Entrades

La pobresa d'esperit

Imatge
Els ajuntaments estan escurats, alguns arruïnats. La crisi ha posat al descobert els dèficits històrics i el fals finançament que representa tirar de la construcció, una arma de doble tall. El paper dels ajuntaments és més important que els diners que reben. Ells són qui estan en contacte directe amb la gent i coneixen amb detall les seves necessitats i els valors del seu territori. L’autoria local dels programes socials, culturals, d’estratègia econòmica a petita escala resulten inqüestionables, però fa massa temps que des de dalt no es fa cas de les seves justificades reivindicacions. D’altra banda, al sistema municipal li manca una seriosa actualització dels seus mecanismes de funcionament als temps que corren. No es pot fer front als problemes globals amb solucions estrictament locals. La lluita contra l’atur no pot fer-se des d’un sol ajuntament, i menys utilitzant mecanismes que afecten negativament un àmbit més gran que els seus propis límits, com el cas de la logística, ja

El desembarcament logístic al Penedès

Imatge
Les conclusions del document del Catàleg de Paisatge per al Baix Penedès són: De prosseguir les dinàmiques territorials recents i donat que la Plana del Baix Penedès es troba situada en el principal corredor de comunicacions de Catalunya en una posició de ròtula entre Barcelona i Tarragona, sembla que en el futur més immediat és pot produir una continuació de les tendències observades recentment:  a) disminució de l’espai agrícola,  b) el creixement de l’espai construït i  c) la progressiva fragmentació de l’estructura del mosaic paisatgístic.  El projecte del CIM del Penedès és el factor clau per l’evolució del paisatge, ja que l’increment de llocs de treball que es preveu pot convertir-se en un factor d’atracció de població i, per tant, pot comportar l’increment de la urbanització, ampliant els nuclis de població més propers, fent perdre la identitat i les característiques dels pobles.  L’eix de l’AP-7 i l’AP-2 afavoreix que els polígons industrials se situïn al mig de la Plana, fet

Proposta per un model de territori Penedès

Imatge
Una proposta alternativa al model de territori Penedès que se'ns ve a sobre ..

Convidats de pedra

Imatge
Obama té problemes per instaurar un servei bàsic al seu país: La sanitat gratuïta per a tots els seus conciutadans. Surt al carrer i fa molts kilòmetres per a convèncer a la gent. Aquí, quin polític ho fa? Tot i que estem a seixanta kilòmetres dels centres de decisió. Encara és hora de veure’n algun de prop per convèncer-nos de les bondats del Logis, del Pla Director, del Pla Territorial o rebatre’ns la Vegueria Penedès. Tot al contrari, eviten tant com poden la participació ciutadana que les mateixes lleis democràtiques emparen i promulguen. La collita del vot cada quatre anys els és suficient per alimentar la seva prepotència. “Per collons!” imposaran les seves cabòries, convençuts que la seva raó és única. Ben lluny d’això els confiats ciutadans esperen en va que els seus suggeriments, les seves al·legacions, els seus arguments raonats amb seny i coneixement siguin, per un moment, valorats per l’administració. Però sempre s’obté un “no” i en la majoria del casos, ni resposta. Des

El Pilar de Juliol (Síntesi de l'adéu a una cadira)

He deixat el càrrec de regidor després de 6 anys. Per a mi representa buidar una cadira de les 10 que hi ha la sala de plens. Un plenari que, en el cas de Bellvei, només és la burda escenificació d’una paròdia democràtica. L’experiència com a regidor m’ha portat a valorar la necessitat d’un procés de reflexió sobre el paper que els ajuntaments i sobretot els plens municipals han de tenir en la pràctica de la democràcia i la importància en el desenvolupament d’una societat sanament participativa. Però aquests criteris són paper mullat per un alcalde que considera el quart de segle de govern com una qualitat producte de la confiança dels seus votants. Res més lluny de la realitat. Tots sabem el nom que se li dóna a un sistema que funciona a dit on no són necessaris ni plens ni regidors. Quantes persones durant aquest temps no haguessin pogut aportar idees i millorar la situació d’un municipi que fa aigües per tots costats, portat per les dèries d’un personatge d’opereta que ha cons

L’adéu a una cadira

Imatge
He deixat definitivament el càrrec de regidor de l’ajuntament de Bellvei que ocupava des de l’any 2003 com a portaveu del grup independent de l’Entesa per Bellvei. Un càrrec públic no és res més que cobrir un lloc en l’espai social i, habitualment serveix per desenvolupar unes tasques al servei de la societat. No tothom ho entén així, és clar. Però en el meu cas no representa altra cosa que deixar d’ocupar una cadira de les 10 que hi ha la sala de plens. Tota la tasca desenvolupada i les millores aconseguides en nom de l’Entesa, des del 2003, s’han materialitzat fora de l'àmbit plenari. Un plenari que, en el cas de Bellvei, només és l’escenificació burda d’una paròdia democràtica. L’experiència com a regidor m’ha portat a valorar la necessitat – no només al meu municipi, el què passa aquí, passa al veí - d’un procés de reflexió sobre el paper que els ajuntaments i sobretot els plens municipals han de tenir en la pràctica de la democràcia i la importància en el desenvolupament d

El tren perdut

Imatge
Els trens no van, els que agafem cada dia, s’entén. Els altres, de conya. A vegades trigues menys per anar a Madrid que a Barcelona. No hi ha dret! Mira que en fa d’anys es va dir, per activa i per passiva,   quan el moviment “COPALTAV” i els aleshores “progres” d’Iniciativa insistien en demostrar que les inversions cap a l’AVE deixarien rodalies desemparades. Llavors, els grans mandataris locals defensaven l’AVE per damunt de tot. Com qui adora la vaqueta d’or ens enlluernen amb paraules màgicament buides: sostenibilitat, creixement, progrés, qualitat de vida, AVE..       continua..