Una Persona, Un Paisatge..

Ningú s’atreveix a revisar el Pla General Metropolità -PGM-. Redactat fa 40 anys, s’ha convertit en un monstre, no només per la complexitat farragosa que ha adquirit, sinó per la dificultat en introduir els remeis pal·liatius dels efectes devastadors que la crisi climàtica i energètica estan generant -augment de 1,7 o C, reducció del 8% de les precipitacions, més sequera i més aiguats extrems i la pujada d’1 metre del nivell del mar-. Sota l’ambiciós títol de “ Ciutadania, sectorsprofessionals, societat civil organitzada i ajuntaments estan cridats aparticipar activament en el disseny del futur Pla Director Urbanístic Metropolità -PDUM- impulsat per l’AMB ”, neix un pla que pretén ser la taula de salvació del PGM. En aquest debat del PDUM, s’originen les alquímies necessàries, amb la llibertat d’elucubrar com s’imagina la gent l’hàbitat futur, per, després, fondre, en un gresol comú, les propostes més utòpiques, en la realitat Metropolitana. A la vegueria Penedès, en canvi,

Tot va molt ràpid. El divendres hauran passat coses que invalidaran el que he escrit el dilluns. Per això ho he de fer seguint l’estela del més enllà, saltant per damunt dels esdeveniments que succeeixen ara. Mentre la situació política de Catalunya esdevé una olla a pressió, els mortals d’aquest territori, acostumats a una dècada de lluites; d’adquirir coneixements sobre la democràcia, l’economia; experiències sobre la lluita pacífica, la defensa dels drets humans, etc..   no deixem d’aplicar-ho als fets de la vida quotidiana. Parlo per tota la gent que m’envolta. La que conec de fa temps, la que acabo de conèixer. La veig forta, enèrgica, capaç de trencar cadenes, d’arrencar estaques. Convençuts que és avui el moment que cal torçar. Expulsar-nos les rèmores del passat que es resisteixen a desaparèixer. Volem un altre país, i un altre territori. No es lluita només per un objectiu, es lluita per molts: un canvi de paradigma, un altre concepte, una altra gestió, un alt

El món es crema i els bombers de vacances. Aquesta és la idea que tinc de la Regió Penedès on estan passant moltes coses que poden trastocar negativament el Territori. I els responsables oficials ni s’acosten al fum, ni saben el color del foc, ni els interessa. I així anem. D’incendi en incendi, intentant apagar focs. Sabem des de fa temps que els bombers oficials no donen més de si. Passa el temps i van mirant el cel a veure si plou. La gent està farta d’esperar que actuïn, i quan ho fan, hi tiren benzina. En aquesta data de l’11S té més sentit que mai recordar que la lluita per la dignitat humana passa, principalment, per reconèixer el valor de la Natura com a base fonamental de l’existència del ésser humà en aquest diminut planeta abocat al suïcidi. Al Penedès aquesta lluita es manifesta de diferents maneres. Una, la batalla engegada a través de la plataforma SOSPENEDÈS, per aglutinar les forces que lluiten per foragitar el fantasma d’un sistema que nega aquest valor

Entorn de Sant Marçal Ens conviden a participar en la redacció del Catàleg del paisatge i el Pla Territorial de la Vegueria Penedès. Ens prometen que a partir d’ara serà diferent i es tindrà en compte el que proposi la ciutadania -eh? Molt Honorable Torra!- i quan la societat civil diu que no vol 4art. Cinturó, que fa 15 anys que rebutgen la logística i que, per aconseguir consensuar un model territorial òptim és necessari una moratòria de plans i projectes, van i ho engeguen tot a rodar traient-se de la màniga un altre Pla logístic de més de 110 ha en el preciós paratge agrícola de Sant Marçal.  Disfressen de tecnicismes el que és una simple operació de requalificació i venda de terrenys que destruirà sense aportar riquesa. Quanta estultícia emana el poder quan no sap el què vol ni quina direcció prendre.  És un error de planificació gravíssim substituir  la verda i productiva Vegueria per grans ports secs de logística asiàtica. Col·lapsa, contamina i destrueix el p

Barcelona, abans del Pla Cerdà S'anuncia a la premsa l’exposició “Abans de la Via Laietana”, el retrat d’una ciutat esborrada. Seguint l’estela del pla Haussmann a Paris, el poder econòmic de Barcelona va executar aquest esventrament per interessos especulatius -com sempre- i per controlar la classe treballadora que es feia forta dins l’entramat tortuós dels carrers estrets del centre històric. El Pla Cerdà Desprès de la gran transformació experimentada per Barcelona, a través del seu admirat i especulat Pla Cerdà, la Via Laietana s’integrà com un element natural de la ciutat. Potser perquè dintre de la seva destrucció niava una visió de futur: la supeditació de la comprimida ciutat antiga a l’ambiciosa idea de convertir-la en una gran ciutat global. Aquesta transformació, 100 anys desprès, em transporta al Penedès i la seva lluita per evitar la seva “Via Laietana”. L'esventrament de la Via Laietana Avui el poder econòmic no té escrúpo

l’ANC del Vendrell va presentar en Joan Amorós, activista cultural català i president de Ferrmed, organització de 15 anys dedicada a fomentar el corredor ferroviari del mediterrani. Comentava que des de Madrid no hi ha pensament lògic per estructurar un bon projecte ferroviari, ni tampoc interès, ans el contrari, el Mediterrani, per a ells, passa per la capital del Regne. Però insistia en la necessitat d’estructurar una xarxa per a trens de 1500 metres de llarg que reculli totes les mercaderies que arribaran als ports de la península, amb vaixells cada vegada més grans,   des de l’extrem orient, a través d’un Mediterrani que és el corredor més transitat del món. Catalunya es troba en la cruïlla de camins logístics entre el corredor marítim, Est-Oest i el ferroviari del mediterrani d’Algeciras a Copenhaguen. Segons ell, ens hem de preparar, la logística ens envairà, té futur a casa nostra. Li vaig preguntar què li semblava el Logis Penedès. Va dir que es tractava d

Igualada, al Sud. Polígon logístic de 400ha. al Nord, dins la Conca d'Òdena El divendres passat, a l’Escorxador de Vilafranca, es va celebrar una conferència on s’exposava la situació de la Conca d’Òdena, al Nord d’Igualada, on torna a planar-hi l’amenaça d’un polígon logístic de 400 ha. Un projecte iniciat fa més de 10 anys. Ara s’ha reactivat per l’acord entre els alcaldes locals i la Generalitat. No us sona a Logis Penedès? L’associació “Per la Conca”, articula una resposta crítica i col·lectiva al projecte, treballa per posar en valor el patrimoni natural i cultural d’Òdena i denuncia les conseqüències econòmiques, socials i ambientals d’aquest model agressiu, desintegrador i obsolet. Mentre, el col·lectiu “Eixarcolant”, estudia la creació d’un Parc Agrari que afavoreixi la diversificació de l’agricultura i l’establiment de circuits comercials curts, generant un model agroalimentari de futur per a l’agricultura mediterrània de zones de secà situades a tocar dels centres de

Dissabte passat, en la presentació del Parc Rural del Montserrat a l’Auditori de l’Arboç, entre el nombrós públic, es percebia el ric planter de les organitzacions actives de la vegueria Penedès, la majoria components dels moviments socials i ecologistes amb molts anys d’experiència sobre les seves espatlles. Darrera la important presentació del Parc, emergia la nova proposta de la plataforma: “NOFEMELCIM es passa al RAP” -inicials de Regió Agroalimentària del Penedès-. Tot i els defectes de presentació, la idea va quedar enfocada. Volem que el Penedès sigui un parc agrari empeltat en la tradició de la vitivinicultura. Des d’horts familiars fina a producció alimentaria ecològica, passant pels Agro parcs, ben entesos. Les dades demostren que és possible: 1. un potencial de 40.000 ha agrícoles de les quals la meitat són vinya, 2. el sector alimentari de proximitat, ecològic i de qualitat, cada vegada té més protagonisme en l’economia catalana i global. 3. S’està produint una si

La perspectiva d’aquests 10 anys de crisi ens dona moltes pistes per un bon projecte de territori.   Aquí, el Baix i l’Alt Penedès, tot i tenir un comportament econòmic paral·lel, s’han mantingut a distància. Tenen el mateix atur que a l’inici de la crisi però amb 2.300 aturats més al Baix, i 11.000€ més de PIB per habitant a favor de l’Alt que, tot i estar una mica per sota de la mitjana catalana, l’aposta per una economia arrelada al territori dóna resultats molt més positius. Al Baix Penedès, des de la gran operació immobiliària del segle XX -excessiu creixement demogràfic, desinversió industrial, desestructuració social, alteració del paisatge costaner, forestal i agrícola- fins a les apostes pels grans remeis externs -la Cristalera o la Idiada- que han contribuït, més aviat, a accentuar el conflicte, no s’ha intentat cap més solució, per part dels històrics gestors d’aquesta disbauxa, que no sigui mirar cap al cel per veure quan caurà el mannà logístic que, com és pre