molt positiva. Els assistents teníem ganes d’aportar i rebre informació per millorar la intervenció sobre els espais oberts, fonamentals pel bon funcionament d’un territori. Això es va entendre des de l’equip tècnic que liderava el procés i va deixar parlar a la gent. Intensa : Fa temps que feia falta un debat d’aquesta magnitud. No és tan negatiu el debat on-line. Té els seus avantatges: la gent parla des del seu propi ter

  Si els càlculs, de l’informe sobre transport ferroviari de l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani 2018, són certs, l’any 2030, per la línia de rodalies: Sant Vicenç- el Vendrell-Vilafranca- Sant Sadurní- Gelida – Martorell-Castellbisbal, passaran més de 100 trens de mercaderies diaris. En la situació actual, moltes veus es poden aixecar, a corre-cuita, demanant que això passi i reclamin la ‘Logística’. SI fos així, portaríem la crisi a cotes molt més elevades del nivell que hem arribat fins ara, i demostraríem que no hem aprés res dels continus errors que hem anat cometen al llarg d’aquesta història recent. Sobretot dels últims esdeveniments. Estem assistint a la decadència de les fàbriques, en el sentit més pur i dur, on la desaparició de llocs de treball d'indústries, que han aguantat moltíssims anys al nostre territori, se’n vagin. Apostar pels grans complexos logístics al Penedès, uns immensos magatzems, que substitueixin la vitivinicultura, on impera la robòtica, n

Tornava de Barcelona. Eren les 19,34 quan vaig agafar el tren a Sants. Dues hores mes tard baixava a Calafell. El tren va anar parant i esperant, no se sap què, durant tot el trajecte. A Gavà va pujar una senyora i, amb to d’indignada i aixecant un xic la veu perquè tot el vagó la sentís, va comentar que, diàriament, feia el trajecte fins a Cunit i, últimament es trobava sovint amb aquests retards. Mira, em va dir, primer tenen prioritat els Euromed, desprès, els llarga distància, els regionals i a l’últim de la cua, els rodalies. Però, a més, ara, sobre aquesta hora passa un tren de mercaderies, i aquest també té prioritat de pas. Es veu que fan obres per Martorell i, des de fa un temps, els trens de carrega, passen per la costa i ens fan anar tots de cul i perdent temps, atapeïts i a sobre amb l’inconvenient de la mascareta.  Un senyor que baixava a Vilanova, comentava que molta gent s’ha queixat del soroll que fan aquests trens quan travessen la ciutat, sobretot , de nit. La resta d

Plans industrials i Industries que marxen al Penedès,  El monstre ha despertat. Feia temps que es venia venir. Des de principis de segle l’Administració Autonòmica ha projectat sobre el Penedès, en previsió de l’evident desastre econòmic, plans i projectes per enquibir-hi la tant vanagloriada logística asiàtica. Es preveia la desaparició de les poques industries grans del territori? Probablement no ens ho esperàvem amb la magnitud que està succeint. El que sí està clar és que, tot i ser ‘ una mort anunciada’, ens ha agafat a tots amb els pixats al ventre.  Localització de noves àrees industrials entorn d'Igualada Complicat re-fer les coses, quan aquestes s’han gestat malament des del principi dels temps. Que vol dir re-industrialitzar? No és fàcil anar a cercar indústries noves quan les que, fins ara estan aquí, aparentment consolidades des fa molts anys, marxen. Algú ha fet l’esforç d’analitzar a fons l’origen d’aquestes decisions de fugida en massa del territori? Algú sap per q

La 'Cristalera' ens deixa, com la Nissan, i dintre de no res, tal com va venir un bon dia del 1973, haurà desaparegut del Penedès. Aleshores jo era un estudiant d’arquitectura amb moltes idees al cap i se’m va ocórrer denunciar l’impacte que generaria una industria d’aquesta magnitud en l’ecosistema del Baix Penedès, no us explico la reacció. Amb la fàbrica, 1.400 famílies vingueren de fora. Com a becari vaig col·laborar en el projecte del nou barri a Banyeres destinat als habitatges pels dirigents i encarregats. L’altra barri, el dels obrers, es construí a l’Arboç, prop de la fàbrica. En poc temps, Banyeres i l’Arboç, varen passar de 3.000 a 5.500 habitants. Quasi mig segle més tard ens cal preguntar què ens ha aportat a part d’unes quantes jubilacions. Quina riquesa, econòmica, social, cultural i de benestar ha representat per la col·lectivitat penedesenca i, sobretot, quina herència tecnològica ens deixa. Sabrem fer vidre? Som el magatzem dels grans negocis neocapitalistes